L’abstenció és tendència.

L’abstenció és una tendència que es manté en els comicis dels municipis de tot Catalunya i que es manifesta de manera clara a la ciutat de Girona on ja portem dues convocatòries electorals fregant el 50% de participació electoral.

L’abstenció és el tabú de les opcions electorals, incomprensible i rebutjada per la majoria de ciutadans -dels que voten clar-. Quan a algú li dius que no votes s’enfada i es crispa. Com pot ser?! Amb el que s’ha lluitat per aconseguir-ho?! És el teu deure! L’abstenció és de passotes. Per alguns, sembla que els mals resultats de les seves opcions polítiques venen definides per aquesta opció. I en realitat així és, en part. Però el que no entenen és que si votessin, tampoc els votarien i que per tant, seguirien treient un mal resultat. Encara que sovint penso que només per tranquil·litzar a determinades persones s’hauria de votar, endosar una lamineta de pernil dolç al sobre i cap a dins. Posats a votar, que la taula s’enrecordi d’aquest vot. Un vot de fàstic.  

vot

En aquesta societat nostra on vot=democràcia qui accepta aquesta equació s’agita i s’indigna vers els qui no ho fan. No es moltesten per tothom qui vota sense saber res del programa electoral -segurament tampoc ho fan- , per aquella gent que passa la legislatura sense tenir  ni idea del que es fa i es deixa de fer a l’Ajuntament, per totes aquelles persones que no podrien dir ni el nº2 de la llista electoral a la que voten. Podrieu dir-me les nº2 de PSC o CiU? -no feu trampes eh!-.

Ens molesta que la gent no voti. Això sí, des de la superioritat moral del ciutadà votant no farem res més que això: molestar-nos i deixar anar algun sermonet. Després de tants anys d’abstenció creixent, encara és hora que algú mostri una mica d’esperit democràtic i faci alguna cosa per donar veu a aquesta forma de participació. El prejudici negatiu vers el no-votar carrega sense dubtar ni reflexionar que les causes d’aquesta conducta són la deixadesa i la falta de valors cívics i democràtics. Potser la falta d’aquests valors recau en part en aquesta majoria votant que s’obsessiona en negar l’opció de l’abstenció com a vàlida i a intentar establir-hi un diàleg. Potser té por de perdre el seu poder. Potser ja ens va bé cagar-nos amb l’abstenció per justificar determinades realitats. Abans que acceptar que vivim en un país on hi ha gent amb pensaments diversos és més fàcil atacar els qui no s’expressen mitjançant el vot.

Un estat democràtic s’hauria de caracteritzar per donar veu i joc al màxim d’opcions. Quan vora la meitat de la població no té cabuda en els òrgans de decisió alguna cosa s’ha de canviar. No es tracta de forçar el vot ni d’obligar per llei. Tampoc de crear nous partits polítics. Es tracta de comprendre les motivacions d’aquesta conducta i treballar per fomentar-ne la implicació. Una implicació que vagi molt més enllà de l’electoral. Després de vora 40 anys de democràcia, ja seria hora que algú comencés a entendre que la participació política i social també es promou i s’educa, no n’hi ha prou en passar les urnes.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s