Consideracions refugiades

A Europa sembla que hi ha lloc pels refugiats que entren per l’est del continent, fugint de la guerra, a peu, en massa, atropellant tot intent de fre policial, a les bones o a les males, retransmesos des de primera línia pels mitjans del Món, convertits en el plat especial dels menús televisius i mediàtics de totes els llars d’un continent que es creu tan superior i civilitzat que quan li pessiguen la fibra i insinuen la seva barbàrie sobrereacciona de manera salvatge.

Sembla que a Europa no hi tenen lloc els que arriben pel mar, des del sud, fugint de conflictes, pobresa miserable, màfies, dictadures i regnes. Aquests no necessiten refugi ni asil, venen perquè volen, perquè es pensen que es viu molt bé a aquí. Aquests no mereixen la nostra solidaritat. A ells no se’ls retransmet en viu i en directe quan clamen “No camp!” i acaben als CIE’s oblidats, vomitats als carrers de les nostres ciutats i pobles, atrapats, en un territori que no els reconeix cap bri de dignitat.

pbulla

Sembla que a Espanya no hi ha lloc per les víctimes dels abusos dels bancs, els oligopolis i d’un sistema especialitzat en accentuar la pobresa mentre parla de creixement. Que la gent que no té on dormir perquè la consigna implícita és no-money, no-right. I els diners són coses de pocs, i els drets de menys. Sembla que els seus ciutadans sí que estan disposats a refugiar als primers i a oferir-los tot a aquells qui fugen de la barbàrie. Com si els nostres carrers no transpiressin aquesta pudor a injustícia cada dia, a necessitat. Encara que en aquest cas sembla que els digestors oficials de pensaments defequen missatges meritocràtics: si estan en tal o qual situació precària és perquè no han fet prou, perquè es van equivocar i… s’han de fer responsables.

Si per alguna cosa serveixen les crisis o les altes tensions és per extremar i fer més visibles que mai les contradiccions i la hipocresia del nostre dia a dia. Com si realitats com les televisades a les fronteres d’Hongria no tinguessin res a veure amb els manters senegalesos o les pasteres mediterrànies.

Així com la crisis hipotecària va mostrar la perversitat dels bancs i de la bombolla immobiliària disfressada de creixement econòmic, la crisis dels refugiats està permetent veure amb un punt més d’intensitat els efectes de les relacions internacionals, del realisme polític que fa temps que ha apartat l’esperit de la cooperació que haurien d’encarnar les Nacions Unides.

Tant de bo aquest cop, a més d’eriçar els pèls de les nostres carns, aquesta sacsejada servís per intentar transformar una realitat que aviat ferirà quelcom més que les nostres sensibilitats. 

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s