Som bosc Mediterrani

Il·lustració a partir del text

L’agost prem i hi ha qui opta per atiar el foc de les pors i les rancúnies, i les amenaces de cataclismes llampeguegen arreu. No importa on miris, què escoltis o qui llegeixis. Però el bosc aguanta pacient, la memòria no oblida que en aquestes terres fa temps que les refrescants pluges de pau i llibertat són escasses. La història ens ha ensenyat a ser xeròfils.

A comptes gotes, des dels cims pirenaics o des de les sinuoses línies litorals arriben aires de frescor, propostes de present per un futur millor. L’estiu Mediterrani és dur i no permetrà que les dolces sensacions d’aquestes alenades esperançades romanguin gaire temps a l’interior. Tot i que el Pi es manté pacient, no tem les flames, si s’arriba a proclamar l’incendi estarà preparat. Deixarà que aquestes l’amenacin, i creient destruint-lo, el foc no farà altra cosa que espargir la seva llavor i activar la força de la vida.

somboscmediterrani

Il·lustradora: Judit Iglesias

Els qui governen no veuen més enllà de l’escorça, creuen que som tous com el suro de l’alzina. I és en aquest malentès que ens maltracten i ens inciten a l’odi i al menyspreu. Obvien que el record ens ha tornat piròfits, que ens calcinaran en aparença però rebrotarem des del cor.

Calculadors juguen amb les brases, les apropen i les allunyen, xisclen Llop i es creuen controladors de les nostres passes. Qui sap si la supèrbia els farà passar per alt el romaní i l’espígol, i en un descuit el foc prendrà desbocat pel sotabosc, estenent-se sense ritme ni compàs. I serà en aquest instant, quan les seves paraules esdevindran cendres, que els seus privilegis es convertiran en fum i en un últim crit desesperat bramaran pietat i clamaran per despertar en nosaltres la necessitat.

Encara que ja serà massa tard. El Bosc sap que quan l’incendi proclama el seu temps no hi ha res a fer més que esperar. Esperar i no oblidar.

Tenir present que som Bosc Mediterrani i que el renéixer de les cendres és part de la nostra identitat.