Si per uns instants

Si ho penso se m’escapa el riure. Quina ximpleria!

Però per uns instants imagino què passaria, com seria el món…

Si cuidéssim a les persones com cuidem a les mascotes i animals domèstics.

Si escoltéssim, atenguéssim i creguéssim a les persones pròximes com ho fem amb els mitjans de comunicació.

Si seguíssim a la gent dels nostres pobles i ciutats que s’esforcen per aportar el millor en tots els camps, com seguim a aquells qui representen el pitjor del nostre món en els camps de futbol.

Si cuidéssim la nostra cultura com cuidem el rínxol del serrell davant del mirall, com ens esforcem a mantenir el nostre fons d’armari.

Si ens ocupéssim del nostre territori com ens ocupem de la suavitat i la lluminositat de les nostres pells i rostres.

Costa d’imaginar, encara que resta clar que no és que les persones no siguin capaces de cuidar, escoltar, atendre, creure i estimar. Però per alguna raó, no podem evitar orientar-nos cap a tot allò que dura poc més que una moda, una notícia o un gol.

l’Optimista

Anuncis