Ocàs

de la il·lustració al text

És difícil saber a quina hora, però sempre trobes el moment. Un bri de temps que aprofites per lliscar entre l’horitzó, de manera suau i delicada.

És un espai que dura poc més que uns minuts, i a vegades, semblen poc més que uns segons.

Les teves són passes curtes i lleugeres, plenes de silencis insinuants, i si no t’espero, és probable que subtilment te m’escapis. El teu, és un trànsit clandestí, sempre en els marges, sempre en els límits del dia i de la nit.

Encara que no temis per l’oblit. Tot i que fugaces, profundes són les teves petjades. I el teu tel, càlid i ataronjat, ens recorda que ets aquella llum que dissipa el sol i encén la lluna.

foto1