Paisatge impostat

S’ha de dir que sóc un gran fan dels parcs ajardinats, de les catifes verdes infinites i d’aquella frescor tan plaent fruit de descalçar-se i jeure sobre la gespa. I molt. M’encanten les estampes i les escenes d’aquests parcs urbans immensos al bell mig de les grans capitals europees, les quals però, misteriosament es troben un pèl més al nord i insuflades per uns vents que poc tenen a veure amb els aires que ens acompanyen a la riba mediterrània. Uns aires que, assedegats, més que humitejar-te et xuclen la frescor.

22072015733

En un país on l’aigua no brilla per la seva abundància i on les pluges són un bé que no sempre ens és brindat resulta una mostra ben curiosa de la preponderància de l’estètica -almenys un tipus d’aquesta- per sobre de l’ètica i el pragmatisme que els nous espais de la ciutat es dissenyin pensant en el bonic que serà i no en la quantitat d’aigua que hi haurem de destinar per acabar perdent de totes maneres la seva verdor. Només cal que passegeu pel nou Parc Central -la part que ja s’ha reestablert- i comprobareu l’estat de l’herba i d’alguns dels seus arbres.

Torno a deixar clar que m’encanta la gespa. Entenc la temptació i el plaer en imaginar aquests espais verds on ens hi poguem estarrufar i gaudir però és injust, ineficient i irracional. És injust i no és prioritari que dediquem els nostres recursos hídrics a mantenir un espai que no té altra finalitat que el fer bonic i còmode el jeure de la gent. És ineficient  i ineficaç perquè per molt que hi dediquem els esforços pertinents i reguem cada matí el clima és el que és, i l’herba necessita unes condicions que no li podem brindar. I no cal dir que és irracional perquè sota qualsevol anàlisis de despeses i beneficis d’una proposta de manteniment d’un parc en aquestes condicions en un clima com el nostre és una bajenada i seria desitjable dedicar els nostres recursos a buscar alternatives més adequades als nostres recursos i a la nostra situació.

Com a coletilla final no puc evitar mostrar el meu desencís i contrarietat en veure com el reg dels parcs i jardins de la ciutat sovint despilfarra: només cal veure la quantitat de mobiliari urbà enpapat i l’estat de l’asfalt i voreres de molts indrets de la ciutat després de les hores de reg, plens de basses. A la vegada que el sistema de reg de les Hortes Municipals de Santa Eugènia segueixen amb una canalització deficient que no fa més que generar mals de caps als hortelans i propiciar un malbaratament d’aigua generalitzat.

Potser seria bo que deixéssim d’intentar crear estampes verdes impossibles al bell mig de la ciutat i intentèssim incorporar una vegetació adaptada i adaptable al nostre entorn. Així com ja seria hora que prioritzéssim la millora de la gestió del nostre recurs primordial: l’aigua, en tots hi cadascun dels àmbits de la ciutat.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s