Animals de companyia

No queda molt clar si es tracta d’una animal fàcilment adquirible a través de la compra, doncs no tots els exemplars responen de la mateixa manera al clam dels diners. De fet, alguns arriben a mostrar-hi una animadversió considerable i només responen a d’altres esquers tan rars com el respecte, l’apreci o la tendresa.

Sigui com sigui, alguns dels seus valedors no dubten en exaltar les seves virtuts i a minimitzar alguns trets que podrien ser mal entesos com a defectes en comparació a d’altres animals de companyia.

Es tracta d’un mamífer bípeda, mans prènsils, amb capacitat de parlar i escoltar, d’aprendre i fins i tot, a vegades, sembla que arribi a pensar i desenvolupar idees pròpies. A vegades, ho sembla.

S’ha de dir que en comparació a d’altres éssers que comparteixen el denominador comú d’animals de companyia té alguns trets que poden ser no gaire ben vistos: El seu grau d’autonomia pot arribar a ser prou alt com per resistir-se a la dominació basada en el pal i la pastanaga, el crit-mastegot i el pinso en el cas que ens ocupa.  A més, si no rep el respecte i el tracte que es mereix pot arribar a marxar i no prestar-nos atenció mai més (si bé és cert que el perdó i la reconciliació es compten dins les seves habilitats). I per si fora poc, pot arribar a ferir-nos més enllà del físic, pot ofendre’ns o fer-nos sentir minúsculs amb les seves paraules, mirades i judicis. Sí, potser no és el tarannà que esperem d’un animal de companyia… 

D’altra banda, és en aquesta tensió, en aquesta vulnerabilitat vers l’altre, on única i exclusivament és possible cultivar l’amistat i l’estima. Doncs ni una ni l’altre hi tenen lloc allà on no queda espai per la llibertat ni l’autonomia.