Llegir poesia

(…)

“Voldria que em prengués d’una vegada

o que em mudés en fulla,

en cosa pura, estúpida

en pedra o aigua,

en àtom,

del seu total reialme.

Vull amor o repòs.

Espero sospito temo voldria – Pere Quart

Llegir poesia, i segurament escriure-la, és un acte de festeig, una dansa ritual d’aparellament. No té res a veure amb qualsevol altre gènere literari. Pots agafar un llibre de poemes pel principi o pel final, doncs sovint són categories que no tenen cap sentit entre les seves pàgines, com no la tenen la linealitat, el nus o el desenllaç.

Cada poema és un principi i un final, i a la vegada no són més que una part d’una obra més extensa, d’una o altra manera lligada a la resta, dependent, absoluta i paradoxalment sobirana.

De l’estrofa, en quedes captivat al primer vers o difícilment arribaràs a la primera rima. Llegir-la és una cerca. Passes fulles com qui no hi té massa interès, buscant aquell detall que et faci romandre mig segon més, mitja síl·laba que et suggereixi quelcom atractiu. A vegades no arribaràs gaire més enllà, l’espurna no encendrà el foc, i allò que semblava, no serà. Passo pàgina.

Car quan l’encontre s’esdevé, ja no hi ha escapatòria. No hi ha fuga possible, ja no pots més que repassar-la una i altra volta, resseguir totes les síl·labes, pronunciar-les, notar-les entre les dents i els llavis, deixar-les ressonar entre el pensament i  les entranyes. Captiu i pres, enamorat d’unes paraules que ja no tornaran a sonar estranyes, que tot i provenir d’altres no podrien sonar més pròpies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s