Digues-n’hi Com Vulguis

Poc més de 6 mesos després de d’arrasar amb la seva posada en escena a les Festes Majors de pobles i ciutats de mig país, Oques Grasses presenta el seu nou disc: Digues-n’hi com vulguis.

Amb una primera escoltada en diagonal n’hi ha prou per reconèixer aquest estil alegre i fresc que t’obliga a moure els peus i contonejar-te de banda a banda seguint les seves melodies, dibuixant un somriure mentre endevines el contingut de les seves lletresSonunocell, un Coet o simplement el Fill de Maria, el que és segur és que un cop més clamen amb força que Continuem vius i que no calen masses Cantimplores per viatjar per la vida a la Velocitat del lluç.

No em queda més que convidar-vos a cercar els vostres Finals Blaus o qui sap si la vostra Petxina lliure i Sexy al llarg i ample d’aquesta proposta d’estrena que ens arriba, un cop més, de la Llum fluorescent de l’Osona, on no cal dir altre cop que la música emana per totes les seves contrades.

l’Optimista

 

Osona és Música!

Xafardejant una mica sobre els origens d’algunes de les bandes de música que darrerament ocupen el fil musical dels meus auriculars em topo amb una coincidència geogràfica que no em deixa indiferent. La meva selecció de bandes que responen als atributs de joves, catalanes i que sobretot m’agraden, es resumeix als següent noms: La Iaia, Nyandú, Oques Grasses i Obeses. I en cadascuna d’aquestes, la resposta a la pregunta sobre els seus origens es respon amb el mateix topònim comarcal: Osona.

Un altre detall que em sembla destacable és que exceptuant la Iaia (que és de Vic), els altres tres grups neixen en pobles: La Torre d’Oristà, Roda de Ter i Tona. Fet que m’agrada remarcar pel prejudici negatiu que sol acompanyar a les petites poblacions vers les grans ciutats pel que fa al món cultural. Doncs sovint es senyala la falta de vitalitat d’aquest àmbit en espais on a diferència de les grans ciutats, no sol haver-hi una gran diversitat cultural ni un intens anar i venir de gents diverses amb perspectives diferents.

Valdria la pena submergir-nos en quines deuen ser les causes que han desencadenat en aques explosió musical en aquesta comarca que sovint és més recordada per la seva indústria càrnica i per la planitut de les seves contrades. Quina deu ser la font d’aquesta inspiració musical tan marcada?

Sigui quina sigui, una cosa queda clara: Osona és Música!

l’Optimista

Perspectives Obeses!

El pròxim Divendres 31 de Gener la Sala Tourmix de Girona rebrà la visita d’una de les bandes que més em ronda pel cap els darrers dies: Obeses.

Qui sap quina serà la raó per la qual dos dels grups de música, joves i que més m’exciten per la seva manera de plantejar un estil que no es conforma amb fer bona música (qualificació que jo baso única i exclusivament sota el criteri de si m’agrada o no), sinó que a més la reprodueixen fent una clara aposta per l’humor i la diversió (la seva i la del públic),  han trobat en els antònims de l’esveltesa i la primura el nom que les encapçala: Obeses i Oques Grasses.

Més enllà de les similituds lingüístiques, no vull deixar d’aprofitar la visita d’Obeses per trencar una llança en pro de l’increïble allau de talent musical que s’està produint en el nostre país i que no deixa de reflectir la vitalitat d’una cultura que d’una o altra manera segueix trobant la manera de proliferar i fer-ho a més, amb aquest missatge tan carregat d’energia i vida.

Sense cap mena de dubte esperarem en candeletes el 31 de Gener amb unes perspectives Obeses i plenes de bona música i bon ambient!

l’Optimista

 

 

Les Meves 5 de Fires

Avui es dona el tret de sortida d’unes Fires de Sant Narcís que, d’entrada, no semblen disposades a engegar, com solia ser tradició, el canvi d’armari. Així que amb la perspectiva d’una Festa Major amb temperatures més que agradables, aquí us presentem les 5 activitats de les Barraques que des d’aquest blog destaquem:

1. Girona Crema! El Dissabte 26 d’Octubre els Diables de l’Onyar celebren el seu 25è Aniversari i ho pensen fer amb un recorregut especial que segur no decebrà a tots els fanàtics dels petards i les bengales. 23:00 al Pont de Pedra.

2. Els Marrecs Escaladors. A més de l’habitual jornada Castellera del Diumenge 27 d’Octubre, un any més els Marrecs de Salt es proposaran el repte d’enfilar les escales de la Catedral fent un pilar de 4. Emoció i nervis fins al darrer esglaó! 21:00 a les escales de la Catedral.

cartell2

3. Joves i consolidats. Aquest seria el mínim comú denominador dels grups encarregats d’estrenar l’escenari de la Copa la nit d’avui, Divendres 25 d’Octubre. La iaia, Nyandú i Oques Grasses prometen una nit de música diversa i en català.

4. Fires populars. Segueixen consolidant-se les activitats desenvolupades en el marc d’aquesta programació alternativa. I és que la Festa Major no són només macroesdeveniments lúdics i festius, si no que també són uns dies per reivindicar una altra ciutat i celebrar que el teixit social segueix bategant amb força.

5. Redescobreix Sant Miquel i el seu Cel. El Dijous 31 d’Octubre sortirà una caminada nocturna al Castell de Sant Miquel. Excursió amenitzada per especialistes que ens parlaran de la fauna i flora sant danielenca, per un breu aplec d’acordionistes al cim i per la corresponent explicació sobre les constel•lacions observables en el nostre cel.

Aquí queda la breu selecció de les Fires 2013, no deixeu però de consultar la programació completa i participeu i gaudiu de les nostres festes.

l’Optimista

Vaques Flaques? Oques Grasses!

Breu entrada musical, obligatòria, dedicada a Oques Grasses després del gran concert d’ahir a la Festa Major de Caldes de Malavella. Una banda que dona un impuls més a aquest moment d’abundant producció musical en el panorama català. Una escena que no deixa de nodrir-nos de grups joves que des de diferents pals i estils ens ofereixen de manera desvergonyida un bon grapat d’opcions per gaudir d’una oferta musical de qualitat en llengua catalana. 

logotip_oques

Més enllà de les classificacions estilístiques, Oques Grasses són festa, són vitalitat i com segueixen ells mateixos a la seva pàgina de presentació: “Som moments, som músics, som nosaltres i qui vulguis, som les nostres cançons, som la gent que les escolta i les viu. Som el que pensis que som, podem ser molt, podem ser res”.

En nits com la d’ahir a Caldes de Malavella, només queda preguntar-nos quan arribarà l’hora en que els mitjans de comunicació del país facin una aposta clara cap a aquesta empenta de la cultura pròpia. Ja comença a ser hora que casos com Ràdio Vilablareix deixin de ser anecdòtics. Poc a poc comença a ser poc justificable l’excés de música de producció anglosaxona, i no per una qüestió patriòtica o de discriminació cultural positiva. Són pocs els arguments musicals que poden defensar que la música de Km0 del nostre país no és millor que la de les grans factories culturals de l’altra banda de l’oceà. 

En temps de vaques flaques, és una sort comptar amb les Oques Grasses.

l’Optimista