El Rancuniós

Judes encara no compliria el seu primer any fins d’aquí uns mesos. Embolcallat entre mantes i llençols penjava tranquil del coll de sa mare. Només el seu petit caparró sobresortia lleugerament d’entre les robes, suficient per deixar al descobert el  nassarró i la boqueta per respirar i alimentar-se fàcilment. La resta del seu cos romania abrigat, protegit dels bruscs canvis de temperatura que caracteritzaven les vesprades d’aquelles contrades.

Encara que li resultava quasi impossible moure el seu caparronet, explotava al màxim l’amplitud del seu esguard per no perdre de vista el que succeïa al seu voltant. Especialment tot el que girava entorn d’una figura, ni tan petita com ell ni tan gran com la seva mare, que no deixava de moure’s inquieta per tot aquell univers que s’obria fora dels braços materns, i que instintivament reconeixia com a fraterna.

Judes era massa petit per comprendre les paraules de la mainada i els adults que sovint l’envoltaven, tot i que la seva percepció no deixava escapar aquells canvis d’entonació o de fermesa en les veus d’aquells que l’acompanyaven. No podia entendre què és el que deien. A les seves oïdes no hi cabien  ni les definicions de por,  romans, crist ni de profecies, però no dubtava que alguna cosa diferent estava passant, i que aquells no eren dies corrents.

Ja feia unes hores que el Sol s’havia submergit en els límits que l’horitzó delineava, encara que si no fos per la foscor, ningú ho hauria dit. Aquella era una nit particularment càlida. En l’ambient s’hi respirava una reconfortant sensació de calma i benestar que xocava amb les congeladisses nits d’hivern que solien castigar aquell raconet de l’Orient.

Aprofitant aquella benedicció, totes les famílies s’acomodaren a fora de les cases. Els veïns s’agrupaven en rotllana al voltant de les diverses fogueres que s’anaven encenent. Alguns en feien de grans on cuinaven i es reunien per xerrar i celebrar aquell regal, d’altres només encenien petites espurnes de llum i escalfor on reunir-se per observar les estrelles i narrar històries. I entre totes elles, els infants de tot el barri corrien en totes direccions aprofitant l’oportunitat única de seguir jugant i fer xerinola a aquelles inusuals hores de la nit.

Tot i la seva innocència, Judes ja coneixia bé el foc. La seva vida girava entorn de les activitats i moviments de la seva mare, i des dels llençols d’on penjava, ell no perdia mai de vista com aquella mestressa de casa dedicada encenia tots els dies el foc per cuinar i mantenir calenta la llar. Encara que aquella nit amagava una novetat que el tenia seduït com mai. I és que la negror del cel contrastava increïblement amb la brillantor de les estrelles. Aquells punts de llum que flotaven en el firmament, i dels quals l’infant encara en desconeixia el nom, pampalluguejaven com mai. En la seva intensitat la seva mirada no tenia altre remei que rendir-se i quedar-s’hi atrapat.

I fou en aquells instants d’atenció plena que el petit Judes pogué veure amb una nitidesa i una obvietat que impedien confusió alguna, com una d’aquelles puces lluminoses avançava amb pas ferm a través de les altres. Judes no fou l’únic que s’adonà d’aquella situació, i poc a poc més i més gent començà a alçar el cap vers al cel, intentant desxifrar el rumb de les passes d’aquella estrella.

De sobte, el terra començà a tremolar lleument. Era un sotragar rítmic i en intensitat creixent. En la distància, una comitiva de desenes de persones a cavalls i carrosses s’aproximava ràpidament com si es trobessin en una persecució. Estaria l’estrella fugint d’aquells cavallers? O potser ells haurien vist aquell estel corredís i haurien decidit seguir-lo fins a la fi del seu camí?

La gent s’alçà i s’acostà a la vora del camí per observar de prop  aquells genets que galopaven valents i decidits rere el rastre estel·lar. Les boques s’obrien incapaces de trobar paraules per descriure aquells vestits i aquells animals, i restaven mudes davant aquella indescriptible comitiva presidida per tres carrosses majestuoses.

Els cavalls ja no eren més que petites ombres que es perdien i es difuminaven en la llunyania i la foscor de la nit. I poc a poc, el gran núvol de pols que el ferm trotar d’aquelles bèsties havia aixecat tornava a deixar espai a l’aire pur.

Tot semblava reprendre la normalitat fins que de sobte un crit trencà aquells moments d’admiració. Judes no podia entendre els mots que d’aquella boca sorgien, però comprenia perfectament el terror que brotava d’aquells xiscles, la pena que acompanyaven aquells plors desbocats.

Allí al mig del camí unes dones restaven al terra. Cridant i gemegant, clamant al cel, com si d’aquest n’esperessin una resposta que pogués calmar-les. Entre elles, un cos al terra. Una figura immòbil, un semblant familiar. Fou llavors que el Món s’accelerà com Judes mai ho havia viscut. Fou llavors que els crits materns es confongueren amb les passes llargues i ràpides, amb les sacsejades brusques, com si no es comptés amb la seva presència ancorada al coll de la mare. Fou llavors que aprengué el significat de les paraules mort, injustícia i desesperació. El seu germà era allà al terra estirat, sense vida, abraçat per la seva mare qui sense èxit intentava retenir amb els seus braços els últims reductes de vida que aviat abandonarien el cos del seu fill.

Judes creix amb aquesta tragèdia gravada en el seu ser. Nit rere nit torna a aquell moment en que la realitat que l’envoltava no es regia ni pels pensaments ni per les paraules, en aquell moment en que els records es forjaven.

Amb el temps aprendrà els noms i les narracions del que succeïa mentre el seu germà moria. Sabrà que hi hagué una estrella que guiava a uns Reis Mags. Sabrà que el seu camí portava a un estable on la profecia es compliria. I per sobre de tot, no oblidarà mai que les cròniques de l’arribada del Messies s’escriuran amb la sang del seu germà.

Judes es lleva amb una llàgrima que li ressegueix el pòmul. La ràbia vessa per tots els racons de la seva persona. Només el Messies podrà anticipar que el rancor ensenyarà a Judes el significat del mot traïció.  

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s