Vibracions Valencianes

No és la primera vegada que parem l’orella a les sonoritats que arriben del sud, però aquesta volta ho fem per destacar algunes veus i propostes musicals que fins ara m’eren desconegudes i que, gràcies a la Xarxa, fa dies que no deixen d’ocupar el fil musical dels meus dies.

La primera aproximació a Smoking Souls m’arriba a través d’un Va com va que em va sorprendre tant com em va encantar. La sorpresa davant d’aquesta versió d’Ovidi em va convidar a deixar-me endur per tot allò que les diverses plataformes virtuals m’oferiren. A través d’aquestes he descobert una proposta enèrgica i plena d’intensitat, de guitarres salvatges i sonoritats contundents. Tot i així, la força amb la que expressen la seva música no descuida en cap moment l’apreci per les lletres i un missatge elaborat, generant, en un mateix, una tensió difícil de contenir entre deixar-se endur per les sacsejades dels seus sons i la necessitat d’atendre totes i cadascunes de les seves paraules. Valdrà la pena està a atents a les visites que aquesta banda de Pego, la Marina Alta, ens ofereixin.

Cercant un so més dolç i festiu no ens allunyem gaire per aterrar a Alcoi i descobrir El Diluvi. Identificats en el que denominen mestissatge mediterrani, aquesta banda és garantia de ritmes dels que arrosseguen caderes i dibuixen somriures. Com a advertència i exemple, en el seu darrer disc Alegria hi podreu trobar una petita però contundent dosis del que ofereix aquesta barreja de música d’arrel valenciana amb tot un reguitzell de sonoritats d’arreu del Món.  Com no podia ser d’una altra manera, en les lletres també hi trobem una bona dosis de compromís polític i reivindicatiu, com és en el cas de I tu, sols tu , un homenatge, impossible de deixar d’escoltar, als versos de Maria Mercè Marçal.

Per avui no hi afegirem cap proposta més, si alguna de les mencionades us enganxa la meitat dels que m’han atrapat a mi, ja tindreu prou feina a repassar tot el que us poden oferir i entrar en aquell bucle addictiu. Aquella conducta compulsiva en la que un no pot més que prémer una i altra volta el botó que permeti escoltar un cop més, i fins l’esgotament, aquella cançó.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s