Mirades indiscretes

Assentada a la cadira, mirada fixa i cames creuadament estirades. Resulta complicat esbrinar si està enfadada, concentrada o desconcertada amb el que escolta i veu. Del que no hi ha cap mena de dubte és que mostra certa distància amb el que succeeix davant seu, atrapada en una barreja d’hipnosis i abstracció profunda en el que les paraules que surten de la boca del professor no deixen de centrifugar-s’hi.

Autor foto: Hernán Piñera. https://www.flickr.com/photos/hernanpc/

Autor foto: Hernán Piñera. https://www.flickr.com/photos/hernanpc/

El que més em sedueix en aquests moments d’espionatge cada cop més desvergonyit és la posició i moviments de la seva cara, del seu cap. Barbeta cap endins, front entre arrufada i vagament tensa, i el balanceig, sobretot el balanceig. De banda a banda, mou la testa pivotant sobre el seu occipital recolzat a la paret. Ni una ni dos, com si guiada per les espirals divagatòries en les que es troba immersa no deixés d’oscil·lar de dreta a esquerra i viceversa.

Per un moment em sobresalto. Després de quedar-me enganxat durant uns segons en el seu contorneig noto com les nostres mirades s’entrecreuen. M’hauré delatat? M’haurà vist i s’haurà adonat del focus del meu esguard? Sembla que no. Aviat torna a embadalir-se. Aquest cop les mans li tapen la part inferior de la cara, la boca fins als ulls. Fa alguna ganyota però no deixa de restar atenta a tot el que es diu i s’expressa.

De sobte noto una mirada, em ruboritzo i amago la llibreta on prenc les notes. Desvio la meva atenció arreu i enlloc a la vegada. De reüll miro i remiro les direccions i adreces dels ulls que m’envolten. Per un moment no puc evitar pensar i sentir una vergonya que m’omple i m’escalfa els pòmuls. Hauré estat víctima d’algun curiós esguard seduït per la meva mirada embadalida?

Anuncis