Pere, el llop i la credibilitat institucional

Que ve el llop 1. Surt el representant polític de torn i ho diu sense embuts ni matisos, clar i contundent: ni abusos ni irregularitats en els procediments dels cossos de seguretat. Menteixen els que diuen el contrari. Una bona dosis de 4F i altres enregistraments de les càmeres del que s’esdevé en el si de les comissaries i tota aquesta seguretat amb la que enraona el polític cau en brutalment sobre la confiança de la ciutadania i l’esquinça.

espctacle

Que ve el llop 2. Una dona -a posteriori en descobrim d’altres- rep l’impacte d’una bola de goma i perd un ull. Un cop més el representant polític es mostra impertorbable: una pilota de goma? de la policia? Impossible! Ni tan sols hi havia agents disparant en aquells carrers. No titubeja, no dóna espai ni es dóna temps a si mateix per conèixer més detalls sobre les possibilitats que part del que s’ha esdevingut en aquella vaga pugui correspondre amb la versió de l’afectada. El vídeo registrat per testimonis i un jutge són suficients per tallar les ales d’unes paraules que el vent no podrà endur-se i cauran meteòricament sobre la credibilitat de l’institució.

Que ve el llop 3. Un venedor de carrer es precipita d’un edifici en una intervenció de la policia i mor. A qui li importa el que diu la policia, el polític i qualsevol autoritat. És difícil creure a en Pere després de tanta mentida vehement. I si no et pots creure l’autoritat, tot s’hi val. Qui vulgui es pot prendre la llibertat per especular sobre què ha passat, el qui i el com. Pot imaginar i reinventar per tal de donar xixa a la història i construir relats que poc o molt tinguin a veure amb un dels elements centrals de la qüestió: s’estan carregant l’institució.

Tothom pot entendre -crec- que ni la policia ni l’estat són perfectes, que poden haver-hi errors, accidents i que fins i tot quan es fan bé les coses poden ocórrer desgràcies. El que no es pot normalitzar de cap manera és una actitud encobridora i despòtica per part de les institucions. Que es creguin amb el dret de mentir i tergiversar fets amb l’única voluntat de construir una estètica d’infal·libilitat  entorn del poder.

És humà i inevitable que s’esdevinguin errors i es cometin actes reprovables en el si de les nostres institucions. El que la societat necessita no és viure en un núvol on tot aparenta funcionar de manera perfecte i mai s’erra. Necessita confiar que quan aquestes situacions arribin siguem prou madurs per acceptar-les i corregir-les. Que la institució sigui la primera interessada en assegurar-se que tot el que es fa compleixi les normes. 

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s