Amb una furgo és suficient.

Tornava de passar la ITV de la furgoneta de la meva germana, una d’aquelles bèsties Volkswagen dels anys ’80 i que ara formen part de l’imaginari del feel free  i d’una completa manera de viatjar i entendre els deplaçaments.  Va ser un desplaçament curt, del taller on l’havia deixat perquè la posessin a to i ens fessin el tràmit de portar-la a passar la inspecció tècnica fins a casa. En un cotxe utilitari dels contemporanis hauria tardat uns deu minuts i encara gràcies per arribar a casa i deixar-la al seu pàrquing. Vaig estar fàcilment mitja hora per completar el recorregut.

10665222_10152528291478393_2051008856891180996_n

Però no us equivoqueu, aquesta no és una entrada dedicada a les incomoditats d’aquest automòbil, ni un punt a partir del qual clamar a favor dels nous models, de les seves direccions assistides, dels seus motors silenciosos i de baix consum. Tampoc els criticarem, encara que si avui parlo d’aquesta furgo no és per versar sobre les millores tècniques dels cotxes i furgonetes sinó dels efectes beneficiosos de conduir un catxarro que enforteix bíceps a les curves a la vegada que et convida a creure que funciona a propulsió quan sents les batzegades del seu tub d’escapament. 

Sincerament, si tots conduíssim amb les prestacions d’aquest model, conduir seria una experiència totalment diferent. Imagina’t conduint per una carretera amb un únic carril per sentit, amb un cotxe a davant que amb prou feines arriba a 90 a les rectes. Amb els cotxes actuals, se’ns eriça la pell només de sentir que hem de frenar i refrenar per no amorrar-nos al cotxe de davant, dubtant de si tenim o no temps d’avançar, de si perdem visibilitat si ens quedem massa a prop…. Amb la furgoneta no passa. Primer que no aniràs gaire més ràpid que això. I segon, que la teva mirada sempre va pel damunt dels cotxes així que mai sents la pressió de no veure més enllà. Si el teu límit de velocitat en prou feines arriba 100 km/h, o si en intentar arribar-hi la temperatura de dins de l’automòbil augmentarà fins als nivells Sàhara-estivals… per què córrer? I ja no parlo d’anar canviant de carrils als carrers de la citutat, ni pensar-ho. Piano piano… al teu ritme, no sigui que et lesionis maniobrant massa seguidament en poc espai.  Que no t’agrada que se t’enganxin els cotxes a la part del darrera perquè volen anar més ràpid? Tranquil, que quan respirin la negror que expira aquesta bèstia de la carretera no tornaran a acostar-se.

Sense passar per alt, que donades determinades situacions o esdeveniments, si t’en canses, aparca i a dormir. Montes el llit, encens la bateria auxiliar, et poses una peli i que et vagin a un altre amb ànsies i stress, si no arribem avui arribarem demà.

Avui en dia conduir és un recurs massa senzill i còmode. Ens costa tan poc que agafem el transport particular per qualsevol desplaçament només per estalviar-nos una passejada de vint minuts. Si treure el cotxe del pàrquing exigís un màster en maniobralitat i uns braços de campió olímpic d’haltereofília no caldria ni tan sols esgrimir els arguments ecològics ni de salud per limitar l’ús del transport particular. Ni hauria prou en tenir una furgo. De fet inclòs podríem compartir-la amb més gent i fer-la encara més eficient.

l’Optimista

 

 

Anuncis

Pensa en Pàrquing i vindran Més Cotxes.

Tot i les diferents millores que s’han anat realitzant respecte la mobilitat pública en el marc de les ciutats catalanes, i en concret en el cas gironí. Aquestes no semblen haver anat dirigides de manera contundent en el sentit de la subtitució del transport de vehicles particulars.

La sensació personal és que s’ha anat edificant un sistema de transport amb voluntat complementària i només pels qui no poden permetre’s per la raó que sigui el transport particular.

movilidad

Encara que no s’ha de deixar de senyalar els avenços que impliquen de manera tímida la implementació de serveis com la Girocleta, no podem evitar posar la nostra atenció en d’altres iniciatives que en el meu entendre, remen en el sentit oposat. I és que en la mesura que busquem alternatives per fomentar la mobilitat de cotxes particulars en el centre de la ciutat, el que estem generant és una crida: “A partir d’ara hi haurà més pàrquing, per qui el vulgui/pugui pagar”.

Sense entrar a considerar la pressió que exerceix una mesura d’aquest estil sobre els residents que tenen automòbil però no gaudeixen d’una plaça d’aparcament privada, mesures d’aquest estil estimulen l’argumentari en pro d’acostar-se a la ciutat i als seus punts comercials i neuràlgics via el vehicles particulars.

Existeixen prou dades i arguments per encarar de manera decidida la limitació de la circulació de cotxes en els nuclis urbans. Ja no importa com articulem l’equació mobilitat – comerç. Els informes no deixen d’advertir la vinculació entre el mal estat dels nostres aires urbans i un bon grapat d’afeccions i perjudicis en salut. A més, senyalen les causes de manera contundent: la combustió dels motors, especialment dièsel.

És moment de treballar des de la pedagogia i la regulació de mobilitat urbana per evitar mals majors. De la mateixa manera que es va decidir treballar per inculcar de manera taxativa el perjudici del fum del tabac o de la imprudència en la conducció, toca iniciar un camí de conscienciació sobre l’ús del transport públic, la bicicleta i el sa hàbit del caminar i contra les insalubres conseqüències dels nostres tubs d’escapament.

S’ha acabat el temps de pensar en pàrquings, toca pensar en voreres amples i carrils bici. 

l’Optimista

 

 

 

La Millor i la Pitjor del Cap de Setmana.

En l’entrada d’avui ens centrarem en dos esdeveniments que marquen el millor i el pitjor que he presenciat a Girona aquest cap de setmana: Paula Grande vs. la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

paula

Paula Grande ha estat la descoberta musical d’aquest cap de setmana. El Dissabte 21 de Septembre va actuar en el si de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica i tothom qui va deixar-se caure per la Plaça Independència va quedar atrapat per la dolçor i sedosa veu d’una cantant, que tot i la melositat de les seves paraules, aquestes surfegen plenes de reivindicació i missatges farcits de valentia i contundència. Evidenciant que la crítica i la proposta d’una Món millor no cal anar carregada de vibracions desctructives i violentes.

El motiu principal de la festa era oferir un espai a totes aquelles entitats i persones que ja caminen en el sender d’una relacions socials i econòmiques que no vulnerin els drets fonamentals de les persones. Sense cap mena de dubte, Paula Grande va posar la banda sonora ideal a aquesta tarda de Dissabte en que el centre de Girona oferia alguna cosa més que consum i turisme. 

La Setmana de la Mobilitat Sostenible ens torna a mostrar la superficialitat i la falta de convicció de les institucions (locals en aquest cas) vers la construcció d’una ciutat on la mobilitat es potencii des de la perspectiva de la sostenibilitat. Una setmana d’activitats i regals per després mantenir un marc on les bicicletes tornen a haver de bregar amb els cotxes a la carretera, o molestar els vianants de les voreres. On els carrils específicis són escassos i els busos posats en qüestió.

Si avui passeu per la Pl Catalunya amb la bici us donaran “el Diari de Girona del dia, l’esmorzar i uns obsequis sorpreses, tot de franc..”. Això sí, ahir per anar i tornar de Portbou en tren vaig haver de pagar poc més de 15€. Com volen que deixem el cotxe a casa tot i els preus a l’alça del combustible seguim pagant més per anar en transport públic. És un sense sentit injustificable. I si és justificable, que tinguin el valentia d’explicar-nos com es reparteixen els diners públics i els ingressos tarifaris.

Aquests són els meus més i menys d’aquest cap de setmana que ens ha introduit a la tardor. 

l’Optimista

Visca la BiciRevolució!

A través d’un interessant article de la BBC News m’introdueixo als motius que van portar a Holanda a esdevenir la capital del transport a pedals. Fins a arribar al punt que en llocs com Amsterdam o La Haya esdevinguin ciutats en les quals el 70% dels desplaçaments són realitzats en bicicleta.

Screen-shot-2011-11-30-at-12.18.42-PM-e1322673634310

Dues són els causes principals que van desencadenar el moviment que resituaria a les dues rodes al centre de la mobilitat holandesa: la sensibilitat del poble holandès vers les víctimes dels accidents de trànsit i la crisi del petroli de 1973. La voluntat de construir una estructura de comunicació viària més sostenible i segura va estimular una mobilització ciutadana que va aconseguir que des de llavors Holanda esdevingués el país líder en aquest transport tal com mostren les dades.

What is your main mode of transport?

Country Bike (%) Car (%) Public transport (%)
SOURCE: EUROPEAN COMMISSION FUTURE OF TRANSPORT REPORT 2011. 1,000 PEOPLE IN EACH COUNTRY WERE ASKED; WHAT IS YOUR MAIN MODE OF TRANSPORT FOR DAILY ACTIVITIES?
Netherlands 31.2 48.5 11.0
Hungary 19.1 28.2 35.3
Denmark 19.0 63.4 11.8
Germany 13.1 60.9 14.8
Slovakia 9.5 32.3 30.9
Italy 4.7 54.4 18.2
Ireland 3.2 67.7 14.2
France 2.6 63.7 20.1
UK 2.2 57.6 22.1
Spain 1.6 47.4 30.2
EU27 average 7.4 52.9 21.8

Les causes no ens són alienes i tot i el notable descens de les víctimes de trànsit (1484 morts els 2012 vs. 3967 el 2002. Dades DGT), encara avui resulta xocant que convisquem amb una realitat en la que més de 3 persones al dia moren en desplaçaments. I com llavors, la crisis en la que ens veiem situats cada dia situa el preu dels carburants a un punt més inaccessible. La pregunta llavors és, quan farem el canvi? què ens cal per donar el pas que Holanda ja va dur a terme fa tantes dècades? 

Els exemples ja els tenim, els resultats també. Dur-ho a terme és una mera qüestió de voluntat. Des dels anys 70 els motius i els arguments per optar per la “via holandesa” no només s’han fet més consistents sinó que n’han guanyat de nous relacionats amb el canvi climàtic i la qualitat de l’aire de les nostres ciutats.

Ja comença a ser hora de la nostra BiciRevolució! 

l’Optimista

Mou-te en Bici!

L’entrada d’avui la dediquem a donar una mica difusió a una Plataforma que ja porta treballant a les contrades gironines des de 1996  i que no deixa d’actuar de manera activa i propositiva per fomentar la bicicleta com a mitjà a transport alternatiu i per a promoure els valors i les avantatges que el seu ús aportaria al dia a dia de la nostra ciutat.

Logo_MB

Des de diversos àmbits, Mou-te en Bici dona intenta donar veu a les necessitats dels ciclistes que a diari empren aquest mitjà per desplaçar-se per la ciutat, i aporten arguments i recursos a les administracions per tal que entenguin la necessitat pública i social de donar un clar suport a la bicicleta. Campanyes educatives, mapes, participació a la Taula de Mobilitat… tot un remarcable desplegament de recursos gràcies als quals, poc a poc, Girona comença a gaudir d’una millor perspectiva de mobilitat.

Des de l’Optimista us convidem a fer una visita al seu WEB  i conèixer millor quines són les activitats i les propostes que aquesta Plataforma ens ofereix. A la vegada que no volem deixar de donar suport i agrair la feina duta a terme per aquesta entitat. 

Pedalant arribarem a una ciutat més amable.

l’Optimista