(des)interès públic.

En els darrers anys, i gràcies especialment a l’acció de la PAH, sorgeixen de manera intermitent iniciatives i petites tertúlies al voltant del nivell i del tipus d’intervenció dels ajuntaments i administracions en l’espai públic, així com en l’ús de solars i construccions que s’iniciaren en unes circumstàncies econòmiques que ja no existeixen i que per tant, no es poden sostenir.

El que es pot constatar és que la intervenció municipal sembla motivar-se per un sol fil: el criteri lucratiu. Si no genera diners i no mou inversions (o almenys les aparenta) no es fa. I així veiem de manera reiterativa com la ciutat s’ha anat expansionant a nivell urbanístic sense planificació -Domeny com a obra magna- o transformant seguint aquesta lògica. No cal dir que la cirereta d’aquest model de transformació que només es guia per l’olor dels bitllets és el Vol gastronòmic. Els impostos a mercè de l’interès dels qui venen èxit i marca de ciutat.

hortes

La darrera modificació a la carta dels usos del nostre espai i de la nostra ciutat arriba descentralitzada i amb menys glamour. Això sí, torna a escampar una fragància pestilent. Un oloreta a patates refregides i hamburgueses express. Ni entrarem a valorar la iniciativa d’urbanitzar un espai que podria haver estat integrat i conjugat amb les hortes municipals en comptes de pavimentat a la cerca de business. Ni això. Ara, el que ja és la mostra plusdeluxe de recochineo municipal és posar a disposició d’una gran cadena de supermercats i de “menjar” ràpid aquest espai. Només, perquè ho poden pagar. No importa que en un radi pròxim tinguem 2 grans superfícies de supermercats ni l’Escola d’Hosteleria ni una escola. Qui paga, mana.

Suposo que en breu sentirem les paraules clau: crear ocupació, dinamitzar el barri, donar utilitat a un espai abandonat… per part dels responsables. Encara que el que tindrem és un espai superpoblat de grans superfícies, una fàbrica d’obesitat a les portes d’un centre escolar i l’esperpent d’un Mc Donald’s a les portes d’una escola que pretén ensenyar l’art del preparar menjar.

L’endemà es presentaran les diverses iniciatives municipals per fomentar els bons hàbits alimentaris a les escoles o es pressumirà de l’excel·lència de la nostra cuina. Ara bé, no hi ha cap dubte que si la bossa sona, ni la salut ni la bona cuina són d’interès públic.

l’Optimista

Advertisements

One thought on “(des)interès públic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s