Les meves Strenes

Un any més s’ha presentat el Festival Strenes de Girona, una cita “on els artistes catalans poden estrenar els seus discs, projectes o gires.” Tot i que no contradiu la definició pròpia d’aquest esdeveniment, s’ha de dir que no deixa de sorprendre que un projecte amb aquesta denominació porti com a artistes destacats Gossos, la Companyia Elèctrica Dharma, Cris Juanico o Lax”n”busto per dir-ne alguns que no destaquen per la seva novetat. Encara que, personalment, no poso en dubte que per molt que siguin grups consolidats també poden oferir propostes noves i originals.

logo

Tot i així, veient l’embrenzida de tantíssims grups joves a nivell català,  no deixa de decepcionar-me que no s’empri un festival amb aquest títol per col·locar el gran focus sobre grups novells. Així que aprofito que els carrers de la ciutat estan farcits de publicitat i que això no deixa de preguntar-me quines podrien ser aquestes estrenes absents, per compartir 2 propostes que venen amb força i que espero que aviat siguin més presents en els escenaris de les comarques gironines:

Sense SalAlgun lloc al món és la nova proposta d’aquest grup que destaca per l’energia que desprenen les seves veus, la sensibilitat de les històries que narren i la potència del seu desplegament instrumental. Aquí va un tastet del que presenten:

Obeses. Monstres i princeses arribarà a l’abril i promet continuar amb una alta dosis de lletres gamberres cuinades amb la potència de la seva veu i amb aquest so que de tant en tant ens retorna a la màgia de Queen.

Finalment, cal reconèixer l’encert d’integrar el Concurs Intro a l’estructura del festival, un incentiu i un reconeixement a la feina que els seus organitzadors porten fent des de fa 9 anys.

Sigui com sigui, cal aprofitar i preparar-se per empapar-se d’una primavera que arriba carregada d’estrenes musicals.

l’Optimista

Anuncis

Ombres per parlar al Món.

festivalsenegalEl pròxim dissabte 15 de novembre, Sales de Llierca acollirà durant tot el dia -12h fins a la nit- el Festival Senegal. Una proposta de la Cia Cap de Pardals que forma part d’aquest projecte que cada dia muta, creix i es transforma: Ombres per parlar al món. I és que allò que en el seu moment només havia de ser un viatge de motxilla i titella de les dues components d’aquesta jove companyia de titelles ha acabat esdevenint un projecte on el prefix inter- redunda per tots costats: interdisciplinar, intercultural, internacional…

Amb la col·laboració de l’Associació pel Desenvolupament del Riu Senegal (cooperació amb la provincia Sant Louis, del nord del Senegal), Terram (arquitectes especialitzats en bioconstrucció), de voluntaris i estudiants de l’escola universitària ERAM, aquest projecte s’ha proposat construir un teatre-local social, crear de manera conjunta un espectacle d’ombres i titelles i elaborar i difondre un material audiovisual amb l’experiència del projecte.

Per tal de seguir recollint recolzament i finançament per aquesta aventura, Festival Senegal ens convida a una jornada de música, titelles, contes, circ i, per descomptat, un tastet culinari del Senegal. Així que si esteu buscant un pla per aquest dissabte, ja sigui de matí, tarda o nit, no deixeu passar l’oportunitat de conèixer d’aprop aquestes enredaires. Al ritme que porten d’integració i proposició de novetats al projecte i al festival, qui sap si d’aquí al dissabte presenten en exclusiva un concert íntim amb en Bruce Springsteen – mai se sap!-. 

Si no, no deixeu de passar-vos pel Verkami que tenen obert i deixar-vos endur per aquests Somnis d’Àfrica plens de pardals i posar el vostre gra de sorra a aquest projecte.  Senegal, titellaires, arquitectes, cooperants, llums, càmera i acció! 

l’Optimista

ESTUNART. Lo bueno, si breve…

Qualsevol que no conegués la proposta musical que durant el Juliol ha allotjat el Bosc de les Estunes, pensaria que ahir hi havia alguna espècie de concentració de bruixes i bruixots o qui sap si quin altre tipus d’esdeveniment ritual o màgic. I és que poc a poc, i de manera regular, els grupets de persones anaven introduint-se a través de les roques d’aquest paratge meravellós per aplegar-se en una de les seves clarianes tan evocadores.

Un cop més, i per 5enestunart-2014a ocasió, l’Ajuntament de Porqueres ha programat al llarg d’aquest mes un concert per cada dimarts. Convidant a propis i a estranys a gaudir d’una vesprada de música en viu, a la fresca, i en un escenari difícilment igualable. Un espai recollit, íntim i tècnicament molt ben adequat per gaudir no només de l’entorn, sinó de les melodies i les lletres dels privilegiats que durant escassament una hora van poder compartir amb els assistents les seves cançons.

Dels escollits sobretot em quedo amb la sorpresa que em va  generar el duet Cálido Home. Guitarres i veus, masculines i femenines. Coordinació i sintonia en estat pur. Ja sigui a través de les cordes de les guitarres o de les seves goles aquesta dupla va aconseguir transmetre en tot moment una compenetració total mentre exhibia el seu talent  i la intensitat de les seves cançons. Si el marc on actuaven ja era prou capaç d’introduir al públic en una bombolla de màgia, de realitat independent a tots el que bull en la nostra quotidianitat, la seva música va acabar d’embolcallar-nos i fer-nos vibrar a mercè de les seves estrebades. 

Segurament, un no podria demanar res més que la prolongació d’aquest Festival. Encara que potser, en esdevenir-se comú i freqüent perdria part d’allò que li confereix aquesta atmosfera de particularitat. Al cap i a la fi, com deia l’escriptor lo bueno, si breve, dos veces bueno. 

 

l’Optimista

 

La Calle es.. Nostra!

Més de 30 anys després de la històrica afirmació de Fraga en la que exclamava: ¡la calle es mía! Davant d’un dels diversos esdeveniments que marcarien el 1976 i el seu rol davant del Ministerio de Gobernación. Avui distorcionem aquesta cita per donar una mica de llum a una de les iniciatives de les contrades gironines que millor representa aquest impuls de redefinir els usos i les possibilitats de l’espai quotidià: el Domèstica.

Per 5ena ocasió, l’Associació Ad’Art torna a presentar aquest festival gratuït que es caracteritza per donar corda a un procés de metamorfosi en la que diversos espais particulars de la ciutat: apartaments, aparadors, locals comercials, terrats i un llarg etcètera, esdevenen la llar de les diverses propostes artístiques i multidisciplinars d’aquells qui accepten el repte de fugir de les estructures de difusió i exhibició convencionals.

logo_web2_p

Així com en d’altres ocasions havíem posat el nostre focus en iniciatives vinculades a l’horticultura urbana com a eina de transformació de l’espai urbà i d’apropiació d’una esfera que ha tendit a quedar en mans d’aquells qui se’n lucren, o d’escenaris on el vianant no pot més que gaudir-lo com a espectador passiu. Avui no volem deixar de reiterar la necessitat de propostes que intenten estimular un canvi d’ulls, una reconversió de la mirada ciutadana davant del lloc que habita. I quin millor lloc per reinventar aquest esguard que el de casa nostra, que el d’aquells racons de la nostra vida quotidiana que sovint resten lluny de la relació amb el que s’anomena art.

Si som capaces de reconfigurar les nostres expectatives en aquest pla, poc ens costarà de sortir al carrer i aprendre a dibuixar noves utilitats i funcions a un àmbit públic que necessita de l’impuls de les persones que el caminen per omplir-se de nou del contingut que el mot públic exigeix.

Felicitats per aquest lustre de creativitat i aventura inconformista. 

l’Optimista

Sempre hi ha un “encara més”

Suma 24 atraccions de circ mai vistes en sòl europeu, afegeix-li una carpa en capacitat per més de 2000 persones i un total de 25000 localitats a la venda, no deixis de comptar-hi una bona difusió i unes ofertes i preus atractives. I sí, ja ho haureu resolt, us surt el Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres.

Per sobre de tot, un any més, els que van tenir l’oportunitat d’acostar-se a la carpa d’aquesta 3era edició del Festival, van viure la posada en escena de la màgia d’un Món, el del circ, on els artistes demostren una i altra vegada com de fràgils són els límits i les barreres dels reptes que es proposen. Sempre hi ha un encara més. Un objecte més en el malabarisme, una volta més a l’aire, una torsió més sobre la ja contorsionada extremitat i una rialla més que se t’escapa.

logo Fest. Circ Figueres

Però a més, el Festival de Figueres és un exemple més de les ganes i l’interès de la gent en participar d’esdeveniments culturals i espectacles, que en la mesura en que el preu no és un factor excloent, les persones no dubten en prendre-hi part. I és que un dels grans mèrits d’aquest festival és l’accessibilitat i la popularitat de les seves entrades. Per desconeixement no puc afirmar quina és la fórmula que permet als promotors d’aquest acte una oferta d’aquest nivell, però d’entrada, el resultat és ineludiblement excel·lent.

Si hi hagués de posar un però, només seria vers l’efecte promotor que aquest podria tenir sobre el circ en el nostre país i, d’entrada, no em sembla que el tinguin present com a objectiu. No seria aquest un espai immillorable per donar un empenta als artistes de circ catalans? De la mateixa manera que en un bon grapat d’esdeveniments esportius internacionals sempre hi ha un lloc pels representants dels amfitrions, no es podria incloure d’alguna manera la participació de professionals instal·lats a casa nostra? no estimularíem així el seu panorama fora de les dates del Festival? Cal que seguim associant el circ a artistes asiàtics, russos i francesos? Aprofundint la nostra ignorància sobre el que es fa a en el marc d’aquest àmbit en aquesta disciplina.

Encara hi així, no es pot deixar de reconèixer la tasca d’un Festival que de ben segur, durarà el que els seus organitzadors desitgin, doncs el suport del públic el tenen més que assegurat. Quina Màgia, la del Circ!

l’Optimista

Quina Veu

L’escenari buit, tot resta a la vista dels espectadors i com a únic element escenogràfic una pantalla de fons on aviat, ningú recordaria que hi havia un seguit d’imatges publicitàries de l’esdeveniment en qüestió. Al centre i a primera línia, dos micros i un tauler electrònic que fins al moment de l’inici, no es tindrà gaire clar perquè serveix (si és la primera vegada que el veus). I al timó d’aquest centre, la Paula Grande.

Si hagués de fer algun símil comparant el que ahir es va presenciar a l’estrena del 1er Festival Acoustic Vell al Centre Cívic del Barri Vell amb alguna altra cosa que hagués vist abans, diria que d’alguna manera, vaig presenciar l’actualització 2.0 del que foren aquelles persones – orquestra. Aquells personatges que unien totes i cadascuna de les seves parts del cos amb algun instrument i amb un increïble exercici d’equilibri, coordinació i expressió convertien el moviment del seu cos en una melodia.

Sense fils, sense més instruments que la seva veu també cal dir. Exceptuant l’ús d’alguna joguina en algun tema concret, tema rere tema aquesta increïble cantant iniciava la seva proposta construint des de les arrels tots i cadascun dels elements que formaven part de la seva composició. I un cop tenia registrats tots i cadascun dels embolcalls que l’acompanyarien, brotava en el seu si el contingut de les seves cançons.

Màgicament, el que d’entrada eren breus fragments sonors sense massa sentit, evolucionaven i s’encavalcaven donant forma a temes absorvents i dels quals difícilment te’n podies deslliurar. Com si tram a tram, la cantant t’anés enllaçant amb suaus fils de seda que tot i la seva suavitat, no deixaven de mantenir-te atrapat i captiu.

Costa entendre que propostes com la d’aquesta cantant, per ara, no atraiguin a un públic més nombrós. Encara que d’altra banda, un no pot més agrair la sort d’haver-la pogut gaudir de manera tan íntima.

l’Optimista