Almenys sensats

Abans d’entrar de ple en el que serà el gran espectacle mediàtic de la temporada, altrament conegut com l’11S + la campanya electoral del 27S, els mitjans de comunicació ens recorden -com de tant en tant fan- que al Món hi ha centenars de milers de persones que es veuen forçades a migrar víctimes de conflictes bèl·lics o catàstrofes diverses. Sí, dic que és un espectacle mediàtic perquè ni en la campanya electoral ni en el drama dels desplaçaments massius de persones hi ha un tractament informatiu dels fets. Simplement hi ha una show, hi ha una exposició de fets en clau xocant amb l’única finalitat de cridar l’atenció i afectar-nos, vendre i ocupar espai, res més.

images

Tornant al que alguns relaten com la crisis de refugiats,  no cal dir que el que s’hauria de fer, des del meu punt de vista, és donar acollida a tota la gent que fuig -és important recordar que fugen, que no són turistes-,  sense excusa ni condició. Perquè sí, perquè és el nostre deure, per pur i simple humanisme. No hi ha argument que rebati ni pugui ni hagi de pesar més que atendre a d’altres persones en aquestes circumstàncies. Perquè podem, perquè és el que demanaríem en la mateixa situació i no ens exhimeix d’aquest deure pensar que els altres en la mateixa situació no ho farien.

Encara que veient que davant d’aquesta situació la proposta dels Estats és donar respostes de seguretat i pseudomilitars en comptes d’humanitàries, hi ha d’altres arguments menys elevats que també donen pes a la necessitat d’atendre i aixoplugar. Tenint present que és impossible evitar el trànsit transfronterer i que quan el que queda darrera els teus passsos és destrucció i devastació un és capaç de prendre riscos de tota mena, no rebre’ls de manera prevista i regulada és assegurar-se el creixement de població sense cap mena de control ni possibilitat de dur a terme cap feina.

Així que encara que sigui per qüestions de seguretat el més oportú i efectiu és regular-ne la seva entrada i acollir-los. Doncs si no ho fem des de les institucions seran les màfies i altres grups els qui els aixoplugaran, serà la pobresa i la necessitat les que guiaran les seves decisions i sabem, perquè ho sabem, que l’instint de supervivència no entén ni de civismes ni legalitats.

De manera que si de debó no som capaços d’abraçar els principis morals i humans per guiar la nostra política en aquest afer, que almenys ho faci la política de seguretat. Que ho faci la voluntat de no veure més batusses entre forces de seguretat i gent desesperada, que la motivi l’afany d’evitar més morts en accidents absurds, que sigui la intenció de deixar d’oferir carnassa a les màfies i d’altres grups criminals. Si no som capaços de guiar-nos pels valors humans més bàsics, que almenys ho faci el seny.

l’Optimista

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s