Vendre, per tots els mitjans

Entrar a la Caixa a obrir un compte corrent i que intentin vendre’t una televisió curvilínia, una assegurança pel pis de lloguer que encara no tens i una compte que et permetrà rebre un regal. Sortir del Media Markt havent hagut de negar 3 cops l’oferta de contractar una garantia extra a la pròpia de qualsevol compra, porsiaca, dels telèfons mòbils que acabes d’adquirir. Lluitar contra la teva pròpia golafreria per no acceptar els 3 croissants de xocolata que t’han ofert, els quals, preu/unitat són més barats que el croissant sol que t’anaves a cruspir per berenar. I així, cada dia.

Avui en dia, intentar fer-se amb qualsevol de les coses que hem decidit que ens poden ser útils és una lluita, permanent, per no acabar sortint del local de torn amb quelcom extra del que tenies previst. Una espècie de batalla entre venedor i client, entre el si…. i el no! Una autèntica prova de resistència que delata el sense sentit de la majoria de serveis i trastos varis que s’ofereixen.  No importa de cap manera què és el que estàs buscant, per a què ho estàs cercant i, si tot plegat, respon a les teves necessitats.

El que realment preval és vendre, vendre i vendre. Abans ni tan sols de preguntar-te què hi fas en aquest local ja t’estan inflant el cap. Si fa això podràs gaudir d’allò altra, si penses en contractar aquest servei plus viuràs de-lux.. Però si jo només venia a comprar un respall de dents elèctric, home, això és perquè encara no sabies que teníem les rentadores de “Game of Thrones”!! I així fins a l’absurd àlgid, a la lluita dialèctica en la que els mercenaris (amb tot el respecte per qui intenta fer la feina que se li encomana) del comerç intenten fer-me creure que saben millor que jo el que necessito. Realment, hi ha dies en que un no sap per què es para a pensar una mica, si ja ens ho donen tot decidit i pensat. 

Suposo que no podia ser d’una altra manera, si produïm, construïm i extraiem sense cap mena de sentit ni contenció, per què hauríem de posar-nos fre a l’hora de vendre? I ja no diem en el moment de consumir…

En tot cas, buscant la vessant positiva, havent arribat a aquest punt de persecució i assetjament, la reacció emergeix de manera quasi-al·lèrgica, fent cada cop més evident que tot plegat és un abús que no obeeix a cap judici sensat. Almenys pel que a mi em pertoca, cada cop m’és més  complicat posar els peus en qualsevol d’aquests comerços on abans que obri la boca ja estan pensant en com em buidaran les butxaques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s