Sóc un Terrociclista

Sí, ho reconec. Ja fa temps que cometo aquest tipus de barbaritats. Vaig en bicicleta a tot arreu, per la vorera, l’asfalt i el carrilet. A contra sentit o en el que toca. D’entrada ja em vull disculpar per haver causat tantes molèsties i provocat tants mals de caps. No era conscient de les inacabables llistes d’avis i àvies que es formen a les urgències dels centres mèdics fruit dels atropellaments cíclics i ciclistes. Tampoc m’imaginava que suposés un llast tan dur per l’economia del país i de la ciutat reduint el consum de combustibles fòssils, gaudint dels infladors gratuïts de les benzineres i mitigant la meva emissió de gasos tòxics. Sincerament, disculpeu-me.

Tampoc em podia imaginar la quantitat d’automòbils que havien patit l’impacte del chasis de les bicicletes que com la meva, circulen de manera temerària i egoista arreu de la ciutat. Sento haver ocasionat tants danys materials. La por que he sentit en ser avançat per un bus o qualsevol altre automòbil en un carrer estret no pot ni comparar-se a tot plegat. No vull deixar de demanar perdó per utilitzar impermeables en temps de pluges i obstinar-me en seguir circulant en bicicleta, quan el que la raó dicta és prendre el cotxe i perdre el temps intentant aparcar, o almenys contribuint a la zona verda-blava.  Tot aquest temps he estat cec.

És per això que vull donar les gràcies a l’Ajuntament de Girona per fer-me sentir com el soc: un delinqüent, un malalt que no entén que no importa que sigui el vehicle més fràgil del carrer, o el més net i sostenible. Que és igual que sigui impossible circular únicament per carrils bici per arribar allà on vulguis de la ciutat, o si la resta d’automòbils et respecten. Gràcies per centrar l’afany punitiu i recaptatori en mi i no en tots els vehicles que no respecten l’1’5m de distància, que m’increpen i em sobrepassen a ras quan no poden anar tot el ràpid que voldrien. Per no castigar als vehicles que escupen verí pel tub d’escapament o incompleixen les prohibicions de 30 o 40 km/h. Ara que em prohibeixen ho veig clar, soc jo el desviat. Qui sinó un tarat s’exposaria a aitals perills, a esmorteir els xocs amb les pròpies carns? 

Si soc prou valent i bon ciutadà demà m’entregaré. No tinc prous estalvis per pagar el cúmul de multes que em pertoquen per dia, així que directament entregaré la meva bici, el carnet de girocleta i em posaré a disposició de la justícia. No siguin tan comprensius ni dilatin el procés com fan amb els polítics corruptes. No val la pena, jo confesso: sóc un Terrociclista.  

l’Optimista

La Millor i la Pitjor del Cap de Setmana.

En l’entrada d’avui ens centrarem en dos esdeveniments que marquen el millor i el pitjor que he presenciat a Girona aquest cap de setmana: Paula Grande vs. la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

paula

Paula Grande ha estat la descoberta musical d’aquest cap de setmana. El Dissabte 21 de Septembre va actuar en el si de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica i tothom qui va deixar-se caure per la Plaça Independència va quedar atrapat per la dolçor i sedosa veu d’una cantant, que tot i la melositat de les seves paraules, aquestes surfegen plenes de reivindicació i missatges farcits de valentia i contundència. Evidenciant que la crítica i la proposta d’una Món millor no cal anar carregada de vibracions desctructives i violentes.

El motiu principal de la festa era oferir un espai a totes aquelles entitats i persones que ja caminen en el sender d’una relacions socials i econòmiques que no vulnerin els drets fonamentals de les persones. Sense cap mena de dubte, Paula Grande va posar la banda sonora ideal a aquesta tarda de Dissabte en que el centre de Girona oferia alguna cosa més que consum i turisme. 

La Setmana de la Mobilitat Sostenible ens torna a mostrar la superficialitat i la falta de convicció de les institucions (locals en aquest cas) vers la construcció d’una ciutat on la mobilitat es potencii des de la perspectiva de la sostenibilitat. Una setmana d’activitats i regals per després mantenir un marc on les bicicletes tornen a haver de bregar amb els cotxes a la carretera, o molestar els vianants de les voreres. On els carrils específicis són escassos i els busos posats en qüestió.

Si avui passeu per la Pl Catalunya amb la bici us donaran “el Diari de Girona del dia, l’esmorzar i uns obsequis sorpreses, tot de franc..”. Això sí, ahir per anar i tornar de Portbou en tren vaig haver de pagar poc més de 15€. Com volen que deixem el cotxe a casa tot i els preus a l’alça del combustible seguim pagant més per anar en transport públic. És un sense sentit injustificable. I si és justificable, que tinguin el valentia d’explicar-nos com es reparteixen els diners públics i els ingressos tarifaris.

Aquests són els meus més i menys d’aquest cap de setmana que ens ha introduit a la tardor. 

l’Optimista

Visca la BiciRevolució!

A través d’un interessant article de la BBC News m’introdueixo als motius que van portar a Holanda a esdevenir la capital del transport a pedals. Fins a arribar al punt que en llocs com Amsterdam o La Haya esdevinguin ciutats en les quals el 70% dels desplaçaments són realitzats en bicicleta.

Screen-shot-2011-11-30-at-12.18.42-PM-e1322673634310

Dues són els causes principals que van desencadenar el moviment que resituaria a les dues rodes al centre de la mobilitat holandesa: la sensibilitat del poble holandès vers les víctimes dels accidents de trànsit i la crisi del petroli de 1973. La voluntat de construir una estructura de comunicació viària més sostenible i segura va estimular una mobilització ciutadana que va aconseguir que des de llavors Holanda esdevingués el país líder en aquest transport tal com mostren les dades.

What is your main mode of transport?

Country Bike (%) Car (%) Public transport (%)
SOURCE: EUROPEAN COMMISSION FUTURE OF TRANSPORT REPORT 2011. 1,000 PEOPLE IN EACH COUNTRY WERE ASKED; WHAT IS YOUR MAIN MODE OF TRANSPORT FOR DAILY ACTIVITIES?
Netherlands 31.2 48.5 11.0
Hungary 19.1 28.2 35.3
Denmark 19.0 63.4 11.8
Germany 13.1 60.9 14.8
Slovakia 9.5 32.3 30.9
Italy 4.7 54.4 18.2
Ireland 3.2 67.7 14.2
France 2.6 63.7 20.1
UK 2.2 57.6 22.1
Spain 1.6 47.4 30.2
EU27 average 7.4 52.9 21.8

Les causes no ens són alienes i tot i el notable descens de les víctimes de trànsit (1484 morts els 2012 vs. 3967 el 2002. Dades DGT), encara avui resulta xocant que convisquem amb una realitat en la que més de 3 persones al dia moren en desplaçaments. I com llavors, la crisis en la que ens veiem situats cada dia situa el preu dels carburants a un punt més inaccessible. La pregunta llavors és, quan farem el canvi? què ens cal per donar el pas que Holanda ja va dur a terme fa tantes dècades? 

Els exemples ja els tenim, els resultats també. Dur-ho a terme és una mera qüestió de voluntat. Des dels anys 70 els motius i els arguments per optar per la “via holandesa” no només s’han fet més consistents sinó que n’han guanyat de nous relacionats amb el canvi climàtic i la qualitat de l’aire de les nostres ciutats.

Ja comença a ser hora de la nostra BiciRevolució! 

l’Optimista

Mou-te en Bici!

L’entrada d’avui la dediquem a donar una mica difusió a una Plataforma que ja porta treballant a les contrades gironines des de 1996  i que no deixa d’actuar de manera activa i propositiva per fomentar la bicicleta com a mitjà a transport alternatiu i per a promoure els valors i les avantatges que el seu ús aportaria al dia a dia de la nostra ciutat.

Logo_MB

Des de diversos àmbits, Mou-te en Bici dona intenta donar veu a les necessitats dels ciclistes que a diari empren aquest mitjà per desplaçar-se per la ciutat, i aporten arguments i recursos a les administracions per tal que entenguin la necessitat pública i social de donar un clar suport a la bicicleta. Campanyes educatives, mapes, participació a la Taula de Mobilitat… tot un remarcable desplegament de recursos gràcies als quals, poc a poc, Girona comença a gaudir d’una millor perspectiva de mobilitat.

Des de l’Optimista us convidem a fer una visita al seu WEB  i conèixer millor quines són les activitats i les propostes que aquesta Plataforma ens ofereix. A la vegada que no volem deixar de donar suport i agrair la feina duta a terme per aquesta entitat. 

Pedalant arribarem a una ciutat més amable.

l’Optimista