Caldos de cultiu

Aquest matí els mitjans en van plens: un adolescent colpeja amb un directe d’esquerra brutal la cara del President del Govern espanyol. Com no podia ser d’una altra manera, tothom ha agafat el manual de respostes automàtiques i ha condemnat incondicionalment l’agressió.

Fins a la condemna i el rebuig el manual és ben clar: No, no i no. La violència -només la física cal especificar- resta condemnada incondicionalment. Ara bé, el que ja no trobem de manera tan òbvia en el llibret d’estil ni en les valoracions en calent dels mitjans de comunicació és com emmarquem aquest acte i quines són les connexions que establim entre ell i la situació social del país en el que vivim. De fet, les primeres reflexions denoten molt d’automatisme i poc d’aprofundiment: que si això és fruit d’un caldo que es porta cuinant des de fa temps, que si els escratches, que si l’extrema esquerra, que si l’actitud d’un líder polític en un “debat” televisiu, etc. Com a elements conjunturals i de caràcter lleu només dir que era membre d’un grup de supporters de futbol de la seva ciutat i que va ser expulsat d’un cole pijo.   Però que quedi clar, ni el futbol ni la classe social a la que pertany tenen res a veure en que opti per una conducta violenta. Aquests són trets circumstancials que no desvetllen el nucli de la qüestió que rau en la violència política incentivada per l’anomenada Esquerra i els seus moviments.

Puc estar d’acord en que generalment hi ha diversos esdeveniments que creen les atmosferes adequades per desencadenar determinades conductes. Ara bé, definir quines són les condicions generadores d’un acte violent com el d’ahir al vespre, amb la premura de la notícia d’última hora i tot el que envolta el fast-journalism al que ens estem malacostumant, és un autèntic exercici de tendenciositat, propaganda i exhibició de prejudicis. I posats a ser tendeciosos… Per què no enceten una campanya antifutbol? Per què no es posen a enfocar l’exèrcit d’opinòlegs en els efectes nocius dels models i patrons de conducta que es fomenten en els camps i estadis? Per què no ho vinculen amb la permissivitat social a l’hora d’insultar i agredir en el marc de les competicions esportives? Suposu que no té cap mena de sentit i que per això no ho fan.

S’ha de dir que deu tenir la seva gràcia posar-se en aquesta línia i retroalimentar-se amb els altres narradors de realitat i personatges públics. Ja que hem obert la llauna, un exercici de connexió d’idees i fenòmens més: I si s’enfoqués cap a l’educació en determinades institucions educatives elitistes? I si es mirés rigorosament, en els arxius dels mitjans i comissaries, els diversos actes de violència juvenil lligats a la prole de les classes benestants de diferents capitals del país? I si es busquessin altres testimonis de joves d’ambients benestants que han anat rotant de centre en centre educatiu? Quina tonteria(no?)! Òbviament la responsabilitat és la PAH per organitzar un moviment de defensa d’un dret fonamental i fer-ho sense etzibar un sol cop de puny, encara que a molts d’aquests mitjans els hagués agradat que algú hagués perdut els nervis.

Sigui com sigui, de caldos de cultiu per reproduir certes conductes indesitjables se’n poden veure molts. Encara que la recepta, en període electoral i per certs mitjans, és ben clara i d’uns colors i idees ben definides.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s