L’únic lament Fashion.

Llegeixo sobre la 5ena edició de la Girona Fashion Day i d’entrada no puc evitar que es destapi tot el rebuig que em desperta el Món de la moda. De primeres m’és impossible no posar-me a buscar un rere altre tots els contres que floten al voltant de la producció tèxtil, de la construcció de patrons estètics insans -especialment femenins- , i de la sobreatenció a tot allò lligat amb l’aparença física -per citar alguns exemples-.

Per altra banDSC0109-580x385da, en segona instància no puc deixar de valorar la importància del teixit associatiu, en aquest cas de caire comercial, que busca a través d’estratègies de conjunt donar més visibilitat i sortida a la seva activitat. De reconèixer la voluntat d’integrar en una activitat d’aquest tipus altres valors i elements que incorporin alguna cosa més que interessos comercials. Ja sigui donant sortida a sessions de maquillatge per destinar la recaptació a l’Oncolliga o incorporant dissenyadors i perruquers locals i/o novells en l’esdeveniment. I encara que per enèssima vegada es situiï en el centre, particularment sempre m’alegra la intenció d’utilitzar els carrers i places per escenificar tot tipus d’acte.

L’únic lament acaba essent veure que tot i els desequilibris flagrants entre l’atenció que rep una part de la ciutat on tot sembla brillar i la resta. Que tot i les diferències que semblen existir entre barris sobre la capacitat d’atraure ciutadans a consumir. La institució que s’hauria de fer càrrec d’equilibrar aquesta desproporció, l’Ajuntament, sembla més centrada en seguir potenciant als que ja gaudeixen d’una millor posició. Esmerçant-se una vegada i una altra en difondre una identitat que confon el centre de Girona amb la totalitat de la ciutat.

Ens calen iniciatives empresarials i comerços que integrin valors més enllà de l’ànim de lucre. Necessitem que aquestes cooperin i entenguin la importància del recolzament mutuu i de viure l’activitat comercial lluny dels estereotips de la competència salvatge. I és imprescindible una institució que sigui conscient de la diversistat dels seus veïns i veïnes, que es mostri proactiu a l’hora de proposar models i idees que facilitin una estructura productiva de la ciutat que integri els valors socials i culturals que desitgem.

l’Optimista

Advertisements

One thought on “L’únic lament Fashion.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s