Sou vosaltres, clarament.

S’amaga subtilment entre les etiquetes, els lomos, els logos i l’amagalma burrocràtic que envolta cada missatge de correu-e que surfeja per quadriplicat per la xarxa corporativa. No té forma i de fet, és simplement impossible que arribem a descriure la línia del seu contorn. Encara que d’una cosa no hi ha dubte: el seu contingut s’olora i es palpa, ens atravessa a cada mirada, a cada esguard còmplice i entremaliat que dificulta saber si som a l’oficina o a la vora del foc de la remença. 

És quelcom difícil de definir i probablement és una absurditat intentar-ho. Tot i que les hores de grups, joves, dones, etiquetes i prejudicis no fan més que accentuar el valor d’aquesta delicada matèria que atenua, barreja i endreça aquest cúmul de peculiaritats que ens caracteritzen, que ens fan únics i ens unifiquen.

Però quin és aquest component!? Quin és aquest enzim que facilita les hores comunes i que converteix els “bon dia!” tro-de-veu en una dolça benviguda? Quin és aquest llevat que converteix el fred, el fang i les esgarrinxades de la Vall del Llémena en la vitalitat més contagiosa?

La resposta K-Clares meves no és en el vent sinó en aquest senzills versos de Bécquer versionats:

Que quin és aquest element?

De debó m’ho pregunteu?

Clarament, sou vosaltres.

l’Optimista 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s