La Voluntat desfé la Tempesta.

Després d’una primera cita plena de bones sensacions i capaç d’aglutinar més de 300 persones, el Banc del Temps de Pla de Palau no ha volgut perdre l’oportunitat de participar un cop més a la Festa Major del Barri de Sant Pau – Pla de Palau amb la 2ona Arrossada Popular del Banc del Temps de Pla de Palau. 

El repte, un any més, era estendre les motivacions i l’essència del Banc del Temps al nostre entorn més immediat en una ocasió senyalada. Inclusió, reconeixement, celebració, germanor i sobretot suport mutu. No perdre de vista que la nostra meta és fer partíceps al màxim nombre de persones,  que per damunt de tot la nostra fita és obrir un espai de comunió on les barreres econòmiques es dilueixin, on la diferència d’edat no condicioni negativament la participació i, on tothom qui hi participa, visqui en la manera i els continguts de la nostra proposta, l’alegria i el plaer d’aparcar totes les deixalles que acompanyen el nostre dia a dia. Viure plegats els beneficis de construir juntes sense cap altra pretensió que el reconeixement mutu, de l’acceptació comuna. 

mes

I com si es tractés d’una al·legoria als processos col·lectius, a allò que sovint es viu en el si de les entitats i dels grups de persones que decideixen emprendre el dia a dia de manera col·laborativa, el dia va començar gris i esbojarrat. A cops quasi negre, amenaçador, fosc i desanimat, tal com si traslladéssim cel amunt el malestar de les llargues discussions i de les incapacitats de superar els reptes de la convivència. D’altres, els raigs del sol sorprenien la teranyina de núvols i transmetien aquella escalforeta tan pròpia d’aquells instants de complicitat. I de sobte, la pluja. Un cop d’aigua dissolgué durant uns instants allò que a foc lent s’anava cuinant en aquell racó del barri. I per un moment, tot tremolà.

Tot i així, tot i les temptacions de fugir, d’abandonar la tasca i rendir-se, la convicció va ser capaç de retenir durant uns instants als presents. I com en les millors ocasions, l’esperança de poder celebrar,  la certesa que siguin quines siguin les condicions calia seguir plegats, va obrar el que fins llavors es resolia impensable: el cel s’obrí. No cal dir que és difícil establir una relació directa entre la nostra convicció i l’obertura d’una clariana al cel… Però els fets són els que són i el poder de construir la relació entre aquests ens pertany.

Siguin quina sigui la relació dels diferents esdeveniments climatològics, el que és innegable és que la persistència de tothom qui forma el Banc del Temps de Pla de Palau per consolidar aquest espai. Un espai en el que tothom qui ho desitgi pugui endinsar-se en el bategar de la nostra xarxa segueix donant els seus fruits. Mostrant, un cop més, que el Temps és Cor i que el Cor, tot ho pot. 

l’Optimista

Anuncis

La Societat de l’Abundància

Imagina un Món on tothom ofereix aquelles habilitats, destreses i la seva voluntat lliurement, sota l’única condició de la pròpia disponibilitat i desig. Imagina una societat on sempre que ho necessites pots demanar ajuda i recolzament a la gent del teu entorn sense patir per si tindràs prou diners o qualsevol altre element d’intercanvi, que l’únic que determinarà si algú et podrà donar un cop de mà serà la seva voluntat i predisposició. Considera, encara que sigui per un minut només, la opció de compartir aquest espai amb gent unida sota un únic interès: compartir.

Compartir interessos, necessitats, capacitats, inquietuds i reptes. I fer-ho de manera deslligada de les limitacions de dependre d’un recurs que per una o altra raó no reconegui la teva experiència ni la teva disponibilitat. Fer-ho des de la confiança en que si tots i totes sumem, si tothom col·labora, res ens pot faltar. 

Des de fa anys, els Bancs del Temps promouen un espai on les persones puguin intercanviar la seva riquesa lluny de les limitacions monetàries i defugint els criteris de reconeixement del que s’anomena el Mercat. Des del Banc del Temps de Pla de Palau, aquest cap de setmana s’ha decidit donar un pas més enllà de la substitució d’unitats d’intercanvi: diners x temps. Després d’un procés de debat on vora el 15% dels socis han treballat i debatut de manera presencial  sobre les limitacions de l’actual estructura de funcionament del Banc del Temps, aquest han pres la determinació de llençar-se a una nova etapa que afavoreixi la interrelació d’aquelles i aquells que formen part del col·lectiu: eliminar la unitat “temps” d’intercanvi.

tempscor2

S’obre un nou procés d’adaptació als mecanismes de funcionament del BdT de Pla de Palau a aquesta nova realitat. S’inicia un període on caldrà acceptar els reptes que s’han fixat i experimentar quins nou tipus de relacions i possibilitats ofereix un sistema d’intercanvi on els únics elements que regularan l’efectuació d’unes o altres activitats seran la voluntat i la predisposició dels seus membres de fer realitat aquest espai. Un espai on tothom podrà oferir allò que valora, així com ningú quedarà exclòs de l’oportunitat de demanar allò que necessita.

Al cap i a la fi, com sorgia amb força al llarg d’aquest procés, el més important, el fonament del Banc del Temps no és altra que les relacions, els vincles i la creació d’una xarxa de suport on tothom pugui sentir-s’hi còmode i satisfet. Tot el que ens ho limiti ha de ser superat.

Així doncs, arriba una nova etapa  en la que amb la confiança bàsica en que col·lectivament trobarem les respostes que necessitem, donem la Benvinguda a la Societat de l’Abundància. 

l’Optimista

Només així és Possible

Com etziba una màxima del paradigma dels Bancs del Temps: hi ha coses que els diners no poden pagar. O dit d’una altra manera, si es construïssin a través del vincle que permet l’intercanvi monetari no aconseguirien el mateix resultat.

I un cop més, el Banc del Temps de Pla de Palau va fer possible comprovar aquest valor. Doncs el que aquest Diumenge 16 de Febrer es va viure en el Barri de Pla de Palau – Sant Pau, en el si del seu Centre Cívic i la Pauleca només era plausible sumant tot allò que els diners no poden brindar. 

QuinaFestadef

El Temps és Cor clama l’eslògan d’aquest Banc del Temps, i el cor és voluntat, és empenta i ganes de fer. Únicament partint d’aquest força es pot aconseguir el cúmul de bons moments que ahir es van presenciar a la 1era Quina Festa!

Només així era possible inaugurar la tarda amb una xaranga de pel·lícula, només així podríem omplir la Pauleca de diversió i entreteniment infantil, només així els més joves podien recordar als grans com recuperar l’emoció del joc.  I així, podríem anar estenent un llarg serial de “només” on figurarien la solidaritat amb els nous projectes,  la veu d’una gran (quina veu!), i la dansa i el ball dels qui la viuen i la promouen.

I per sobre de tot, únicament així, tot podia sortir d’aquella manera tan natural i fluïda que només s’esdevé quan tothom qui participa ho fa des de la voluntat i les ganes de gaudir i compartir.

Quina millor manera de rendir homenatge a l’esperit del Banc del Temps, Quina Festa!

l’Optimista

Per un Veïns Participatiu

Sense cap mena de dubte, val la pena reconéixer la importància d’elaborar un programa televisiu en el qual diferents entitats barrials puguin debatre amb els seus interlocutors municipals habituals (i a vegades no tan habituals) de manera pública i retransmesa. És important, entre d’altres coses, perquè permet amplificar la difusió a nivell de ciutat els processos que es viuen sovint de manera més localitzada en el marc dels barris.

Sincerament crec que cal seguir donant corda a aquesta iniciativa, intentar evitar que esdeveniments un tant rocambolescs com els viscuts a inicis d’aquesta setmana es repeteixin.

images

Ara bé, també considero estrictament necessari que tan els responsables del mitjà com de la Mesa d’Entitats per la Participació facin una reflexió sobre la “participitivitat” del programa que promouen. En el programa d’aquesta setmana referit al Barri de Pla de Palau – Sant Pau es detecten certes mancances que sigui per les turbulències  de principi de setmana, o sigui per qualsevol altra motiu, cal tenir-les presents i intentar corregir-les:

  1. Els participants barrials no van tenir contacte i coneixement confirmat de la seva participació en el programa fins Dimecres.
  2. Aquesta limitació temporal evita la possibilitat de meditar a nivell de barri sobre quines entitats i/o representants haurien de tenir-hi presència. 
  3. En cap cas van tenir accés o possibilitat d’incidir en el guió del reportatge inicial que marca les pautes del debat següent.
  4. La manca d’informació dels participants respecte el funcionament del programa i la data en que es duria a terme, impedeix clarament a les entitats a fer-ne la difusió pertinent i permetre que l’espai obert al públic s’enriqueixi amb les aportacions ciutadanes.

En cap cas s’ha de considerar aquest text com una ofensiva al programa sinó una demanda d’atenció sobre les formes com s’han fet les coses en aquest darrer episodi.  Si l’objectiu del programa ha de ser  “visualitzar el teixit Associatiu, revitalitzar-lo, i fer ciutat a través del coneixement de la història dels nostres barris”, no es pot oblidar la cura del tracte amb aquest teixit i permetre que treballi de manera adequada per aprofitar els recursos que se li brindren.

Seguirem Participant! 

l’Optimista

Quan l’Arròs és de Més a Més.

Dissabte 29 de Juny, són les 09:30 del matí i en el Centre Cívic de Pla de Palau comença a sumar-se gent a la recepció. A l’hora convinguda som unes 8, 9 persones. En el pròxim quart d’hora en serem més de 15. Vora una vintena de socis del BdT de Pla de Palau que d’una o altra manera han estat aglutinant esforços, idees i propostes per materialitzar una proposta que des del moment del seu germinat fins al punt de floració només ha tingut 4 setmanes de gestació.

Més que nervis el que es respira és il·lusió, aquell neguit que no deixa ni la punteta del dit petit del peu dret tranquil. Aquella ànsia que fuig de la por al fracàs i que neix de la certesa que el dia serà gran, que les perspectives d’assistència són molt bones i que la meteorologia s’ha conxorxat amb l’esdeveniment.

El Banc del Temps del barri portava un any programant activitats, sortides, trobades, participant en actes diversos i remant per donar-se a conèixer. No tant per accedir a una mica de notarietat com per aconseguir fer-se més visible als veïns i a la gent que cohabita en el mateix espai i que sovint desconeix l’existència d’aquesta iniciativa. Ha estat necessari arribar a final de curs per tocar aquella tecla que donés sortida a aquesta voluntat.

Hi havia ganes de festa, i més, després de la mala sort de la pluja que havia castigat contundentment els actes de la Festa Major. I gràcies a l’entusiasme dels socis ha estat possible conjugar les aportacions diverses per donar forma i color a aquesta celebració.

Els socis, la força, l’organització i la motivació, les empreses locals facilitats amb el pa i una bona dosis d’obsequis: aperitius, postres i gel. El centre cívic el recolzament ple en tots els sentits: gestió, difusió i paciència infinita. Les entitats i grups del barri una bona dosis de festa, el remat del postres amb l’ampolla de cava i la xarxa de difusió de proximitat, el boca orella. Hi havia ànsia de festa i ningú ha volgut guardar-se un bri de confeti.

mes

El resultat de la fórmula no podia ser un altre que una jornada de luxe: animació infantil amb la Fadabruix, malabaristes, mags i follets trapelles, una actuació musical de primera amb la Girona Banda Band. Aperitius, amanida, profiterols amb xocolata, cava, i servei de bar a preus de l’ordre d’ampolla de vi a 2€, aigua (1’5l) 0’50 i refresc a 0’50.  Tot per 5€/persona.

Per arrodonir l’acte i fer-lo encara més inclosiu un 10% dels tiquets van ser entregats a persones que no poguessin permetre’s el  tiquet. La Festa havia de ser per tothom i res havia d’anar a la deixalleria. Així que el menjar que sobrés  seria entregat a entitats socials que es dediquen a donar assistència en aquest sentit.

Dissabte 29 de Juny, són les 18:30 al Centre Cívic de Pla de Palau. Més de 300 persones han pogut celebrar i sentir de primera mà el que era el Banc del Temps. De tu a tu, sense micròfons ni altaveus. Els últims socis ja tornen cap a casa després d’una jornada que gràcies a la voluntat i a la predisposició de tots els participants ha esdevingut una festa per tothom.  

Res pot fallar, quan l’arròs només és, el de més a més.

l’Optimista