Per un Veïns Participatiu

Sense cap mena de dubte, val la pena reconéixer la importància d’elaborar un programa televisiu en el qual diferents entitats barrials puguin debatre amb els seus interlocutors municipals habituals (i a vegades no tan habituals) de manera pública i retransmesa. És important, entre d’altres coses, perquè permet amplificar la difusió a nivell de ciutat els processos que es viuen sovint de manera més localitzada en el marc dels barris.

Sincerament crec que cal seguir donant corda a aquesta iniciativa, intentar evitar que esdeveniments un tant rocambolescs com els viscuts a inicis d’aquesta setmana es repeteixin.

images

Ara bé, també considero estrictament necessari que tan els responsables del mitjà com de la Mesa d’Entitats per la Participació facin una reflexió sobre la “participitivitat” del programa que promouen. En el programa d’aquesta setmana referit al Barri de Pla de Palau – Sant Pau es detecten certes mancances que sigui per les turbulències  de principi de setmana, o sigui per qualsevol altra motiu, cal tenir-les presents i intentar corregir-les:

  1. Els participants barrials no van tenir contacte i coneixement confirmat de la seva participació en el programa fins Dimecres.
  2. Aquesta limitació temporal evita la possibilitat de meditar a nivell de barri sobre quines entitats i/o representants haurien de tenir-hi presència. 
  3. En cap cas van tenir accés o possibilitat d’incidir en el guió del reportatge inicial que marca les pautes del debat següent.
  4. La manca d’informació dels participants respecte el funcionament del programa i la data en que es duria a terme, impedeix clarament a les entitats a fer-ne la difusió pertinent i permetre que l’espai obert al públic s’enriqueixi amb les aportacions ciutadanes.

En cap cas s’ha de considerar aquest text com una ofensiva al programa sinó una demanda d’atenció sobre les formes com s’han fet les coses en aquest darrer episodi.  Si l’objectiu del programa ha de ser  “visualitzar el teixit Associatiu, revitalitzar-lo, i fer ciutat a través del coneixement de la història dels nostres barris”, no es pot oblidar la cura del tracte amb aquest teixit i permetre que treballi de manera adequada per aprofitar els recursos que se li brindren.

Seguirem Participant! 

l’Optimista

Anuncis

Com fer un hort i no morir en l’intent.

Surfejant per internet arribo a un document que pel seu títol em crida l’atenció: Como hacer mi huerta sin morir en el intento. Un treball editat pel programa públic (forma part de l’INTA) argentí ProHuerta, el qual es dedica des de fa més de dues dècades al foment de l’autoproducció hortícola, ja sigui a través de la promoció formativa com de l’assessorament productiu. Activitat especialment dirigida als col·lectius en situacions d’exclusió social i en situacions de pobresa econòmica.

pipagro

Aquest petit manual mostra de manera clara i fàcil de comprendre els principis bàsic de l’agroecologia i ens permet acostar-nos de manera lleugera i completa al que aquests pregonen versus l’agricultura fonamentada en el cultiu de poques varietats i l’ús de diversos productes sintètics en les diferents etapes de producció.

No deixeu de donar-li un cop d’ull i aprofiteu per animar-vos a fer-vos pròpia la proposta bàsica d’aquestes pàgines: l’agroecologia com a eina de transformació mediambiental. 

l’Optimista

Quan Girona Vulgui ser Participativa (II)

La darrera vegada que  vaig assistir a un acte de caràcter participatiu proposat per l’Ajuntament de Girona ja vaig expressar el meu desencís AQUÍ. Especialment recordo la descoratgedora manifestació de l’Alcalde expressant la seva manca de convicció en aquest tipus de processos, desautoritzant d’entrada tot el que el seguia en aquell esdeveniment.

Una vegada més, l’Ajuntament està involucrant-se en un procés que promet dosis importants de ridícul, caradurisme i una injecció fatal de descrèdit que en tot cas, espero que faciliti una mica de material satíric pels companys del Capicua.

pressupostos-participatius

Que quin procés? Com? No ho sap que Girona està en un procés de pressupostos participatius? A no, vull dir Pressupostos Participats (És com l’Ordenança de Civilitat vs. Civisme. Això de canviar els noms de manera ridícula per disfressar-ne el contingut està esdevenint una de les principals (in)habilitats dels representants de la ciutat). Bé, en tot cas sí, Girona està en ple procés participatiu per decidir l’objectiu d’una partida pressupostària assignada als barris.

Jo hi puc decidir?

Pertanys a una entitat que actuï en el marc del teu barri i estigui en el registre municipal? No. Doncs No. Pertanys a una Associació de Veïns? No. Doncs No.

Com a ciutadà o grup que no compleix aquestes estipulacions no pots més que participar sense dret a vot en el que malanomenen Assamblees de Barri.

Si voleu més informació sobre com ha de funcionar el Procés i les al·legacions crítiques que ha presentat la Mesa d’Entitats per la Participació ho trobareu Aquí el primer, i Aquí les darreres.

És realment llastimós viure el dia a dia de les entitats que intenten aportar les seves idees i projectes a la ciutat i veure com l’Ajuntament no fa altra cosa que enterrar-les. A la vegada que aquest llença de manera precipitada propostes com aquesta, que impedeixen que els barris i els qui actuen en la dimensió veïnal en puguin treure profit.

Tan de bo algun dia les entitats es plantin, tan debò ens plantem tots. Així pot ser arribarà l’hora en que hauran de sortir dels seus despatxos per alguna cosa més que presentar Festivals i Visitar equips de Fútbol.

l’Optimista

 

 

Units fem Xarxa

Una de les característiques del gènere humà és la tendència a agrupar-se per resoldre problemes comuns. Ja sigui en forma d’estratègies organitzades per produir un producte determinat, defensar-se o fer front a la necessitat del tipus que sigui.

En l’actualitat, la voluntat de donar resposta a certes inquietuds o interessos d’àmbits diversos (socials, culturals, ambientals…), les quals no són ateses per l’Estat ni per altres iniciatives privades, ha donat lloc a un gran nombre d’associacions i entitats de diverses índoles amb finalitats més enllà de la lucrativa.  

Amb l’objectiu de defensar els interessos veïnals, de millorar la programació cultural o de promoure una activitat més respectuosa amb el medi ambient, per citar alguns exemples, varis grups de persones han intentat dur a terme una tasca de crítica, de denúncia i de proposta d’alternatives a les iniciatives ofertes per les institucions amb més recursos econòmics.  20110914165735-reunin

Per raons a les quals no hi volem dedicar atenció en aquestes línies, les administracions públiques en general i més tard també l’iniciativa privada, han anat dedicant més i més recursos econòmics al finançament d’aquestes entitats que des de l’exterior de les estructures estatals proposaven serveis i projectes amb sensibilitats específiques. Davant d’aquesta oferta de recursos materials abundant, les diverses entitats han acabat modelant i modificant les seves estratègies d’acció i de proposició d’iniciatives en funció de les condicions que cada institució exigia per a percebre aquestes subvencions, préstecs i/o ajudes pertinents.

De manera que un nombre important d’aquestes associacions i agrupacions diverses han acabat per dedicar gran part de la seva acció a la recerca d’aquestes “ajudes” i modificant els seus interessos en funció de les àrees temàtiques que eren afavorides pel finançament de les administracions i la Responsabilitat Social Corporativa. Comportant així, un allunyament important de les estructures de les entitats de l’opinió i els criteris de les seves bases. Prioritzant tot allò susceptible de generar benefici en contraposició a les sensibilitats específiques que havien suposat la creació d’aquella entitat.

Davant l’escenari actual de profunda escassetat de recursos, en el si de les diverses associacions de tot tipus es respira una intensa desorientació. Lluny de les seves bases i amb l’aixeta del finançament tancada, les estructures de tots aquells grups que al llarg d’aquest darrer període d’abundància s’havien emmotllat plenament a aquesta lògica de funcionament es troben col·lapsades.

La “Crisis” ha obert una finestra d’oportunitat irrenunciable cap al desenvolupament d’estructures de funcionament multipolars. Fins ara, l’actitud de les administracions públiques ha desincentivat constantment les relacions horitzontals entre els diferents grups i ha desactivat l’interés per compartir els recursos que cadascun tenia.

El desempar generat per el tancament de l’aixeta pública suposa un estímul per totes aquelles relacions que fins ara havien estat obviades. Ara és el moment ideal per reprendre l’atenció a les bases, als socis, als veïns. És l’hora de recuperar el contacte amb totes les entitats que en un o altre sentit treballen per millorar la qualitat de vida de la nostra societat en tot els àmbits possibles. I des de la re-descoberta d’aquestes, des de la construcció dels ponts de confiança i suport, serà inevitable la elaboració d’un teixit que ens permeti col·laborar i compartir els recursos que ara mateix es troben dispersos en el si de les diferents associacions. Recursos però, que si són posats en comú permetran que tothom pugui defugir la impossibilitat de fer per escassetat de recursos. 

Iniciatives com la Mesa d’Entitats per la Participació donen fe d’aquest procés de recuperació de la voluntat de decidir per part de les bases i la voluntat de teixir un nou model de relacions basats en la xarxa i el suport mutu i no en la distribució dels recursos de manera vertical i jerarquitzada.

És hora de treure’s les ulleres de cavall que limiten la visió dels que es troben al nostre costat.  Units fem Xarxa i en Xarxa tot ho podem.

l’Optimista