Em conec totes les paraules

Del vers a la il·lustració

Em conec totes les paraules,
les raons i les vestidures.
Em sé de memòria les passes,
els filaments que les recorren.

Però la meva pell no entén les grafies,
hi sent però no escolta,
el seu llenguatge són les carícies,
el contacte i l’esgarrapada.

Em conec totes les paraules,
però de res em serveix escoltar-les,
cridar-les o escriure-les.
No és el cap qui tremola, són les vísceres.

I aquestes no escolten ni llegeixen,
no compten, ni mesuren.
Les entranyes no volen ni poden,
entendre més que les teves carícies,
que les teves esgarrapades.


Il·lustració: Judit Iglesias

Il·lustració: Judit Iglesias

Defensar la Política

Així com en d’altres entrades en aquest blog he defensat l’ús de les paraules economia, banca i comerç sense afegitons, crec que cal fer extensiva aquesta reivindicació a la Política. Una política que en els darrers temps es veu mediàticament situada en un (fals) debat entre les velles i les noves formes de realitzar-la. Un nou model de practicar la política el qual, per ara, no ha ofert gaire més que aparicions televisives, aplicacions mòbils i rodes de premsa plasmàtiques.

Encara que millor deixo la definició del que algunes veus insinuen com a nova política per futures entrades. Avui millor ens centrem en defensar aquest mot que porta un llarg període de degradació i ultratge en el nostre país. Avui toca fer una crida a no permetre que els publicistes i pregoners dels nostres dies disfressin els esdeveniments actuals de lluita entre passat i futur, entre vell i nou o en una disputa entre tradició i modernitat. No és una qüestió de progrés. No, el que necessitem és una acceptació i reconeixement del que ha caracteritzat la praxis política de les darreres dècades: bé particular per sobre del bé públic, clientelisme, opacitat i debilitat representativa per part dels partits polítics. Això no ho canviarà la nova política ni aquesta broma de mal gust anomenada humanització dels polítics que es basa en poc més que fer el garrulo a la televisió.

S’ha d’evitar caure en un procés de requalificació de la política i entrar en un concurs de nous denominadors: “renovada”, “justa”, “ètica”, “transparent”, etc. La política sempre s’hauria d’haver dut a terme integrant aquestes nocions, i en tot cas, em sembla adequat que ens atrevim a etiquetar en el sentit negatiu a la política exercida fins avui. Cal clarificar que no representa allò que s’espera d’una activitat que té com a finalitat gestionar allò que ens pertany i pertoca com a societat.

No renunciem a aquest mot i no ens resignem a crear noves maneres de relacionar-nos, organitzar-nos i decidir-nos que corresponen clara i pròpiament al significat de Política, havent de denominar-les amb nous noms i substantius que ens desconnectin del Món que volem transformar. Desqualifiquem allò que no ens agrada i expulsem-ho del significat d’aquesta paraula, però que aquesta segueixi essent la que promogui i projecti el que volem i desitgem.

l’Optimista

Recuperar el Comerç, la Banca i l’Economia

Amb motiu de la celebració de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica que es portarà a terme aquest Dissabte 24 de Juny, des de les 12:00 fins al vespre a la Plaça Independència de Girona, així com a tants d’altres racons del nostre país, un no pot evitar sentir l’impuls i l’ànsia de recuperar aquells mots que la injustícia, la desvergonya i l’egoisme han segrestat.

140311_ComJust_tr_3

Un segrest que ha portat a que activitats del més necessàries i essencials de les societats com són l’intercanvi de bens i serveis o la gestió dels recursos, ja sigui particulars o comuns, per tal de donar resposta a les necessitats de le seva gent, acabin farcides de connotacions negatives i perjudicials. Sigui en forma de relacions comercials desiguals que no contemplen el respecte pel medi ambient o els drets humans, l’ús dels diners per generar beneficis particulars sense considerar l’activitat a través de la qual es lucren o l’establiment d’unes regles d’interrelació que afavoreixen clarament a uns sectors minoritaris.

Cal reapropiar-se d’unes paraules que mai haurien d’haver quedat esclaves de les praxis pernicioses i lluny de certs criteris més respectuosos. És moment d’empènyer per a carregar damunt d’aquells qui fins ara s’han elevat com a representants d’aquestes activitats els adjectius que descriuen la seva tasca. No és la Banca Ètica qui ha de carregar amb un qualificatiu afegit sinó el BBVA, CaixaBank i el Santander qui han de portar l’afegit de la Banca Immoral, així com són les empreses que no deixen de internacionalitzar l’explotació laboral qui ha de rebre l’apel·latiu de Comerç Injust i Explotador. I no són les estratègies de generació de recursos i assignació d’aquests que ho fan de manera distributiva i solidària qui han de sumar mots a l’Economia, sinó els sistemes que promouen el lucre particular i la competició sense límits els que haurien de denominar-se Economia egoista i del bé particular.

En cites com la de demà cal mantenir l’ànim propositiu i no renunciar a l’alliberament d’aquests paraules que mai s’haurien d’haver buidat dels continguts que tant ens sentim necessitats d’expressar: Justícia, Ètica i Solidaritat. Tan de bo arribi el dia en que sigui Coca-Cola, Nike o tants d’altres qui es vegin obligats a organitzar fires per intentar justificar unes pràctiques comercials i econòmiques tan nefastes pel bé comú.

Mentrestant, seguirem recordant que molts no hem oblidat l’autèntic valor del Comerç, la Banca i l’Economia.

l’Optimista