La màgia del 9N

Una vegada més, i no en van poques, riuades i riuades de persones s’han llençat al carrer per expressar que Catalunya no és només un territori sinó una societat/comunitat. És un col·lectiu de ciutadanes i ciutadans que es reconeixen com a part d’un subjecte més gran -país, nació…-. Un subjecte que no està satisfet amb la seva relació amb Espanya -aquest sac on hi tirem tot allò que no ens agrada- i que exigeix un mecanisme per redefinir-la.

vot

Sovint apareixen i es comenten reflexions entorn de com és possible que davant la infructuositat de tots aquests esdeveniments, dels resultats inherts -en termes d’impacte en la relació entre Cat i Esp – de les mobilitzacions i de la incapacitat dels polítics de prendre un rol de lideratge i corresponsabilització ferma davant la ciutadania no hi hagin escalades de tensió i/o violència entre la ciutadania. Com pot ser que davant l’immobilisme generalitzat de totes les parts implicades, excepte la ciutadania catalana, tot segueixi generant una i altra vegada el mateix: més mobilitzacions diverses (Mani-via-V-9N).

No cal dir que la resposta oficial i mediàtica i la que haureu trobat ràpidament és clara: som un poble pacífic, civilitzat, modèlic i festiu i tots els qualificatius meravellosos que us sorgeixin.

Personalment em pregunto si és la independència/dret a decidir el que mou la gent a participar? l’objectiu de totes aquestes fites és assolir-ho? Si és així, perquè després d’anys d’acció i manifestació la gent segueix mostrant-se més i més satisfeta de prendre part d’aquests esdeveniments en comptes de dubtar del seu valor?

Potser el que cerca la gent quan participa és exactament això, sentir-se part, viure l’alegria de sentir-se a dins d’aquest relat que ens atravessa cada dia. Encara que impliqui construir aquest concepte tant tendenciós al que anomem Espanya, encara que no ens permeti debatre amb tranquilitat i profunditat sobre els motius de les nostres desigualtats ni sobre el projecte de país. Potser és justament la força d’actuar en una escena que coincideix amb l’atesa pels mitjans de comunicació i els polítics, produint com ben poques vegades passa que sentim que existeix un vincle entre el nostre dia a dia i tot allò que es reprodueix en les pantalles. 

Sigui com sigui, el que segur que està assolint el “procés” és que una part de la ciutadania de Catalunya prengui contacte amb la màgia i l’energia que genera el fet de sentir-se part d’una història que la connecta amb un Món que semblava en un irreversible procés d’estancament i aïllament individual.

l’Optimista

ESTUNART. Lo bueno, si breve…

Qualsevol que no conegués la proposta musical que durant el Juliol ha allotjat el Bosc de les Estunes, pensaria que ahir hi havia alguna espècie de concentració de bruixes i bruixots o qui sap si quin altre tipus d’esdeveniment ritual o màgic. I és que poc a poc, i de manera regular, els grupets de persones anaven introduint-se a través de les roques d’aquest paratge meravellós per aplegar-se en una de les seves clarianes tan evocadores.

Un cop més, i per 5enestunart-2014a ocasió, l’Ajuntament de Porqueres ha programat al llarg d’aquest mes un concert per cada dimarts. Convidant a propis i a estranys a gaudir d’una vesprada de música en viu, a la fresca, i en un escenari difícilment igualable. Un espai recollit, íntim i tècnicament molt ben adequat per gaudir no només de l’entorn, sinó de les melodies i les lletres dels privilegiats que durant escassament una hora van poder compartir amb els assistents les seves cançons.

Dels escollits sobretot em quedo amb la sorpresa que em va  generar el duet Cálido Home. Guitarres i veus, masculines i femenines. Coordinació i sintonia en estat pur. Ja sigui a través de les cordes de les guitarres o de les seves goles aquesta dupla va aconseguir transmetre en tot moment una compenetració total mentre exhibia el seu talent  i la intensitat de les seves cançons. Si el marc on actuaven ja era prou capaç d’introduir al públic en una bombolla de màgia, de realitat independent a tots el que bull en la nostra quotidianitat, la seva música va acabar d’embolcallar-nos i fer-nos vibrar a mercè de les seves estrebades. 

Segurament, un no podria demanar res més que la prolongació d’aquest Festival. Encara que potser, en esdevenir-se comú i freqüent perdria part d’allò que li confereix aquesta atmosfera de particularitat. Al cap i a la fi, com deia l’escriptor lo bueno, si breve, dos veces bueno. 

 

l’Optimista

 

Més que unes Jornades, Més que un Banc del Temps

Tot just ara farà un any de les darreres, i com no podia ser d’una altra manera ja tornen a arribar les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni. Aquest Dissabte 15 de Març el Centre Cívic de Can Ninetes i l’Espai Marfà es convertiran en la seu de la 3era Edició d’aquest esdeveniment que ja és molt més que una oportunitat per celebrar i fer difusió d’una proposta que no deixa de guanyar adeptes a Girona i arreu del país.

15m

I és que si bé és cert que aquestes Jornades són un dia on es pot gaudir d’un bon grapat d’activitats lúdiques i formatives programades per membres del Banc del Temps, i on podrem gaudir de la participació de grans comunicadors i difusors d’aquest àmbit com és per exemple Julio Gisbert (Vivir sin Empleo), sinó que aquest esdeveniment ha anat madurant fins a convertir-se en un acte difícil de calibrar.

La màgia d’aquesta celebració és justament la dificultat per valorar-ne la seva rellevància. Quan ens trobem davant els relats d’esdeveniments diversos sempre es sol mencionar el nombre de diners invertits, la quantitat d’ingressos que aquest genera per si sol i en els negocis del seu entorn, el nombre de persones que hi participen, etc. Les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni només generen grans volums d’intercanvis d’hores, posen en contacte bancs del temps d’arreu i apropen missatges i informacions que difereixen de la majoria de plantejaments que dominen el panorama econòmic.  Parlen de suport mutu, d’interdependència, de col·laboració, cooperació, del valor de demanar i reconèixer quines són les nostres mancances i quins els nostres mèrits. Traslladant el focus lluny dels indicadors econòmics i centrant-lo en el reconeixement d’una societat que necessita un canvi en el tipus de les relacions que la vertebren. I tot, des d’una lògica que deixa un impacte en la despesa en clau €uro realment mínima, especialment en comparació amb l’impacte que aquest esdeveniment té en la gent que s’hi apropa i en participa.

Sense cap mena de dubte, un any més, les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni seran un acte de reconeixement d’aquest Món que cada dia creix i no té una cobertura mediàtica equivalent. D’un espai on el valor de les relacions humanes i la implicació en els nostres barris i ciutats és massa elevat i complex com per intentar buscar-li un preu en qualsevol moneda.

Si voleu impregnar-vos d’aquesta força de transformació i celebració, no us ho podeu perdre.

l’Optimista

Sempre hi ha un “encara més”

Suma 24 atraccions de circ mai vistes en sòl europeu, afegeix-li una carpa en capacitat per més de 2000 persones i un total de 25000 localitats a la venda, no deixis de comptar-hi una bona difusió i unes ofertes i preus atractives. I sí, ja ho haureu resolt, us surt el Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres.

Per sobre de tot, un any més, els que van tenir l’oportunitat d’acostar-se a la carpa d’aquesta 3era edició del Festival, van viure la posada en escena de la màgia d’un Món, el del circ, on els artistes demostren una i altra vegada com de fràgils són els límits i les barreres dels reptes que es proposen. Sempre hi ha un encara més. Un objecte més en el malabarisme, una volta més a l’aire, una torsió més sobre la ja contorsionada extremitat i una rialla més que se t’escapa.

logo Fest. Circ Figueres

Però a més, el Festival de Figueres és un exemple més de les ganes i l’interès de la gent en participar d’esdeveniments culturals i espectacles, que en la mesura en que el preu no és un factor excloent, les persones no dubten en prendre-hi part. I és que un dels grans mèrits d’aquest festival és l’accessibilitat i la popularitat de les seves entrades. Per desconeixement no puc afirmar quina és la fórmula que permet als promotors d’aquest acte una oferta d’aquest nivell, però d’entrada, el resultat és ineludiblement excel·lent.

Si hi hagués de posar un però, només seria vers l’efecte promotor que aquest podria tenir sobre el circ en el nostre país i, d’entrada, no em sembla que el tinguin present com a objectiu. No seria aquest un espai immillorable per donar un empenta als artistes de circ catalans? De la mateixa manera que en un bon grapat d’esdeveniments esportius internacionals sempre hi ha un lloc pels representants dels amfitrions, no es podria incloure d’alguna manera la participació de professionals instal·lats a casa nostra? no estimularíem així el seu panorama fora de les dates del Festival? Cal que seguim associant el circ a artistes asiàtics, russos i francesos? Aprofundint la nostra ignorància sobre el que es fa a en el marc d’aquest àmbit en aquesta disciplina.

Encara hi així, no es pot deixar de reconèixer la tasca d’un Festival que de ben segur, durarà el que els seus organitzadors desitgin, doncs el suport del públic el tenen més que assegurat. Quina Màgia, la del Circ!

l’Optimista

Mieres: La Màgia de l’Intercanvi

Aquest Diumenge 10 de Novembre, Mieres s’ha convertit, un any més, en la data de referència de la cultura de l’intercanvi i del comerç fora de la lògica monetària. Centenars de parades han omplert tots els espais disponibles en els carrers i places d’aquesta petita població encaixonada en els fantàstics paisatges que ens condueixen del Pla de l’Estany a la Garrotxa.  Roba, productes agrícoles, preparats per menjar, eines en desús, electrodomèstics i un llarg etcètera d’opcions amb un denominador comú: no hi ha diners que ho puguin comprar.

cartell fira 1

Les Fires d’Intercanvi, les quals ocupen cada cop amb més normalitat i freqüència els espais públics de les nostres ciutats i pobles, són una espècie de “judici final” (o semifinal) per tot aquell munt d’objectes i utensilis que per una o altra raó han deixat de semblar-nos útils. I és en aquests escenaris on durant unes hores passen a formar de les fantasies i futurs potencials de centenars de persones.

En una part important dels casos, sigui per por al desús, sigui per la incapacitat de trobar quelcom pel qual intercanviar-ho que iguali el seu valor, o simplement pel fet que es tracti d’una andròmina a la qual ningú dels presents és capaç de traçar-li un futur, molts dels articles exposats tornaran a casa dins la caixa que els ha portat esperant la pròxima oportunitat.  Els menys afortunats deturaran el seu camí a la deixalleria, al pròxim contenidor o qui sap si a la cistella d’algun projecte social de redistribució de robes, joguines i de més.

D’altra banda, i en un nombre considerable d’ocasions, ja sigui de manera directa o implicant més d’una persona en la cadena d’intercanvis, aquelles peces que ja no crèiem útils esdevenen part d’una nova perspectiva d’oportunitats i utilitats i canvien de mans. A la vegada que cadascun dels propietaris materialitza el miracle de convertir allò que només ocupava espai en armaris i  trasters en quelcom que podrà prendre part activa en la seva quotidianitat.

Però la Fira d’Intercanvi de Mieres és bastant més que un espai d’intercanvi i d’estímul de la reutilització. Mieres és també un exemple engrescador de com no calen grans estructures ni grans inversions ni despeses econòmiques per organitzar esdeveniments que engresquin i mobilitzin nombres considerables de persones. Tot i no pagar cap tipus de quota per participar-hi, els participants poden establir la seva parada sense restricció (més enllà de al limitació de no acceptar €uros), gaudir d’una sopa de pedres, i poder ser espectadors de diversos espectacles artístics que esdevenen al llarg del dia. L’esperit de la Fira d’intercanvi s’impregna, i són poques (jo no en conec cap) les vegades que hi pot haver algun problema relacionat amb robatoris, trencadisses o desordre.

Sincerament cal agrair l’esforç del poble per organitzar any rere any aquesta cita. Resulta màgic contemplar com un pot arribar a convertir, després de diversos intercanvis, 500g de castanyes en un parell de bambes en perfecte estat talla 46 (aquest va ser el meu intercanvi més treballat).

Ja en van 28 i que duri. 

l’Optimista