Cartes

Fa uns dies vaig acabar de llegir El Piloto de Hiroshima, l’intercanvi epistolar entre el filòsof Günther Anders i el militar Claude Eatherly, qui va ser el responsable d’executar el llançament de la bomba d’Hiroshima. Més enllà dels valors, les idees i les reflexions que dels anys 60 a l’actualitat ens atravessen i es mostren d’una vigència esgarrifosa -com passa només en les bones lectures-, és el seu format el que em porta a escriure aquestes línies.

Cartes, correspondència. Hi ha pocs mitjans de comunicació interpersonal que hagin quedat tan obsolets en els darrers anys com aquest. En qüestió d’escassament una dècada he passat d’escriure desenes de cartes en un sol estiu a comptar amb una sola mà les missives emeses en els darrers anys. Les cartes dels meus estius pre-i-adolescents no representaven un espai gaire diferent del que avui suposen el Facebook i d’altres plataformes de comunicació virtual instantània. A través d’elles podia mantenir a distància el contacte personal i íntim amb aquelles persones amb qui tenia relació: amistats de l’escola, de l’equip, de l’esplai… En aquelles fulles encartades xafardejàvem, bromejàvem, dibuixàvem, ens féiem arribar detallets, fotografies… de fet, a nivell d’alguns continguts encara el servei postal ofereix més prestacions.

mailbox-402018_640

Per altra banda, la relació epistolar representava millor la realitat en la que vivíem: la distància, el desplaçament, el temps, l’esforç de mantenir un vincle, etc. La tecnologia ha creat -en una part del Món- un espai atemporal i sense distancies. La virtualitat ens representa en una àrea sense límits i basada en l’instantani. A mils de Km però a un sol click per comunicar-nos i intercanviar tot allò que els píxels i bits puguin emmagatzemar. Creant companyia i proximitat en moments en que la realitat indica tot el contrari. La comunicació instantània, en aquest sentit, és el darrer brot d’una societat paternalista que tem per qualsevol repte que com a persona se’ns plantegi. Ni ens deixa està a prop, ni ens permet viure lluny.

Com el Pilot d’Hiroshima, surfegem les xarxes i ens aboquem sense fre a la comunicació virtual. Sí, és més ràpida, és més còmode i és més barata. De la mateixa manera que Eatherly, patim la nostra limitació a l’hora d’imaginar-nos tot el que implica aquesta megamàquina que hem anat desenvolupant. Incapaços de patir i empatitzar amb el dolor que generen les guerres i les dictadures associades a la seva realització material, tolerants amb les mancances que accentuen i agreugen respecte els nostres valors i les nostres habilitats.

La correspondència no era un invent definitiu, però des d’aquí era molt senzill traçar el meu impacte, des del sutge de la Papereria Torres de Sarrià de Ter  fins a la bústia de la destinatària. Sense emoticones ni tipografies predefinides, amb dues setmanes d’espera mínima i amb l’estímul i l’emoció que només es pot sentir quan esparraques maldestrament el sobre acabat d’arribar.

l’Optimista

Advertisements

One thought on “Cartes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s