La Brigada Aèria

Cada primavera em sorprenen amb la seva arribada, doncs si algun tret les caracteritza és el seu compromís amb el bon temps, amb l’hort i la nostra ciutat. La seva puntualitat és precisa. Tan bon punt les calors comencen a apretar i desfer els botons i les cremalleres  dels abrics i les jaquetes, tan bon punt comences a notar les primeres mossegadetes dels mosquits, elles apareixen veloces i llampegants sobrevolant els nostres caps.

oreneta

Són un autèntic espectacle. Vol ras, ales esteses, becs apunt. Segurament no poden presumir del vol més ràpid ni la gana més voraç, encara que hi ha poques aus que et permetin gaudir de la seva agilitat i la seva destresa aèrea de tan a prop. En direcció a la sortida de Girona, entre els carrers Migdia i Ctra Barcelona, més enllà de Caldes de Montbui, el barri de Sant Pau es transforma al llarg d’aquests mesos en tot un assentament de nius d’Orenetes. En els nombrosos angles que es formen entre els terrats i les parets dels edificis, no deixen de refer-se i construir-se de nou les cases de fang d’aquests petits ocells que ens arriben des de l’Àfrica per acompanyar-nos en les nostres estacions càlides.

Al llarg del dia t’acompanyen. Cada vegada que aixeques una mica la mirada, un cop desatens duran uns instants la teva feina a l’hort, prens consciència de la tasca i el servei que elles ens brinden. Convertides en un autèntic escamot aeri, desenes i desenes d’orenetes sobrevolen el terreny com si reproduissin les escenes cinematogràfiques dels combats aeris de la 2ona Guerra Mundial. Planegen, aletegen, s’alcen, cauen en picat, piuen, xisclen, s’enreden i s’entrecreuen de manera explosiva i fugaç. A més de fer cara de passar-s’ho teta no deixen d’endrapar i de regalar-me jornades més tranquiles. La seva exhibició aèrea també alleugera la presència de mosquits i insectes diversos a l’hort, fet que essent conscient del gran volum de bitxos que m’envolten mentre corro per l’hort em fa notar la importància de la seva tasca i presència. Com seria una primavera sense orenetes? Millor no imaginar-s’ho. 

Un cop el dia minva i la nit pren la protagonisme l’acció de la brigada aèria no es detura, ara és el torn dels ratpenats, però d’aquests ja en parlarem un altre dia. Per rematar aquestes línies només remarcar la importància d’iniciatives com el Projecte Orenetes, una proposta molt interessant per animar i estimular a tothom qui viu a les ciutats i pobles a prendre consciència de la fauna que (co)habita amb nosaltres i que dur a terme funcions importants. Benvinguda siguis oreneta.

l’Optimista

YesInMyBackYard!

No som pocs els que alguna vegada hem escoltat o sentit a parlar del concepte NIMBY, fent referència als moviments o conductes de persones que tot i no tenir res en contra de determinada activitat s’oposen frontalment a aquesta pel fet que s’hagi de dur a terme a la vora d’on viuen -barri, ciutat, etc -. Així doncs ens trobem davant un tipus de conducta clarament reaccionària i que no té un fonament crític o elaborat en les seva oposició, sinó que, com brama l’adolescent incapaç d’escapar del seu ego: Ja ho sé que s’ha de fer, però jo/aquí NO! Sense més ni amb intenció de reflexió alguna.

En la mateixa línia però en sentit contrari he topat amb aquesta fantàstica versió propositiva d’aquest fenomen: el YIMBY, Yes In My Back Yard. Per què esperar a que tot allò que creiem o opinem és indesitjable en el nostre entorn arribi? Per què no buscar aquelles propostes que sí que ens animen i ens permeten construir un carrer que s’adeqüi al que ens fa sentir còmodes i bé? 

Us recomano que li dediqueu un parell de minuts al video que us adjunto i que posa alguns exemples de la diversitat d’iniciatives que aquest tipus de conducta vers la nostra ciutat i poble es poden materialitzar. En aquest cas lligades a l’impuls de frenar el clar distanciament entre tothom qui habita als entorns urbans i la producció d’aliments. 

Si us ha entusiasmat no deixeu de vistar moviments YIMBY de la nostra ciutat com la Xarxa d’Horts urbans de Girona i Salt.

l’Optimista

Les Invencibles, Patates.

El darrer dimecres 18 de Juny, per les mateixes dates que fa un any, vam viure un episodi que sembla que s’acabarà convertint en habitual a l’Horta dels Químics. Com en la darrera ocasió, un tractor ha escenificat el que els propietaris de l’espai on s’ubica aquest hort urbà entenen per mantenir i tenir cura d’allò que és seu. És a dir, un cop l’any passo a segar i trinxar tot el que hi ha crescut i ja podem esperar un any més sense preocupar-nos de l’estat de res del que s’hi esdevé.

Certament, la realitat trenca amb tota la narrativa que defensa la propietat privada com a institució per gestionar els recursos de manera eficient i eficaç. L’espai que des de fa més d’un any ocupa aquesta horta, precària en recursos i farcida de somnis, és un exemple clar que el lucre particular és l’única meta que persegueixen els seus propietaris. Només així es pot entendre que prefereixin veure com es deteriora un lloc de tal magnitud, que s’obre com un trau enorme enmig d’un dels barris més poblats de la Girona en expansió urbana, una expansió que almenys per ara, ha quedat estancada.

20062014418

Però si fa un any celebràvem el fet d’haver resistit el pes de la tractorada, gràcies a la col·laboració d’una veïna i el propi treballador, avui ja no només somriem davant la complicitat d’aquests, sinó que a més presumim de la consolidació d’un procés de reciclat que ja va més enllà del manteniment d’un raconet hortícola, sinó que es projecta cap a l’obertura de nous espais de cultiu. I és que d’entre les herbes seques i tallades després de la segada motoritzada, una sorpresa ens espera mig camuflada: unes patateres.

I és que si per una banda, a l’Horta dels Químics ha ordenat un plantejament hortícola basat en bancals i un intent de racionalitzar el cultiu, també ha volgut mantenir una conducta expansiva de manera descontrolada i salvatge. Abocant tot tipus de llavors i plantes enmig de la selva de plantes espontànies que per si soles han anat sorgint. I així hem pogut veure com les primeres successions de veça i lli han tret el cap i arribat al final de la seva maduració.

Les darreres en atrevir-se a conviure enmig d’aquesta selva havien estat unes quantes patates grillades que avui, després d’uns dies de la tractorada, treuen el cap, malferides i tocades, enmig de la resta.  Serà aquesta una premonició sobre el signe que acompanyarà el potencial expansiu d’aquesta horta? Si és així, no hi ha cap mena de dubte de quin serà l’esdevenir de les pròximes sembres i collites, així com de l’evolució de la gestió d’aquest espai.

Passi el que passi, i ens passi qui ens passi per sobre, restarem invencibles! 

l’Optimista

 

 

Tu Cultives, Jo et deixo la Terra.

Tu cultives, jo et deixo la terra, aquesta és la màxima que acompanya la proposta de Huertos Compartidos.

Aquest portal web de l’Associació Reforesta ens ofereix la possibilitat de trobar en un mateix espai virtual tota aquella gent interessada en el desenvolupament de l’horta ecològica en el marc de l’Estat Espanyol. Des de persones que gaudeixen del recurs d’un terreny o espai cultivable i no troben la manera de donar-li ús, fins a ciutadans que tenen el cuquet de l’horticultura i sigui per desconeixença o falta de recursos no poden accedir a un espai on posar a proba les seves inquietuds agrícoles. Passant per gent que tingui interès en aquest tema i busqui informació i cursos relacionats amb l’agricultura ecològica.

A través d’aquesta iniciativa podem explorar totes les propostes hortícoles d’aquest tipus del nostre país, connectant i posant-nos en contacte amb d’altres amb qui compartim aquests interessos i amb els quals, posem en pràctica o no el treball agrícola, hi podem mantenir l’interès i el contacte a través de la seva “xarxa social”.

Passet a passet les diverses iniciatives a nivell estatal, com és el cas de Huertos Compartidos, i a nivell local com és la Xarxa d’Horts Urbans de Girona i Salt van prenent forma i van aportant el seu gra de sorra a aquesta realitat cada cop compartida per més gent en la que cal fer un gir a la perspectiva amb la que encarem la nostra relació amb l’entorn en el que vivim, i en la que cal reprendre el contacte amb aquelles activitats que en hi acosten.

Poc a poc, caminant cap aquest horitzó on la col·laboració i la cooperació avancen per reconvertir aquests lligams de propietat mal entesa que generen espais en desús i mans útils sense espais. 

l’Optimista

 

 

 

Les Meves 10

Des de la darrera primavera, particulars i diferents entitats – col·lectius com l’Ateneu Naturalista, el Bloc de la PAH i l’Horta dels Químics es reuneixen regularment per tal de fomentar i donar impuls a la transformació de l’espai urbà a través de l’aprofitament de diversos espais. Espais que ja sigui per abandonament del seu propietari o l’Ajuntament, o perquè aquest últim només li ha donat un valor decoratiu/paisatgístic creiem que han de ser reivindicats com a espais útils per a la pràctica de l’horticultura.

Una de les eines que es vol elaborar per tal de donar lloc al debat i a la construcció d’aquest nou marc urbà a Girona és la d’un decàleg de motivacions i raons per les quals donar aquest pas i implicar-se (o evitar fer-ho) en el procés de reciclatge de la ciutat. Així doncs, aquí teniu les meves 10:

1. Què és un hort? Cal reprendre el contacte amb el que mengem. L’allunyament de les famílies del que és la vida agrícola, fruit de la falta de reconeixement (material i social) de la feina rural, ens ha deixat persones inconscients sobre el que consumeixen. L’hort urbà podria ser el primer contacte cap a aquesta realitat oblidada.

 2. Olors i colors. La major presència i diversitat de plantes amb les seves flors i fruits aportarien una nota de colors i olors provinents d’aquests, especialment a la Primavera. Les fragàncies de l’alfàbrega fresca vs. l’espessor dels diesels i les gasolines.

bleda

 3. Punt de trobada. La preparació i el manteniment d’un hort és l’excusa perfecte per conèixer els veïns, la gent de la ciutat i visitants curiosos.

 4. El plaer de l’autoconsum. Descobrir el gust de menjar-se allò que has vist créixer, aquella verdura que has plantat, regat i protegit fins que ben madura l’has portat al plat.

 5. Quina classe de “natus”! Un espai immillorable per portar familiars, infants… imagina una classe de l’escola primària canviant les fotos i imatges dels llibres i pissarres electròniques per els corredisses entre les tomateres! I tot, sense autobusos ni desplaçaments.

 6.  Reciclatge d’aire. Amb el creixement i diversificació de plantes i arbres en l’espai urbà, l’efecte “pulmó” d’aquestes ens permetria gaudir d’una qualitat ambiental més que necessària.

 7. Recuperar l’espai públic. L’augment dels mitjans de transport: cotxes, motos, busos, etc. Ha fet retrocedir l’espai disponible per a les persones. Un espai que a més, s’ha vist clarament restringit per les diverses regulacions “cíviques”. La creació d’horts urbans és un bon instrument per obrir nous espais de convivència i gaudir d’una ciutat cada cop més grisa.

 8. (re)Descobrir la ciutat. Dur a terme una activitat a la que no estem habituats ens portarà a fixar-nos en noves perspectives de la ciutat. Quin efecte tindrà sobre l’hort l’alçada dels edifics i les seves ombres? I l’escalfor del ciment? T’havies adonat del soroll constant fruit del trànsit? Quan tinguis un hort ho esbrinaràs!

9. La generositat de l’hort. La sobreproducció que es dona en diversos moments de la temporada ens obligarà a ser generosos i aprendre a compartir el que el nostre hort ens donarà si no ho volem veure fer-se malbé.

 10. Una pràctica saludable. Treballar a l’hort ens aportarà sobradament les dosis d’exercici físic que la vida urbanita sovint ens nega. I de franc!

Aquí us deixo les meves 10 motivacions per apostar per l’hort urbà. Segur que entre tots en trobaríem un bon grapat més, quines són les teves?

l’Optimista

Com fer un hort i no morir en l’intent.

Surfejant per internet arribo a un document que pel seu títol em crida l’atenció: Como hacer mi huerta sin morir en el intento. Un treball editat pel programa públic (forma part de l’INTA) argentí ProHuerta, el qual es dedica des de fa més de dues dècades al foment de l’autoproducció hortícola, ja sigui a través de la promoció formativa com de l’assessorament productiu. Activitat especialment dirigida als col·lectius en situacions d’exclusió social i en situacions de pobresa econòmica.

pipagro

Aquest petit manual mostra de manera clara i fàcil de comprendre els principis bàsic de l’agroecologia i ens permet acostar-nos de manera lleugera i completa al que aquests pregonen versus l’agricultura fonamentada en el cultiu de poques varietats i l’ús de diversos productes sintètics en les diferents etapes de producció.

No deixeu de donar-li un cop d’ull i aprofiteu per animar-vos a fer-vos pròpia la proposta bàsica d’aquestes pàgines: l’agroecologia com a eina de transformació mediambiental. 

l’Optimista