Des de la Carles Rahola

Aquesta entrada neix i creix en viu i en directe des del cor de la nova Biblioteca Carles Rahola de Girona. Després d’haver llegit les cròniques de la inauguració oficial de l’equipament, juntament amb tota una comitiva d’autoritats polítiques, no he pogut evitar deixar de fer el que portava entre mans i deixar-m’hi caure.

descarga

No hi ha cap mena de dutbe, la biblioteca impressiona. Com ja ens ve acostumant la modernitat encegadora i ultra-mega-super-plus-ràpida-delight-instantània dels nostres dies, és entrar a l’edifici i quedes impactat.  Com la primera vegada que fantasieges amb una pantalla tàctil, un tren d’alta velocitat o un ascensor que parla. La segona impressió sorgeix en forma de pregunta, i és que fills de l’època i el país en el que hem crescut, és inevitable: quant ens deu haver costat això? I, òbviament, els números se les porten: més de 15M d’€ i 1M€ l’any per mantenir-la, diuen. El temps posarà realitat a aquestes xifres. Però tornem a l’edifici. La primera sensació és que vivim en el país de les meravelles: un fons immens -ja parlen de la ciutat del milió de llibres-, la biblioteca estatal més gran de Catalunya, blancor i llum estèril que no falti, ordinadors, sales, auditoris, etc. I, sincerament, és un plaer estar-s’hi i escriure des d’aquí.

Encara que hi ha un cuquet que no deixa de remoure’s en el meu interior. Hi ha una veueta que no deixa de portar-me un reguitzell d’idees i dubtes: Calia una biblioteca tan ostentosa? la Casa Cultura era clarament un equipament justet, però no hem anat d’un extrem a l’altre? No era la construcció d’una nova biblioteca una bona oportunitat per donar una mica de forma i contingut al creixement de la ciutat pel costat del barri de Pla de Palau-Sant Pau i el sud-est de la ciutat? Què passarà amb la Biblioteca Ernest Lluch? Guanyem un mega equipament de ciutat/província i perdem un dels centres més utilitzats -sinó el que més- de la xarxa de biblioteques a un barri cada cop menys atés per les infraestructures municipals relacionades amb la cultura i la participació?

Mentre escric em contradic. Com quan m’il·lusiono -en el sentit de viure en una il·lusió- jugant amb la meva tablet o smart phone, gaudint de totes les comoditats que m’ofereix. Obviant però el preu social i ambiental que ha tingut la fabricació d’aquests accessoris que, per altra banda, no han resolt cap de les meves necessitats bàsiques. Aquest biblioteca em genera el mateix, és fantàstica i desbordant, però serà que començo a conèixer prou com funcionen les coses en aquest país que no puc deixar de sospitar que tanta paxoca i enlluernamenta no amaguin futurs comptes impagables i estenguin temps enllà les actuals desatencions a certs barris que habitualment no es tenen en compte.

Els temps dirà. De moment, no ens queda gaire més que aprofitar-ne els recursos que ens presta i amortitzar, en la mesura del possible, l’inversió efectuada.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s