La Plataforma no s’atura.

Ahir la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va presentar una nova proposta per seguir donant força i suport a tots els que d’alguna manera o altra es troben empantanegats en les sorres movedisses de les hipoteques impagables i l’abús insaciable de les entitats bancàries: El Manual de l’Obra Social de la PAH. Una obra dedicada plenament a l’últim recurs que queda després de la negociació i la mediació i quan el sistema només et deixa una opció: el carrer.

pah

Al llarg de més de 20 pàgines es desgrana tot el que cal saber per plantejar-se la recuperació d’immobles abandonats i les estratègies que des de la Plataforma es consideren adequades.

A més, aquesta setmana la PAH va avançar que al septembre es publicarà un informe realitzat a través de més de 10000 enquestes als seus membres sobre el perfil i les característiques d’aquests.

Un cop més, aquest moviment social torna a cridar ben alt que la diferència entre solucionar o no un problema és la voluntat. Quan sembla que ja no poden fer més, quan hi ha la impressió que més enllà no es pot anar sense el suport institucional, la Plataforma segueix creant i continua obrint noves vies.

La pregunta que un no pot deixar de formular-se és fins quan. Fins quan haurà de ser un moviment com la PAH qui es preocupi de donar oportunitats i possibilitats de justícia a la gent afectada.  Quan arribarà el moment en què l’Estat pensa atendre’ls i buscar una solució estructural a aquesta situació. Quan arribarà l’hora que els mitjans de comunicació deixin de fer soroll sobre si unes o altres pràctiques d’aquest moviment són legals o no i prendran un rol actiu per a exigir-ne un debat públic i transparent, i abandonar aquesta lluita obscura a la que se’ls ha enterrat fins ara.

Mentre arriba aquesta hora, almenys hi ha el convenciment que aquest moviment no té aturador i que tot i el que diguin, Sí, sí que es pot.

l’Optimista

Anuncis

La Darrera Mà Estesa.

Fruit de la contundent intervenció d’Ada Colau en el si de la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats fa un parell de dies, moltes han estat les línies que diferents tertulians i opinòlegs han destinat en els diferents mitjans.

En la majoria dels casos sempre es comença en defensa de la portaveu de la PAH i s’enalteix la noblesa de la causa que defensa. Encara que de la mateixa manera que inicien les seves paraules en aquest sentit, molts d’aquests no dubten també en abocar-se a una defensa estereotipada i superficial de la democràcia com a única manera de donar sortida al malestar produït per l’estafa duta a terme pel sector financer amb connivència per part dels partits polítics. Llegeixo inclòs una demanda a Ada Colau perquè emprengui carrera política.

Però el discurs de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca sembla anar molt més enllà d’això. No és només fer de lobby en favor dels desnonats, no és simplement  pressionar fins assolir la dació en pagament. El missatge és molt més radical: no podem confiar en les institucions polítiques que avui ens representen. S’equivoquen els que s’emparen en la inqüestionable Democràcia com aquells que banalitzen una i altra vegada la Constitució.

La Democràcia no és el límit. L’Estat de Dret no és el límit. El límit és la dignitat i justícia. Quin sentit tenen uns Partits Polítics que no articulen la voluntat general? Quin sentit té un Estat del Benestar que no procura garantir els drets dels seus ciutadans sinó afavorir els interessos particulars i de lucre d’una oligarquia? La resposta és clara: el mateix sentit que la construcció d’aeroports sense passatgers.

Què passarà si, com sembla inevitable, la ILP que la PAH presentarà al Congrés dels Diputats és deixada de banda? Quina via deixen al milió de signants d’aquesta iniciativa legislativa popular? Què hi ha de més democràtic que el procés que estan construint les Plataformes arreu d’Espanya? 

Si la nostra democràcia no pot gestionar una veu tan clara i precisa com aquesta, no calen més raons per declarar-la obsoleta. La crida de fons d’aquest moviment social és clar i va directe al cor del sistema: les lleis, els polítics  i l’estat són només una eina, un instrument per assolir una organització social que ens acosti a l’equitat i la justícia. Si aquestes institucions no són capaces de fer-ho estant condemnades a una cruïlla de la qual no podran escapar-ne. A una banda s’obre el sender del canvi i la transformació cap a un model que respongui a les necessitats de la ciutadania. L’altra porta a l’agitació creixent, a l’augment de la tensió social i a l’imprevisible esclat dels que aviat ja no tindran res a perdre.

La ILP empesa per la PAH és molt més que una llei, qui sap si és la darrera mà que els moviments socials estendran a la política i a les institucions democràtiques per demostrar que poden honrar el seu nom.

l’Optimista

PAHs a PAHs

Així com en entrades anteriors ressaltàvem el pes i el protagonisme d’entitats civils com l’ANC i Òmnium a la capçalera de la columna independentista, avui toca plànyer la seva absència. No dubto ni un instant que aquestes no han deixat de treballar, que segueixen picant pedra i fent feina de formiga. Encara que hi ha un interrogant que espero que no sigui passat per alt: Per què ja no ocupen ni una sola pàgina de les portades de la premsa, la ràdio o la televisió?

El debat sobiranista segueix més present que mai en l’agenda política catalana, però tot aquell pes social i ciutadà que solien emprar per marcar una posició clara ha quedat negat i ocultat darrera l’espessa boira insuflada pels Partits Polítics. Després de tastar la glòria edulcorada de fer arribar les seves propostes i raons a les esferes més altes, sembla que pública i mediàticament n’hagin estat espoliades. 

Sincerament espero que no es permeti que tot el circ parlamentari anestesiï de manera permanent aquest motor de mobilització social. La pressió i la vigilància sobre el procés i els esdeveniments que es vagin succeint no han de cedir.

is-stop-desahucios

Lluny de voler provocar una comparació entre moviments ciutadans, doncs no em queda cap mena de dubte que en aquests casos es tracte de fronts complementaris. No voldria deixar de enaltir un cop més la increïble tasca de les Plataformes d’Afectats per la HipotecaTot i que no han deixat de patir el silenci dels mitjans de comunicació, encara que han estat abraçats per l’apatia dels partits polítics, les PAH han estat capaces d’extendre’s arreu del territori. Recollint, acompanyant, donant veu, donant suport, denunciant l’estafa escomesa per les elits extractives d’aquest país.

Aunque se vista de seda, mona se queda. I és que per molt de maquillatge lingüístic, per molt rimmel tecnocràtic i acadèmic que se li apliqui, la realitat no s’immuta i parla de manera clara: la crisis és el llacet amb el que s’intenta disfressar el que amb el temps segur serà analitzada com l’estafa al sector públic més gran viscuda.

Les PAHs no s’han arrugat i la setmana passada ja van anunciar que havien aconseguit el nombre de firmes necessàries per iniciar la Iniciativa Legislativa Popular per entrar al Parlament Espanyol la necessitat de regular la dació en pagament.

La tasca d’aquesta xarxa de suport és inqualificable i totalment contraposada a la duta a terme per l’Estat i les seves administracions.  Allà on els polítics només han sabut crear sistemes de dependència, les plataformes han creat espais de dinamisme i creativitat. D’ajuda mútua, de solidaritat i, especialment, de construcció de propostes, de recuperació del poder de decisió, d’inconformisme vers el fatalisme institucional.

La mà estesa que en alguns moment ofereixen els sectors adherits a la lògica institucional i política ha de ser considerada i atesa de manera condicional i sense por a ser enfrontada. Cal evitar que el Govern cregui possible engolir les demandes ciutadanes i digerir-les en les condicions i termes que els seus dirigents i els seus cercles pròxims considerin millors. No n’hi ha prou, i així ho representa de manera molt característica les PAH, en prendre un rol de denúncia i proclama.

L’Estat és un actor més i la seva participació no hauria de substituir ni reemplaçar el paper de cap moviment ni entitat civil. És necessari recuperar la voluntat de ser partíceps i protagònistes. 

Ho Volem Decidir Tot.

l’Optimista

La PAH parla Clar.

Ja fa vora 3 anys que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca lluita per a posar fi al drama que viuen a diari milers de persones en el nostre país degut a l’asfixia a que són sotmesos pels bancs i caixes, mentre aquests són rescatats una i altra vegada amb fons públics.

Han estat necessari tot aquest temps perquè primer els mitjans de comunicació de gran abast, i després els partits polítics majoritaris es fessin ressó d’aquesta problemàtica i iniciessin el concurs de veure qui és més sensible a aquest tràgica realitat. Patètic.

Afortunadament, com ja ens té acostumats la PAH, en pocs dies han sabut reaccionar per denunciar el circ que tan les grans cadenes de televisió com els partits polítics estant muntant per tal de treure profit d’aquesta greu problemàtica.  Aquí us adjunto el comunicat que Ada Colau va emetre el dia 12 de Novembre i en el que deixa ben clara la posició de la Plataforma.

Abans de concloure aquesta nota, no volia deixar de tornar a remarcar la inconmesurable feina que les diferents Plataformes d’Afectats estant duent a terme al llarg del territori. Mai es podrà reconèixer de manera suficient la seva tasca de suport i defensa de tots a les víctimes de l’acció premeditada i perversa de les entitats bancàries.

l’Optimista