Hiperlíders, Hiperespectadors

Serà una necessitat dels mitjans de comunicació per tal de centrar i construir relats i notícies que siguin més fàcils d’encabir en els seu formats informatius. O potser serà per l’excepcionalitat d’un moment, que requereix de la projecció de figures que juguin aquest paper de protagonismes intensos i intensius. O qui sap, si la raó rau en una base social i ciutadana que es mostra impotent i incapaç d’autoerigir-se com a persones amb les habilitats i el poder suficient per exercir un paper més enllà de la mera observació, passiva, consultiva i no implicada. El més probable és que sigui una mica per tot, i per moltes altres coses que ni tan sols em venen al pensament. 

Sigui com sigui, el que no es pot obviar és la reproducció una i altra vegada d’una sobratenció desmesurada al líder. Al líder, i a la massa que l’acompanya. Encara que aquesta mai és interpelada directament. Se la mostra, oculta, quantifica i disfressa.

Gerard Stolk - stoelen voor TU Industrieel Ontwerpen https://www.flickr.com/photos/gerardstolk/5042803948/in/photolist-8FBFVE-ajQ5zS-7Smeyb-agwz7Z-agzm7S-5di7Cx-f9BPe7-6UPmjm-8erxh4-8xu9P2-8wouDL-6oAv39-dKfiJy-8aJd6j-71ozdU-71jz4Z-aaTfPy-f9oAEP-84L1g5-8aJcTQ-4Y2WkD-f9nDG4-eeij2D-jZGQb7-71jJkH-6gnSK9-84L1bS-83qASn-dui81P-4LFB3H-dyyimz-cPecF9-9xcuCw-71jgq2-eSVDnQ-97MPY9-97JzXx-97JFTT-8qcsVx-6UKhFK-49Xcvf-6UKhng-6UPnd5-ezzuoh-ezzC7E-ezwmAv-ezzzfo-ezsHsS-4QtcnK-Dmpji

Gerard Stolk – stoelen voor TU Industrieel Ontwerpen 

Com en les pel·lícules sobre batalles d’edats antigues, primer es mostra el volum de les tropes -les masses- que s’aglutinen a cada causa. Després els reis, generals o polítics negocien en funció de les perspectives que la convocatòria de la massa ofereix. I de la mateixa manera que en el cinema, mai sabrem quins són els dels membres d’aquesta gent, les seves històries, ni preocupacions ni motivacions per ser allí. D’igual forma només coneixerem els noms i les cares d’aquells qui empraven la seva capacitat de convocatòria per assolir determinades fites, els líders.

Però lluny de voler tornar a submergir-me en els secrets de la massa, aquest cop no vull més que fixar la meva atenció sobre com els mitjans construeixen una i altra vegada aquesta figura, per molt que representi moviments i col·lectius definits en base a una organització apersonalista. Mirem on mirem, sigui els procés que sigui, topem amb aquesta limitació, amb aquesta focalització extrema que impedeix percebre amb claredat el qui, què i com d’allò que esdevé en el nostre entorn. 

Des de l’abús reduccionista del Mas-Junqueras del futur parlamentari de l’independentisme, passant per les simplificacions del valor i la diversitat de les mobilitzacions ciutadanes en pro del dret a decidir en la veu de Carme Forcadell, fins a la pèrdua de la veu i quasi l’existència de la PAH des que Ada Colau n’ha deixat la figura de portaveu -en favor en termes d’atenció per Guanyem BCN-.

En tant que cada volta ens trobem amb una incapacitat més evident de construir els nostres propis relats sobre el que passa en el nostre voltant. En la mesura en que més enllà del que veiem, escoltem i llegim en els mitjans de comunicació massius no ens atrevim a preguntar i descobrir què és el que succeeix. I en tant que defugim la possibilitat de participar i fer-nos coresponsables de les notícies i els fets que ens envolten. No ens quedarà una altra opció que restar a les tribunes i les grades de l’espectacle mediàtic. Convertits en hiperespectadors sense més espai que el just per opinar entre fotograma i fotograma, d’exclamar, riure o plorar entre una i altra pausa publicitàriaNomés hi haurà lloc per viure una realitat en la que el nostre paper no va més enllà de moure’s al ritme dels talls de veu i els reportatges sobre aquests líders que esdevenen ‘hipers’ magnificats pels focus i els micròfons. 

En el moment en que prenguem la determinació de pujar a l’escenari i ocupar el plató, descobrirem que poc hi havia d’excepcional en aquests personatges, a la vegada que descobrirem que lluny de les llums i les cridòries hi ha alguna cosa més important i necessària que aquests individus: Nosaltres i el Món. 

l’Optimista

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s