Llarga vida a la Sàtira!

Quan determinats personatges públics – ja sigui pel seu paper en l’àmbit de la cultura, l’espectacle, la política, etc.- decideixen carregar contra humoristes i mitjans satírics perquè es senten ofesos, es produeixen aquells moments de claretat en la que és més fàcil percebre la mediocritat del Món que es representa a través dels mitjans de comunicació generals o en les institucions.

Mentre la gent o la informació navega pel canal formal, el nivell de crítica o reflexió sobre els continguts o la manera en com es comunica sol ser bastant superficial. Només cal repassar la cruesa i la total falta d’empatia i mesura amb la que s’ha tractat l’accident aeri als Alps o la lleugeresa amb la que alguns telenotícies reprodueixen audiovisuals carregats de violència i sense cap mena de tractament informatiu que permeti justificar perquè la nostra sensibilitat s’ha de veure atacada d’aquesta manera.

descarga

Llavors, si en el pla formal, on se suposa que hi ha esforç per actuar dins uns codis i uns valors respectuosos i desitjables, es permet que es reprodueixi tot això sense crítica per part dels qui en participen excusant-se en el pretès interès informatiu i la llibertat d’expressió, com és que en el pla informal, de l’humor i de la sàtira les respostes dels protagonistes implicats són tan dures? descarga

És en aquestes escenes on es pot veure amb facilitat com ha perdut la qualitat informativa tot allò que se suposava que intentava tenir-la, i en canvi, en aquells àmbits on semblaven amagar-s’hi tan sols riures i ximpleries i acabem trobant informació clara i directa del Món en el que vivim. Des del sarcasme i la ironia és molt més còmode reflectir les pràctiques interessades o infantils de determinats polítics, la supèrbia d’esportistes o artistes, etc. És a través d’aquest vel on ens sentim segurs per despullar tot allò que en el pla formal ens provoca i ens desagrada. I segurament aquesta darrera connexió és la que ens resta per convertir aquest humor en alguna força transformadora. Comprendre que ens en riem perquè no ens atrevim a afrontar-ho en el nostre dia a dia, perquè no acceptem que aquella burla parla també de nosaltres, i que en el riure -sovint desmesurat- escapem de l’oportunitat de prendre’n la responsabilitat i canviar-ho.

Sigui com sigui, mentre arriba o no el moment d’emprar aquests somriures destensionadors per encarar el nostre dia a dia, val la pena seguir comptant en mitjans com el Benegre.cat i El Mundo Today per seguir sucumbint a les rialles que ens generen els nostres límits i prejudicis. Llarga vida a la sàtira! 

l’Optimista

Anuncis

#SentitCrític, frena i informat!

En ocasions anteriors hem dedicat les línies d’aquest espai d’opinió ha destacar el paper de certs mitjans de comunicació per la seva voluntat transformadora, tan en les formes com els continguts, així com per la seva predisposició a reciclar el periodisme com a eina d’empoderament ciutadana, posant llum sobre aquells silencis que les grans marques de la comunicació no han volgut/pogut  abordar.

Situant-nos en un context en el que les contradiccions entre els discursos d’unes preteses institucions democràtiques i la seva acció resulten cada vegada més contundents, en el que el relat al que ens tenen habituats els mitjans de comunicació principals és incapaç de mostrar un sol bri de diversitat o esperit crític més enllà de l’interès particular i en el que les presses per ser el primer en publicar alguna cosa, sigui o no certa, bloquegen qualsevol intent de crear un espai de reflexió sa, neix la campanya #SentitCrític.

images

#SentitCrític neix amb la voluntat de donar impuls al setmanari Crític, una publicació que prioritzarà “el periodisme de dades, el *fact checking* i l’anàlisi de l’activitat d’administracions i grans corporacions privades.” I ho farà, amb la voluntat de defugir aquest corrent informatiu basat en crear grans exclusives i espectacles informatius del no res, de manera compulsiva. Apostant “pel periodisme reposat o slow journalism: menjar poc i pair bé. Volem defugir el fast food informatiu i el “periodisme de tuits”.

Com en tants altres espais de la nostra societat, els professionals de diversos àmbits estant donant pas a processos de construcció de noves eines i noves estructures a través de les quals poder desenvolupar els seus projectes fora d’un entramat que cada cop es mostra més rígid, i que davant de la incapacitat de reciclar-se i generar aquest canvi tan necessari socialment tendeix a accentuar els seus mals.

Els nous models broten, qui sap què els espera als vells. Mentrestant, nosaltres seguirem construint amb #SentitCrític.

l’Optimista

 

Per què és notícia el Mobile World Congress?

Seguint la informació a través de diversos mitjans escrits i audiovisuals del nostre país, hom podria arribar a pensar que Barcelona està vivint una cimera de les personalitats més transcendents del planeta. Prèvies, programes en directe i in situ, seguiment diari de tot el que hi succeeix i un llarg etcètera d’atencions que converteixen aquest congrés mundial de la tecnologia mòbil en el centre de les mirades i oïdes de tots els qui emprem els mitjans de comunicació per informar-nos.

Però per què aquest allau d’articles i narracions exaltades en pro d’una indústria com la del telèfon mòbil? Per què aquesta necessitat de presumir d’un esdeveniment que es fonamenta en concentrar tota una sèrie d’elits econòmiques i industrials a la capital catalana sense aportar altra cosa que una alta despesa en serveis que per variar, donaran un ingrés extra als de sempre: al sector turístic.

images

Si per alguna cosa marca la diferència aquest congrés és per els alts preus de les seves entrades, per l’exclusivitat de les seves activitats i per la presentació d’una sèrie de productes que només estan a l’abast d’una minoria global que s’esforça en fer-nos creure que vivim en un Món interconectat i igualat gràcies a les seves innovacions, però que justament són aquestes les que aprofundeixen la clivella entre els que poden i tenen i els resten fora d’aquest entramat de privilegiats per no tenir ni tan sols connexió a internet. Es calcula que 5000 milions de persones no tenen accés a internet actualment, és a dir, només 1 de cada 6 tenim aquest privilegi d’accedir a aquest pretès espai global on hi és tothom.

Per què aquest seguidisme? Per què aquesta atenció desmesurada passant per alt els elevats costos socials i mediambientals que aquesta indústria genera arreu del planeta? Quins són els criteris que porten a uns i altres mitjans a parlar d’un o altre esdeveniment?

A partir del desplegament entorn d’aquesta cita, un no pot evitar considerar que la línia entre el noticiable de primera pàgina i la resta no es altra cosa que la pompositat i la inversió que hi ha al darrera, que no hi tenen cap rellevància ni la relació dels continguts amb la quotidianitat dels ciutadans ni l’impacte del que es relata amb l’entramat social del país. A un mes vista del Fòrum Social Català 2014 on centenars d’entitats i col·lectius del territori es mobilitzaran per donar vida a uns dies d’activitats, voldré veure quina és l’atenció que aquests mateixos mitjans els donaran i comprobar així, quin són aquests criteris per esdevenir notícia.

Llavors, podrem començar a desvetlla què i per què certes coses són notícia.

l’Optimista

Els Silencis Parlen

Un any més arriba la proposta anual de l’Observatori Crític dels Mitjants Media.catEls Silencis Mediàtics. L’anuari que presenta aquesta espai periodístic pretén fer un repàs a una sèrie de temes que per un o altre motiu no han ocupat cap de les capçaleres dels mitjans estatals. Temes, que per altra banda no deixen de tenir una rellevància considerable per part d’aquest col·lectiu periodístic.

Un cop més l’anuari pretén “aconseguir situar aquests temes en l’agenda dels mitjans i omplir els buits que deixen els silencis amb periodisme crític.”I és per això que altra volta ha donat el tret de sortida al projecte a través deVerkami a la recerca dels 8000€ que es consideren necessaris per tirar endavant aquesta proposta d’enguany.

Si encara no coneixeu alguns dels continguts i treballs que elaboren i publiquen a través del portal Media.cat, no dubteu en deixar-vos-hi caure i donar un tomb pels diversos articles i informes que preparen i que de ben segur us permetran agafar una perspectiva més àmplia sobre el que es publica actualment ens els nostres mitjans de comunicació i la manera en que aquests presenten tota aquesta informació.

La forma més efectiva de censurar un tema és el silenci amb què la majoria de mitjans de comunciació de masses aborden determinades informacions incòmodes per l’statu quo.” I per tant, no hem de deixar de prestar la nostra atenció a tot allò que es deixa de dir i s’evita explicar. Permetent així, que siguin els Silencis els qui parlin.

l’Optimista

Per un Veïns Participatiu

Sense cap mena de dubte, val la pena reconéixer la importància d’elaborar un programa televisiu en el qual diferents entitats barrials puguin debatre amb els seus interlocutors municipals habituals (i a vegades no tan habituals) de manera pública i retransmesa. És important, entre d’altres coses, perquè permet amplificar la difusió a nivell de ciutat els processos que es viuen sovint de manera més localitzada en el marc dels barris.

Sincerament crec que cal seguir donant corda a aquesta iniciativa, intentar evitar que esdeveniments un tant rocambolescs com els viscuts a inicis d’aquesta setmana es repeteixin.

images

Ara bé, també considero estrictament necessari que tan els responsables del mitjà com de la Mesa d’Entitats per la Participació facin una reflexió sobre la “participitivitat” del programa que promouen. En el programa d’aquesta setmana referit al Barri de Pla de Palau – Sant Pau es detecten certes mancances que sigui per les turbulències  de principi de setmana, o sigui per qualsevol altra motiu, cal tenir-les presents i intentar corregir-les:

  1. Els participants barrials no van tenir contacte i coneixement confirmat de la seva participació en el programa fins Dimecres.
  2. Aquesta limitació temporal evita la possibilitat de meditar a nivell de barri sobre quines entitats i/o representants haurien de tenir-hi presència. 
  3. En cap cas van tenir accés o possibilitat d’incidir en el guió del reportatge inicial que marca les pautes del debat següent.
  4. La manca d’informació dels participants respecte el funcionament del programa i la data en que es duria a terme, impedeix clarament a les entitats a fer-ne la difusió pertinent i permetre que l’espai obert al públic s’enriqueixi amb les aportacions ciutadanes.

En cap cas s’ha de considerar aquest text com una ofensiva al programa sinó una demanda d’atenció sobre les formes com s’han fet les coses en aquest darrer episodi.  Si l’objectiu del programa ha de ser  “visualitzar el teixit Associatiu, revitalitzar-lo, i fer ciutat a través del coneixement de la història dels nostres barris”, no es pot oblidar la cura del tracte amb aquest teixit i permetre que treballi de manera adequada per aprofitar els recursos que se li brindren.

Seguirem Participant! 

l’Optimista