El Tió i la Fi del Món.

El temut solstici d’hivern 2012 no ha destruït el Món que coneixem, tot i que alguns de nosaltres vam estar al límit de l’explosió en els minuts posteriors als sopar de nit bona i dinar de Nadal, i qui sap si sobreviurem a Sant Esteve. El 2012 enfila la fi dels seus dies i tot sembla indicar que per bé o per mal ens tocarà seguir lidiant amb aquesta Vida.

La Fi dels Temps ha inspirat un bon nombre d’imatges on s’ha representat tot tipus de referents que expressaven l’aniquilació. En la gran majoria d’aquestes observem com l’entorn era esmicolat i condemnat a l’extermini.

I si ho haguéssim fet? i si aquests dies haguéssim estat testimonis de l’enderrocament del Món? Sembla obvi que aquest planeta que només sabem llegir des del pla més material, des de la superfície aparent, segueix dempeus. Però no tot es redueix a la vessant sensitiva de la Vida. No és justament una de les aportacions de la psicoanàlisis el descobriment d’una realitat que es desenvolupa en un pla menys nítid? En una vessant que no es mou en el sentit literari sinó en el llenguatge del simbolisme i la interpretació.

Fins a l’arribada de la Modernitat, a la consolidació de la racionalitat com a força d’interpretació i narració de la realitat, les societats incorporaven aquests plans diversos en la seva organització i gestió. En el calendari de celebracions d’arreu no ens costarà trobar una llarga llista de festivitats entorn d’aquesta data: 21 de Desembre. Data que marca l’inici de les jornades més curtes de l’any i per tant, de la nit més llarga.

yule

El Solstici d’Hivern marca un punt d’inflexió en el cicle anual. És el moment més obscur i tenebrós, l’espai on la vida toca la seva mínima expressió. Clarament contraposada al clímax estival on el Sol lidera l’explosió vital. I representant aquest procés, al llarg i ample de la geografia de la Terra es duien a terme celebracions que expressaven aquest procés de fi i renaixement del cicle Solar.

En un d’aquests actes, el protagonisme girava entorn dels arbres, eixos del Món. Connectors dels tres nivells del planeta: subterrani(arrels), superfície(tronc) i aeri(copa). Igualment representatius del món dels sentits, de la psique i de l’esperit. L’arbre representava aquesta unió de tots els plans de la realitat, l’arbre era el Món. I el Món arribava a la seva fi, com cada any, per tornar a renèixer. Era llavors que per posar de manifest aquest procés es talava un arbre que seria cremat seguint la litúrgia, era llavors que es representava la Fi del Món. Resulta curiós que en aquestes tradicions també s’adornaven arbres i es feien regals per a la mainada. Finalment s’esparcien les cendres de l’arbre al voltant de la casa per protegir-la,com a ritual de fertilitat i bons desitjos pel cicle que s’iniciava.

El Tió, segons l’Institut d’Estudis Catalans és un “tros de tronc per a cremar a la llar”.

Sembla que encara que no en siguem massa conscients, és possible que rera cadascun dels cops que s’etziba al pobre Tió, la mainada intenta posar fi a aquest cicle de la vida que arriba als seus últims compassos i obre la porta al següent. Qui sap si en algun indret del nostre subconscient, hi ha una força que encara recorda que al Món hi ha alguna cosa més que el que és merament aparent.

Una motivació que any rera any ens empeny a il·luminar els arbres en la nit més llarga i a esmicolar la realitat que amb els nostres millors desitjos tornarà a ressorgir. 

l’Optimista

Anuncis

Per Maig d’activitats un Raig! Girona Activa.

Entrem a Maig i hi entrem amb un bon grapat d’activitats i esdeveniments provinents de tots els àmbits i per tots els públics. Aquí us presentem la mostra que hem triat:

Primer de tot, pels qui tingueu ànsia d’una mica de reflexió i alternatives a aquest Món que s’empenya, dia rere dia, a desafiar-nos a canviar-lo, teniu dues cites interessantíssimes pel dijous 3 i el divendres 4. El dijous  a les 19h, a la Casa de la Cultura  es durà a terme la conferència que dona el tret de sortida al cicle “Girona Intercultural 2012”. El professor de la UAB i investigador de Govern i Polítiques Públiques, Joan Subirats , es farà càrrec d’aquesta xerrada amb el títol “¿Quina societat volem?. Alternatives polítiques davant del canvi d’època”.  I el divendres 4, l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona segueix amb el cicle d’activitats “No Et Consumeixis!”, i a les 19’30h a la Casa de la Cultura de Girona obre un espai dedicat a els “Finances” on es parlarà sobre les diferents alternatives que tenim a la banca financera tradicional.

Si avui heu treballat o simplement heu optat per quedar-vos per Girona tranquil·lament, però teniu ganes d’una vetllada relaxada i amb bona música per la nit d’aquest dilluns 30. A les 22h, el Sunset Jazz Club celebra el dia internacional del Jazz amb la seva banda resident MOVIN’WES en el que segur serà una nit de bones estones, millor companyia i una banda sonora de privilegi. I de franc.

I ja per acabar la selecció Optimista d’aquesta setmana, si el que us ve de gust és participar d’un acte popular, esportiu i a l’aire lliure. L’Associació de Veïns de Mas Ramada organitzen una bicicletada pel matí del dia 1 de Maig. La ruta donarà un tomb pels carrers i places de la ciutat. Si us animeu, el tret de sortida es donarà en el Centre Cívic Onyar a les 9h del matí. 

No et facis el mandrós i surt a participar del que Girona ens ofereix!

L’Optimista



La Santa Resurrecció…de la Primavera.

No han estat tres dies, sinó tres mesos els que l’hivern a dominat els ritmes del dia i de la nit, de la llum i la foscor. Tres mesos de jornades curtes i de fredes vesprades inacabables.  Tres mesos en els que els carrers rebutjaven la companyia dels vianants i els boscos amenaçaven a tot aquell qui gosava destorbar el seu son profund. Uns boscos, que tan alçats a les muntanyes com a la vora del mar, havien sucumbit a l’intensa activitat estival i després dels últims brots de la resistència tardorenca, van rendir-se a letargia hivernal.

Com el Jesús de la tradició cristiana, qui durant tres dies la mort l’apartà de la companyia de la vida mundana, l’hivern forçà a l’Astre Rei a romandre tres mesos en la llunyania vers les plantes, animals i humans. Una llunyania que deixà immòbils els camps i els piupiueigs dels ocells.

Tímides i escasses foren les plantes que s’animaren a alçar les seves tiges cap al cel, i encara més díficils de trobar aquelles que inclòs gosaren lluir les seves flors, provocant al fred i al vent, desafiant les seves escales de grisos amb el seu color i perfum. Com pocs també foren els qui s’atreviren a defensar Jesús o manifestar-se adeptes a les seves consignes durant el seu pas pel calvari i mort a la creu.

Siguin tres dies o tres mesos, parlem en clau cristiana o de les estacions de l’any, la Setmana Santa marca el retorn de la llum, dels ànims i de les forces perquè abandonem les mandres de l’hivern i sortim a recórrer aquells carrers i boscos que comencen a despertar i ja no ens defugen, sinó que ens esperen i reben plens de cants, sons, olors, colors i… espàrrecs!

Beneïda i anhelada resurrecció… de la Primavera!

L’Optimista

(No deixeu de participar de les activitats i tradicions que al llarg d’aquesta setmana es celebraran a Girona!)

Remeiers i Remeieres: La Salut també és Cultura.

Sovint sentim a parlar de la necessitat de preservar la cultura popular, la nostra identitat. Probablement, un cop escoltem aquests mots, seguidament sentim importants arengues en favor de la llengua, dels símbols, de la música, de les tradicions especialment de caràcter festiu, etc. Les proteccions, diuen, s’han d’alçar vers els grans mitjans de comunicació, les grans companyies de producció cultural i, fins tot, vers alguns governs.

L’Optimista no pretén qüestionar la necessitat de defensar tots aquests elements, que sense cap mena de dubte constitueixen una part important del que forma  la cultura popular, sinó que busca aventurar-se a promoure un sentit més ampli i complex d’aquest concepte. I és que en molts altres àmbits de la vida i de la quotidianitat,  les persones i els pobles han anat acumulant coneixements i transmetent-los de generació en generació. I de la mateixa manera que grans empreses posen en perill la diversitat i construeixen un panorama cultural monolític i homogeni, en d’altres espais  del nostre saber “original” (provinent dels orígens) es viuen tensions similars que passen més desapercebudes o ens són menys inquietants.

En l’àmbit de la salut, ha estat l’acadèmia i el món científic en general els encarregats de desprestigiar tot aquell coneixement que prové de fons no fonamentades en el mètode científic. Sembla que segles d’assaig – error no són suficients, ni vàlids ni tenen cap pes vers la lluentor de les bates blanques. En cap cas voldríem obrir un debat científic sobre l’eficàcia d’uns remeis versus uns altres. Encara que resultaria realment indesitjable, que tota aquesta construcció col·lectiva de coneixements i experiències, acumulada al llarg de la història d’una persona, una família, un poble… es perdés per no haver estat publicat mai en una revista acadèmica. La desaparició d’aquests sabers suposaria una pèrdua inquantificable tan pels coneixements pràctics sobre medicina i salut, com per la visió i la perspectiva del Món i de la Vida que ofereixen.

És per això, que l’Optimista d’avui fixa la seva mirada sobre un col·lectiu que camina en el si de les contrades gironines i d’altres àmbits de la geografia catalana, i que justament opta per vetllar per la continuïtat i la difusió dels remeis populars: Remeiers i Remeieres.

“Proposem recuperar de l’oblit els remeis casolans que ens acompanyen al llarg de la nostra vida, i la dels pares, dels avis. Remeis que van de bracet de la cultura popular i les nostres arrels.”

Aquestes són les paraules amb les que aquest grup obre el seu blog on podreu trobar un bon grapat de interessantíssimes informacions sobre salut,  esdeveniments, altres webs on trobar informació relacionada i conèixer de més a prop les línies bàsiques d’aquesta iniciativa.

“Remeiers i remeieres no som una associació, no estem constituïts com a tal, sinó que som un moviment sense fronteres, on s’accepta a tothom de manera pública i gratuïta.En cap moment parlem de fer consum. Ensenyem per poder viure.


Utilitzem plantes, aliments, flors, fruites,…els fem servir per regular la nostre vida. 
 conjunt de remeiers i remeieres que tenim la voluntat de transmetre coneixements.

Com a remeiers i remeieres fem poques coses, però les fem bé.”

Des d’aquest blog no podem més que agrair i difondre aquesta iniciativa que des de ja fa un temps promou la difusió i l’intercanvi dels remeis i els valors que aquesta manera d’entendre la salut comporten vers la vida.

La Salut també és Cultura.
L’Optimista