Jihad is the new black

Tot i que la darrera enquesta del CIS ens presenta un rànquing de preocupacions en el que l’atur ocupa la primera posició i  – per ordre decreixent – l’acompanyen la corrupció, els problemes de caire ecònomic, els relacionats amb la classe política i, rematant el top5, hi apareixen la sanitat i l’educació; els diversos governs ens tenen acostumats a buscar estratègies per desviar l’atenció. Mecanismes que, acompanyats del ja habitual seguidisme acrític mediàtic, ens porten a un reguitzell de portades i tertúlies que es dediquen a tot menys a analitzar algun d’aquests eixos.

Com a exemple estrella dels darrers anys: la crisis generada per l’onada d’impagaments d’hipoteques, de descoberta de clàusules abusives, de complexes d’habitatges buits, etc. Una crisis que podria haver donat per treballar sobre la fallida d’un sistema, la missió del qual hauria d’haver estat procurar habitatge digne i assequible a la ciutadania, i que només ha servit per garantir els beneficis i la supervivència de determinades iniciatives empresarials i bancàries. Una crisis però, que ha donat lloc a l’emergència d’un dels moviments ciutadans més destacables de la història del nostre país: la PAH. 

Davant l’immobilisme de les administracions, la Plataforma ha permès que moltes ciutadanes accedissin a l’informació necessària per fer respectar els seus drets i per exercir el poder que els representants municipals i parlamentaris no han volgut exercir. En front d’això, quina ha estat la reacció de les institucions? I dels mitjans? Hi ha hagut un anàlisis i del problema i una projecció de com es pot modificar aquest sistema que s’ha mostrat ineficaç? Des de la meva esbiaixada percepció s’ha dedicat molta més tinta als debats relacionats amb els mètodes de protesta: ocupacions, tancaments en oficines bancàries, scratches, etc. I a la seva pretesa relació amb ETA que a una altra cosa. ETA i el nazisme han estat l’eina definitiva per rematar qualsevol debatconeixeu la Llei de Godwin?-.

Sembla que alguns dels genis que corren pels passadissos de les nostres institucions han decidit que ja no té recorregut seguir estirant del fil de la lluita armada basca. Que ja no val la pena mantenir las dos líneas de investigación acébicasExcitats i extasiats, un grup d’assessors corren per la seu del partit, triunfants. Han vist la llum, creuen haver trobat la fòrmula per perdurar uns quants mesos, sinó anys, sense haver d’afrontar les preocupacions de la ciutadania. Salten i brinden entusiasmats units per un sol clam: Jihad is the new black! 

l’Optimista

Nota semàntica: the new black

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s