El Feminisme necessita als homes, també.

“Varón, raza blanca, entre 18 y 49, todo el mundo me hace caso sin importar lo tontas que sean mis sugerencias” Amb aquesta frase Homer Simpson representa de manera senzilla i genial el pes de la discriminació social per raons de sexe, raça i edat. Es pot dir de moltes altres maneres, més refinades i detallades, però no es pot deixar més clar què significa ser un privilegiat en la nostra societat. Si intentéssim afinar l’afirmació en el nostre context i moment, potser corregiríem la franja de l’edat, afegíriem la situació laboral, condició religiosa, habitatge, i entre d’altres, la nostra orientació sexual.

Com en tota escena en la que es figuren uns rols privilegiats, inevitablement s’assigna a uns altres la condició oposada, els discriminats: mujer, raza no-blanca y menor de 18/mayor de 50. Tothom qui, a diferència dels escollits, no en fan prou en suggerir, parlar o cridar perquè es tingui en consideració. 

Carrers plens de gen

La història està farcida d’exemples de com cadascun dels segments marginats per la societat ha estat capaç d’invertir tot aquest malestar rebut i transformar-lo en diferents formes d’organització, lluita i voluntat de canviar aquesta situació d’injustícia: moviments anticolonials, antiracistes, feministes, el moviment obrer, etc. I si no en tots els casos, en una gran majoria d’aquests el procés de transformació s’ha vist minat constantment per la incapacitat/oposició dels privilegiats – colonitzadors, racistes, masclistes, propietaris – de reconèixer i acceptar que existeix una desigualtat que genera injustícia i que cal buscar un punt on tothom es senti inclòs. Incapacitat i oposició que ha permès que tot i el gran nombre de canvis a nivell legislatiu i de reconeixement simbòlic de drets humans, la realitat és que ni les relacions colonials han desparegut, ni les discriminacions per raò de raça o gènere han cessat i, ni molt menys, la divisió classista de la societat s’ha vist minvada. 

Apunt d’arribar al 8 de març, les veus que segueixen denunciant la discriminació vers les dones i tot aquell qui no ocupa la posició d’home, masculí i heterosexual -per dir-ne tres de senzilles- prèn un protagonisme tímid. Per voluntat expressa o accidentalment, un dels efectes de la lluita feminista ha estat la creació d’espais de reivindicació, solidaritat i lluita que tendeixen a l’exclusió dels homes, masculins i heterosexuals. Espais lliures dels privilegiats. Un fet que no manca de sentit i que potser respon a l’impuls de crear i consolidar vincles entre iguals, de forjar estratègies d’empoderament i de força que no puguin veure’s mermades per la influència desactivadora dels qui ni viuen la desigualtat en la seva persona ni ho consideren una prioritat.

Ara bé, en la mesura en que determinats espais han assolit l’objectiu de projectar-se i consolidar-se com a espais de proposició de relacions de gènere igualitàries, el seu avenç pateix de les dificultats de transmetre les seves fites a tothom qui visqui fora d’aquests cercles, sigui o no privilegiat, dona o home. Possiblement, aquest sigui un dels grans reptes del feminisme contemporani -així com de totes les lluites anti-privilegis-: integrar als opressors, trencar els estigmes que també acompanyen al varón de raza blanca. Aprendre a conciliar el patiment propi amb la comprensió del qui l’afligeix. Desidentificar l’home com a l’enemic i reconstruir-lo com a aliat imprescindible.

La missió no és senzilla, i no serà possible a menys que els propis privilegiats també carreguin el pes que els pertoca i s’obrin al repte d’entrendre i canviar la seva posició social. Només així, obrint canals de comunicació real i que possibilitin una presa de consciència que integri a totes les parts serà possible imaginar respostes que transformin a diferents nivells les relacions entre gèneres de la nostra societat.

La feminitat no es pot construir sense els homes, així com la masculinitat mai s’hauria d’haver forjat sense atendre la dona. 

l’Optimista

Advertisements

One thought on “El Feminisme necessita als homes, també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s