ReKUBBerar el carrer

Darrerament són més i més les persones, sobretot adultes, que estan recuperant la fal·lera i el gust pel joc. I quan dic joc no parlo de cap aplicació que es pugui descarregar en el mòbil o d’algun programa o producte tecnològic que necessiti d’ordinadors, videoconsoles o pantalles de cap tipus. Em refereixo al joc que no necessita de més virtualitat que la pròpia imaginació,  de sobretaula o en un espai delimitat més gran. És interessant observar com en la mesura que els aparells electrònics de tot tipus comencen a saturar el nostre camp de visió, una nova -i sovint no tant nova- fornada de productes i ofertes relacionades amb el lleure més clàssic treuen el cap i no deixen de generar adeptes i qui sap si alguns addictes.

kubb

En aquest moment històric on les societats occidentals tendeixen a orientar-se cap a una realitat plàsmica, a la vegada en que els usos de l’espai públic esdevenen cada vegada més restringits pel trànsit, la percepció d’inseguretat i certes regulacions municipals, el ressorgiment del joc suposa una oportunitat meravellosa per redibuixar aspectes com el lleure i la convivència de les persones en uns carrers i places on cada cop s’hi fan menys coses més enllà dels actes organitzats, espais de consum o mers desplaçaments.

Un exemple d’aquest ventall d’opcions que ens ofereix aquesta corrent juganera és el Kubb, una proposta escandinava que comença a guanyar-se espai en les places i parcs de diverses localitats de Catalunya. Aquest joc que no saps si et recorden les botxes o les bitlles s’està convertint en una excusa perfecte per divertir-se i gaudir de les vesprades estivals. I fer-ho sense necessitat -tot i que és combinable- de grans equipaments, ni consum, ni ús de materials vinculats en economies d’ètica dubtosa.

Els jocs poden esdevenir una eina senzilla i útil per fomentar una nova relació de les persones amb l’espai públic. Un camí assequible per variar la percepció i la participació en uns carrers i places que cada cop responen més a criteris escenogràfics i estètics i menys, a una projecció d’aquest espai com a un element imprescindible per a la salut i la cohesió social. Potser no cal fomentar-los públicament, per mi n’hi haurà prou en què les administracions locals no comencin a ventilar les seves obsessions relacionades amb un suposat ordre, silenci i higiene. Ja comença a ser hora de recukkeberar el carrer!

 

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s