La fàbrica de tomàquets

Collint cireres a Xile vaig descobrir l’impacte de la tecnificació i planificació industrial del cultiu de fruiters. Arbres irreconeixibles degut a podes que monstrifiquen la planta i es focalitzen en deixar únicament espai a les parts productives i que permetin una col·locació de les escales i els treballadors recol·lectors adequada. La resta no importa. Si no fora pel fruit, difícilment sabries dir de quin arbre es tracta. Així com després de la jornada, un cop descobreixes que tens les mans pintades d’un blau intens, dubtes de si tot allò que has arreplagat durant 8 hores eren cireres o…

Degut a aquella experiència, vaig escriure un petit malson en la que narrava com tota la producció agrícola havia passat a desenvolupar-se en espais aïllats de l’aire lliure i del sòl, i que passaven a controlar-se tots els aspectes de les plantes de manera minuciosa i mecànica. La meva imaginació es va quedar curta. Innocent de mi, no coneixia encara la magnitud d’aquest procés de desanaturalització de l’agricultura.

10633660_756719464365322_8869095552780172639_o

Si us voleu esgarrifar us convido a passar-vos pel documental Sobreviure a la nevera, on a més de dur a terme una detallada descripció del nostre sistema de producció i distribució d’aliments i com afecta aquest al malbaratament alimentari podreu visitar una fàbrica de tomàquets holandesa (minut 13:30). Sí, ja no és un camp tecnificat, és una fàbrica. És una nau industrial enorme, hi ha rengleres i rengleres de plantes com hi ha files a la cadena de producció. No hi ha terra, no hi han insectes, no hi ha vent, ni sol ni pluja. Extremadament higienitzat, màxima producció en un espai absolutament estèril.

Més enllà del terror estètic que suposa la estampa industrial associada a l’agricultura, un no pot evitar recordar els efectes nocius dels processos d’artificialització de la producció d’aliments: bestiar intesiu – purins, vaques boges..-, piscifactories, l’ús de agroquímics… Lluny d’això, es repeteixen les idees de sempre: més producció, més rendibilitat… clar que ningú comptabilitza els efectes sobre la salut i el medi ambient que ja hi són o que estan per venir.

Un cop més ens trobem davant un exemple dels efectes de permetre que sigui el mercat i el mer interès lucratiu qui regulin la producció de determinats béns. Sobren tomàquets al Món, l’inversió necessària per a dur a terme una producció d’aquest tipus és clarament desmesurat i comparativament superior al necessari per produir a altres països, i tot i així, la capacitat de negoci del capital holandès permet dur a terme una empresa d’aquest tipus.

Un cop més, l’absurd del mercat, un absurd que destrueix molt més del que genera.

l’Optimista

Advertisements

One thought on “La fàbrica de tomàquets

  1. Millor que en sobrin que no pas que en faltin.
    L’hort de l’avi de tota la vida era una idea més romàntica, però no era prou productiva a nivell global.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s