Som persones

Fa escassament uns dies coneixíem l’aprovació d’una nova llei que pretén defensar el respecte pels col·lectius LGTB, recolzant aquest respecte en una sèrie de sancions i mesures per lluitar vers la discriminació que reben les persones amb determinades identitats sexuals. Sense cap intenció de menystenir la duresa d’aquesta realitat per tota aquella gent que es sent menyspreada per considerar-se diferent en aquest aspecte, resulta decepcionant veure com per enèssima vegada (ex: violència racial, gènere, política…) s’intenta resoldre amb lleis específiques i molt concretes problemes vinculats amb drets universals.

424775_376904089068502_330318839_n

El problema de la nostra societat és la incapacitat de gestionar una convivència on la diversitat és àmplia i en diferents aspectes. És diversa en orientacions sexuals, en creences religioses, idelogies, races, en edats, models familiars… i resulta clarament ineficient i ineficaç basar la promoció de la igualtat en anar classificant totes i cadascuna de les vessants en les que ens mostrem intolerants de manera col·lectiva. És més greu agredir i enaltir aquest fet a una dona que un home pel sol fet de ser-ho? Té algun sentit estructurar un marc legal que accentui la diferència i la etiquetació de la gent? Què passa amb totes aquelles orientacions sexuals que existeixin o puguin arribar que no tinguin aquest reconeixement?

No s’ha d’evitar per comoditat la identificació d’uns models humans i socials que són reconeguts com a millors i posar-los en dubte. Com no podem caure en la resposta fàcil i superficial de protegir cas per cas totes les modalitats de discriminació que existeixen. És imprescindible promoure i construir models de persones i societat que entenguin el valor del respecte i la llibertat de cadascuna d’aquestes. No hauria d’importar ni l’edat, ni la situació familiar, ni l’origen… Sigui quina sigui la nostra identitat mereixem tenir accés als recursos materials que ens permetin viure dignament al llarg de la nostra vida. Reconeguem que hi ha gent amb determinades característiques que pateix més la discrimació, però no té sentit fer-ho a la vegada que neguem aquest reconeixement a totes aquelles que no compleixen aquests trets distintius.

Protegim a les persones pel sol fet de ser-ho i el dret de totes a tenir una vida digna. Seguint la màxima personalista: que la persona sigui la mesura de totes les coses. Que tot allò que sorgeixi de la nostra acció tingui com a únic límit el respecte pels drets dels nostres iguals.

Alguns argüiran ràpidament sobre l’origen d’aquests recursos que haurien de mantenir-nos a tothom o per estendre aquesta cobertura. Sembla obvi que en tant que ningú hauria de patir pel seu sosteniment material, cap persona hauria de tenir el privilegi d’acaparar més del que podria gastar al llarg de la seva vida. 

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s