L’efecte ‘Pas de Zebra’

Quantes vegades t’has trobat davant d’un pas de zebra, semàfor vermell, mirada a la dreta: res, mirada a l’esquerra: res, i quan et trobes a punt llençar el primer pas decidit a creuar al carrer descobreixes davant teu una família. Pare i mare a una distància justa d’un metre  de la carretera, i la mainada, agafada de la mà dels seus progenitors mirant fixament el semàfor. No deixen ni un instant d’observar la llum roja d’aquell fanal, exceptuant per disparar un esguard fugaç al seu entorn per comprovar que tothom compleix allò que recentment han après: el carrer només es creua quan el semàfor està de color verd. I és en aquell instant que el teu peu es glaça i recula i decideixes quedar-te quiet i esperar.

Pas_de_zebra_a_l'avinguda_de_l'Oest,_València

Saps perfectament que és un absurd esperar, que no ve cap cotxe ni moto i que el pitjor que et podria passar seria que t’entrebanquessis amb l’esglaonet de la vorera mentre no deixes de mirar el teu telèfon mòbil. Però ho faràs. Esperaràs i possiblement somriuràs o et sentiràs entendrit quan escoltis als petits advertir frisosos i enèrgics als seus pares que ja poden passar, que el semàfor ja ha canviat de color.

És curiós observar com som capaços de variar la nostra conducta per salvaguardar -en la mesura del possible- la innocència infantil. Des dels esforços ingents per no desvetllar els secrets de Reis fins a les argumentacions més ben empescades per dotar de coherència un Món i una societat que no deixen de navegar en la contradicció. Així com no deixa de ser una llàstima que no mantinguem aquest esforç per cuidar a la nostra quitxalla del bombardeig massiu de la publicitat i d’altres fletxes interessades que no deixen de clavar-se en la impressionable consciència dels nens i nenes, ja sigui a través de qualsevol dels mitjans de comunicació com de tot el que forma part del nostre entorn -especialment en l’àmbit urbà-.

Potser ens aniria millor canviar aquest imaginari en el que patim per la persecució de la policia i la por al càstig. Qui sap si ens funcionaria millor un escenari en el que volem és donar exemple i il·lusió. Segurament seria tan necessari com construir una quotidianitat on no resulti ni ingenu ni il·lús creure que l’endemà, quan ens llevem, els nostres desitjos podran ser realitzats.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s