20D: un vot de confiança

Fragmentació, ingovernabilitat, inestabilitat, impossibilitat i un llarg etcètera de substantius i qualificatius carregats de connotacions negatives en relació a la diversitat i a la falta d’un bloc majoritari desborden les cròniques, columnes, articles i ones radiotelevisives del dia d’avui. “Tothom ha perdut”, deia aquest matí la veu més escoltada a Catalunya, i per molts, o potser només pels mitjans i pels protagonistes de la política espanyola dels darrers temps, això és negatiu.

Resulta interessant observar la reacció, tenyida de por i cert conservadorisme, dels mitjans de comunicació. Segurament, és la darrera mostra d’una democràcia mal acostumada a un bipartidisme que la pervertia a cop de majories absolutes. Majories les quals, han diluït sense pudor la separació de poders sense miraments. Sense cap mena de dubte, l’única certesa que hi ha després d’aquestes eleccions és que no n’hi ha cap. Ja no serveix de res mirar cap al passat i cercar en anteriors episodis quina pot esdevenir la línia d’actuació. Calen noves estratègies i aquest és, segurament, el gran repte de la legislatura: com articular un projecte polític amb 4 partits grans que no en faran prou amb si mateixos -en principi-.

elecciones

Personalment em sembla el millor dels escenaris possibles. Després d’una majoria aclaparadora, no hi ha millor resposta que un increment de la participació electoral per reforçar les institucions després d’un mandat caracteritzat per la gestió de la crisis, les polítiques d’austeritat i la clivella territorial. Un mandat amb un missatge clar: diàleg. Seria precipitat llegir una condemna clara a les polítiques del govern sortint o un rebuig/enfortiment de les tendències descentralitzadores de l’estat. El que en resta ben nítid és que el país ha optat per expressar-se, participar i confiar en el sistema parlamentari, exigint a aquest que exerceixi el seu paper representatiu.

Molt lleugerament algunes veus parlen i especulen sobre una nova convocatòria d’eleccions per manca d’acord. Tant a Catalunya com a Espanya em semblaria el pitjor dels futurs. És sa i de merescut reconeixement que la ciutadania reforci la via electoral per expressar-se, després d’un període marcat per grans mobilitzacions ciutadanes i per l’accentuació de la percepció que l’Estat i la democràcia ja no poden donar respostes a les necessitats de la gent. Convocar eleccions anticipades seria infringir un cop molt dolorós que no faria més que atiar intensament el foc de la desafecció democràtica. 

Els posicionaments inamovibles i enquistats han d’expulsar-se del Parlament, ara és l’hora de les negociacions i el moment en què els partits i representants facin el que els pertoca: arribar a acords amb la força i el pes que la ciutadania els ha encomanat. Després d’anys farcits de notícies relacionades amb la corrupció i les clavegueres del sistema parlamentari i de partits espanyol, aquest 20D pren el caràcter d’un vot de confiança. Una oportunitat per demostrar que el sistema, tot i imperfecte, pot funcionar. Estaran a l’alçada? 

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s