El vianant kamikaze

És igual el vehicle que utilitzis o la via a través de la qual circulis. De fet, no importa si utilitzes algun tipus de mitjà de transport doncs caminant pel carrer també en pots ser víctima. Que no et distregui ni et confongui el seu aspecte, res és el que sembla quan et trobes a punt de creuar-te amb un d’aquests subjectes. A vegades es camuflen d’adolescent despistat que no aixeca el cap, ja sigui perquè l’absorbeix la pantalla del seu mòbil o simplement perquè la pubertat l’hi impedeix. A voltes, la disfressa ens porta descobrir-los en forma d’adults casuals, sols o en grup, arrossegant -o arrossegats per- un gos.

Carrers plens de gen

Mai saps quina fila poden fer però hi són, sempre hi són. Que no? I tant! Els has vist quan sobtadament travessen el carril bici sense mirar i t’obliguen a prendre el manillar amb força, quan els veus caminar xino-xano pel mig de la carretera com si hi hagués un semàfor i no, no hi és. I es giren, et veuen, et miren i ni s’immuten. Busquen el xoc, provocativament. Amb el temps han anat evolucionant les seves estratègies i veient que encara eren esquivables porten diferents accessoris per enredar-te: Corretges extensibles pels seus animals, sensors que els permeten canviar de direcció quan intueixen el teu canvi de rumb, frenada en sec… per citar-ne alguns.

Sí, són ells: els vianants kamikazes. No saps ben bé si és que s’excedeixen amb el concepte de prioritat de pas o si tenen intenció de cobrar alguna assegurança de vida. O potser, qui sap, estem arribant a tal punt d’individualització que realment estem començant a creure i a integrar que estem sols, que no hi ha ningú més que un mateix i que tot ha d’anar en funció d’aquest. O pel contrari, davant de la esfereïdora soledat i incomunicació no trobem altre solució que abocar-se a l’impacte per tal de contactar, de manera forçada, amb d’altres humans. 

Especulacions diverses a part, tot plegat el porta a un a pensar sobre com dimonis alguns creuen que es pot esperar que les persones circulin a dins dels seus vehicles -siguin quins siguin- de manera atenta i precisa. Com esperar-ho, quan ni tan sols som capaços de passejar pels nostres carrers sense posar el nostre físic -i el dels altres- en risc. I això que quan caminem no hem de controlar més que les nostres cames, ni pedals, ni frens, ni canvis, ni retrovisors o acceleradors.

Així doncs, imagineu què s’esdevé quan col·loques a un vianant kamikaze al volant de qualsevol vehicle.

l’Optimista

Advertisements

One thought on “El vianant kamikaze

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s