La Primavera arriba, la font no raja.

Plaça Celestina Vigneaux, barri de Sant Pau – Pla de Palau de Girona. 2 fonts públiques, una al costat d’una zona de jocs infantils. Premo per obrir el pas de l’aigua i res, ni una sola gota. Ni al sortidor del costat del parc ni al situat a l’altra banda de la plaça. Segueixo el meu petit tour de fonts i m’acosto a la situada al costat del Centre Cívic del barri i on hi ha una de les pistes esportives més concorregudes de la zona. Pitjo i… res, ben seca. Reculo cap a la parròquia de Sant Pau, a veure si la font de la pista esportiva de davant de l’església raja o també està tancada: aquesta sí, d’aquesta en brolla aigua. 1 de 4. No he seguit amb l’exercici, però em consta per algunes converses amb d’altres veïnes de la zona que hi ha alguna altra font que es troba en la mateixa situació.

Durant l’hivern, va aparèixer alguna notícia on es comunicava que s’havia adoptat aquesta mesura fins a la primavera per tal d’evitar els danys provocats per possibles glaçades, així que tot i que la primavera ja fa uns dies que ens acompanya, comptarem amb que es complirà el que es va dir. D’altra banda, tampoc aprofitarem aquestes línies per entrar al detall de si el fred siberià gironí és capaç de provocar determinats efectes ni iniciarem la roda especulatòria sobre quins poden ser els motius que portarien a l’empresa que gestiona l’aigua a privar-nos d’aquest equipament públic. Avui no.

font

Per ara només aprofito per deixar anar el meu desig de bona fe i de confiança en que el que està passant amb les fonts públiques d’aquest sector no és el que les males llengües ens diuen. Que realment es tracta d’una operació de prevenció davant les probables incidències relacionades amb el fred i les canonades de l’aigua. I creient que s’ha valorat que aquesta opció generava menys despeses i maldecaps que deixar a la mainada del parc o als joves de les pistes esportives sense accés a l’aigua -així com a tothom qui passant per allà en vulgui fer ús-.

Seria un rollo haver d’escriure una nova entrada parlant de l’arbitrarietat amb la que es decideix on i quan es poden utilitzar determinats serveis públics – com poden ser les fonts -. Haver d’estendre la passejada a d’altres punts del barri i de la ciutat, haver d’imaginar i concretar sospistes al voltant del nombre de punts d’aigua oberts en uns i altres llocs. Seria un autèntic pal haver d’encuirar-se per parlar de com l’administració municipal defuig de dialogar i comprendre el perquè de determinats comportaments i usos d’aquests equipaments, i prefereix negar-ne l’accés. Haver de plantejar-se que, potser, no es col·loquen punts d’aigua perquè es cregui que és important tenir accés a un recurs bàsic com aquest sense haver pagar en un bar quan la gola o alguna altra necessitat higiènica -parlo de rentar-se les mans o un ferideta fruit d’una estarrossada al parc- t’ho exigeix. Que potser creuen que és un simple element decoratiu.

Però per ara, ens ho prendrem amb calma. El temps dirà.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s