Amb una furgo és suficient.

Tornava de passar la ITV de la furgoneta de la meva germana, una d’aquelles bèsties Volkswagen dels anys ’80 i que ara formen part de l’imaginari del feel free  i d’una completa manera de viatjar i entendre els deplaçaments.  Va ser un desplaçament curt, del taller on l’havia deixat perquè la posessin a to i ens fessin el tràmit de portar-la a passar la inspecció tècnica fins a casa. En un cotxe utilitari dels contemporanis hauria tardat uns deu minuts i encara gràcies per arribar a casa i deixar-la al seu pàrquing. Vaig estar fàcilment mitja hora per completar el recorregut.

10665222_10152528291478393_2051008856891180996_n

Però no us equivoqueu, aquesta no és una entrada dedicada a les incomoditats d’aquest automòbil, ni un punt a partir del qual clamar a favor dels nous models, de les seves direccions assistides, dels seus motors silenciosos i de baix consum. Tampoc els criticarem, encara que si avui parlo d’aquesta furgo no és per versar sobre les millores tècniques dels cotxes i furgonetes sinó dels efectes beneficiosos de conduir un catxarro que enforteix bíceps a les curves a la vegada que et convida a creure que funciona a propulsió quan sents les batzegades del seu tub d’escapament. 

Sincerament, si tots conduíssim amb les prestacions d’aquest model, conduir seria una experiència totalment diferent. Imagina’t conduint per una carretera amb un únic carril per sentit, amb un cotxe a davant que amb prou feines arriba a 90 a les rectes. Amb els cotxes actuals, se’ns eriça la pell només de sentir que hem de frenar i refrenar per no amorrar-nos al cotxe de davant, dubtant de si tenim o no temps d’avançar, de si perdem visibilitat si ens quedem massa a prop…. Amb la furgoneta no passa. Primer que no aniràs gaire més ràpid que això. I segon, que la teva mirada sempre va pel damunt dels cotxes així que mai sents la pressió de no veure més enllà. Si el teu límit de velocitat en prou feines arriba 100 km/h, o si en intentar arribar-hi la temperatura de dins de l’automòbil augmentarà fins als nivells Sàhara-estivals… per què córrer? I ja no parlo d’anar canviant de carrils als carrers de la citutat, ni pensar-ho. Piano piano… al teu ritme, no sigui que et lesionis maniobrant massa seguidament en poc espai.  Que no t’agrada que se t’enganxin els cotxes a la part del darrera perquè volen anar més ràpid? Tranquil, que quan respirin la negror que expira aquesta bèstia de la carretera no tornaran a acostar-se.

Sense passar per alt, que donades determinades situacions o esdeveniments, si t’en canses, aparca i a dormir. Montes el llit, encens la bateria auxiliar, et poses una peli i que et vagin a un altre amb ànsies i stress, si no arribem avui arribarem demà.

Avui en dia conduir és un recurs massa senzill i còmode. Ens costa tan poc que agafem el transport particular per qualsevol desplaçament només per estalviar-nos una passejada de vint minuts. Si treure el cotxe del pàrquing exigís un màster en maniobralitat i uns braços de campió olímpic d’haltereofília no caldria ni tan sols esgrimir els arguments ecològics ni de salud per limitar l’ús del transport particular. Ni hauria prou en tenir una furgo. De fet inclòs podríem compartir-la amb més gent i fer-la encara més eficient.

l’Optimista

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s