Descendents del mono

De l’il·lustració al text

Després de moltes guerres, de lluites, de robatoris i d’aixecar murs cada cop més alts. Després d’afirmar i reafirmar una i altra vegada que així era i així devia ser, que era la manera per garantir que tot anés com havia d’anar, que seguir altres opcions només conduiria a la ineficàcia i a la ineficiència. Després de permetre que la misèria i la pobresa ceguessin els ulls d’aquells qui no pogueren més que deixar-se endur per l’ira del qui res té i res espera obtenir, més enllà de l’explosió de la rauxa frustrada. Finalment, ja no quedava res pel que lluitar, protegir o defensar.

De la perifèria arribaren veus que asseguraven que en algun lloc el foc no havia arrasat els fruiters i les collites, algun indret on la cobdícia i la desesperació no havien xocat de manera violenta. 

Feren portar algú d’aquella regió amb alguna proba d’aquelles veus que tan distaven de la realitat que flagel·lava el dia a dia d’aquell centre. Els emissaris tornaren amb una noia que entre les seves mans guardava de manera orgullosa la proba de la vida més enllà de la destrucció. La noia l’oferí tranquil·la als poderosos, qui no podien més que contemplar, glaçats, allò que descansava entre les mans de la petita.

Autora: Judit Iglesias

Autora: Judit Iglesias

-Com ho heu aconseguit menuda? Per què heu pogut collir el fruit del teu taronger!? Per què no ha estat devastat per aquells qui no el posseïen? 

La noia aixecà la mirada i digué: –Nosaltres som descendents del mono.  I en aquell moment recità una cançó que deixà atònits aquells qui allí es trobaven i emmirallà totes les misèries que a aquella regió es manifestaven:

…And another thing you will never see
A monkey build a fence around a coconut tree
And let all the coconuts go to waste
Forbidding other monkeys to come and taste
Why, if I put a fence around this tree
Starvation would force you to steal from me..