Que què tenim?

Tenim telèfons que fan tantes coses que ja no haurien de respondre més a aquest denominador. Tenim mitjans de transport i comunicació que ens permeten reduir el Món a una idea fàcil de reconèixer, com si per un instant fos possible acomplir l’anhel de veure’l sencer en una vida. Tenim tant en comparació a generacions anteriors, que només d’intentar enumerar-ho caiem en un desordre del qual no en podem sortir i que ens porta a renunciar a llistar-ho per complet. Encara que aquest homenatge a l’abundància no ha resolt certes mancances que segueixen o s’han agreujat amb el pas del temps: la desigualtat social, la incapacitat d’articular la convivència en la diversitat, la pèrdua de diversitat ecològica, etc. De fet, d’alguna manera, podríem dir que és en el marc de les relacions: amb el treball, amb l’entorn o amb la distribució del capital que les coses no mostren gaires millores a nivell global -per no afirmar directament que han empitjorat-.

hortes

Què és el que més us motiva/agrada/interessa fora d’allò que us és obligat per la família, l’escola, etc? Amb aquesta pregunta, vam començar una descoberta el darrer dissabte amb l’AEiG Sant Narcís de Girona. La pregunta sonava una mica aliena, i més, tenint present que els membres d’aquest agrupament venien a conèixer què és el que estava passant al parador del Güell, amb la idea de descobrir quins eren els motius que havien portat a algunes persones a estar en desacord amb les obres que s’hi estan duent a terme. La resposta va ser clara i compartida: el que més importa està relacionat amb les relacions i activitats amb els amics, familiars,etc.

Sovint els joves són objecte de gran quantitat d’acusacions per la resta de segments generacionals de la societat. Que si són uns masclites, materialistes, inconscients, amorals… Per altra banda, al llarg d’una hora van ser capaços de passejar-se per tot l’argumentari que envolta una notícia com la construcció d’una gran superfície comercial i d’un restaurant de menjar ràpid en aquest espai de la ciutat: Llocs de feina, alimentació, salut, preus, efectes en el territori, rol de l’Ajuntament, llibertat comercial…I el més important, i potser el menys esperable de part d’un grup d’adolescents: un posicionament comprensiu i conciliador. Comprensius amb els arguments contraris als propis, conciliadors a l’hora d’advertir que calen límits. Límits al tipus de feina, a la llibertat de les empreses, en relació als efectes que es pugui tenir al territori i les persones. Joves demanant límits, quina paradoxa!

Encara que més enllà d’aquest aprenentatge que vam compartir respecte el què i el com es pot fer a l’espai públic de la nostra ciutat. Avui encara em ressona aquesta valoració clara: el més important està estretament lligat amb les relacions personals.  I no deixa de sorgir-me la pregunta conseqüent: quins serien els efectes d’un sistema productiu i social orientat a cuidar aquest aspecte fonamental? Que el límit de totes les coses fora una realitat que respectés el nostre entramat de relacions.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s