El pas del temps

De la il·lustració al text

No et guardis ni esperis, no et deixis enganyar. Les primaveres no sempre tornen i els estius s’escurçaran.

El temps no perdona i esclau dels equilibris, no oblida. No esborra el record de l’infantesa assoleiada, de l’eterna torridesa adolescent. Compte les hores i els dies, els acumula a la balança, medint, esperant, convidant els primers núvols i vents de maduresa, les primeres gotes adultes.

Il·lustració: Judit Iglesias.

Il·lustració: Judit Iglesias.

Alguns l’acusen de venjatiu, l’assenyalen gelós. Però el temps sap que no són més que temors i malfiances d’aquells que no creuen, d’aquells qui no comprenen que la bellesa i l’amor no entenen d’edats ni estacions, que l’estiu escalfa però l’hivern ens abriga, que el dia il·lumina la terra així com la nit ens mostra el cel.

No et guardis ni esperis, el teu rostre no podrà amagar el pas del temps.

Anuncis

Em conec totes les paraules

Del vers a la il·lustració

Em conec totes les paraules,
les raons i les vestidures.
Em sé de memòria les passes,
els filaments que les recorren.

Però la meva pell no entén les grafies,
hi sent però no escolta,
el seu llenguatge són les carícies,
el contacte i l’esgarrapada.

Em conec totes les paraules,
però de res em serveix escoltar-les,
cridar-les o escriure-les.
No és el cap qui tremola, són les vísceres.

I aquestes no escolten ni llegeixen,
no compten, ni mesuren.
Les entranyes no volen ni poden,
entendre més que les teves carícies,
que les teves esgarrapades.


Il·lustració: Judit Iglesias

Il·lustració: Judit Iglesias