A cop de pedal

Sovint queiem en la temptació d’assumir que en el Món poc queda que ens pugui sorprendre, que ja ho hem vist tot, que podem accedir arreu sense masses dificultats. La cursa tecnològica i el despilfarro fòssil – en forma de mitjans de transport- ens ha permès envoltar-nos d’una boireta que ens cega. Una grisor que ens impedeix veure més enllà del que els mitjans de comunicació ens expliquen que és el Món i ens instal·la en la percepció que el planeta se’ns ha fet petit i accessible.

pedal

Per fortuna encara queden viatgers i viatges com els que en Gerard ens narra a través del seu blog. Aventures i experiències que desfan tot aquest tel d’immediatesa, aquesta creença que empetiteix el Món i ens pot amagar aquells camins que encara ens queden per explorar i que no podem ni imaginar. A llom de la seva bicicleta tenim l’oportunitat de descobrir què hi ha darrera dels grans escenaris del Món que el turisme ens ofereix. I percebre, encara que sigui dins el límits de les paraules escrites, un bri de la immensitat i la diversitat que queda fora dels focus, les guies i els camins asfaltats ben senyalitzats.

Podria dir molt més, però millor entreu vosaltres mateixos a la seva pàgina i deixeu-vos empapar per l’aventura. Descobrint que a cop de pedal, el Món es fa més gran. 

l’Optimista

Addictes al Centre.

Són moltes les oportunitats en les que l’organització de certes activitats o la distribució de certs recursos genera determinats interrogants que no deixen de repetir-se: Per què sempre hem d’anar a tal ciutat a fer aquest curs/activitat? Per què  la majoria d’esdeveniments es programen en aquell barri i no en cap altre? Per què m’és tan senzill desplaçar-me fins determinats indrets, encara que llunyans, mentre que poblacions ben pròximes esdevenen quasi amagades rera les dificultats del camí?

La lògica que hi apliquem, i a la qual la majoria de vosaltres hi ha accedit mentre responia aquestes qüestions és clara: les activitats es duen a terme en els llocs on es pot generar més interès, és a dir, hi ha més gent. I a la vegada, es dona més atenció a aquests espais perquè hi ha més activitat. Aquest argument, a nivell supraurbà sembla difícil de rebatre. Però quan ens fixem en quins espais de les ciutats són els que acumulen un major volum de certs tipus d’atencions (infraestructures, serveis públics, manteniment…), segurament descobrirem que hi ha altres interessos i criteris que condicionen la sel·lecció dels espais i la convicció amb el que alguns són promocionats.

girona

En el cas de Girona trobem un exemple flagrant d’aquest amor desmesurat pel Barri Vell. Ningú pot posar en dubte la bellesa del nucli històric de la ciutat i l’efecte que aquesta té a l’hora d’estimular la presència de visitants de la pròpia ciutat o d’arreu. I en conseqüència, no és d’estranyar que acumuli certs tipus d’activitat vinculades amb el lleure i el turisme. Ara bé, això justifica que aquest espai rebi un major esforç de les administracions per dinamitzar-lo? No és justament aquest un motiu per distribuir els seus recursos en sectors de la ciutat que no tenen el privilegi d’ocupar un entorn així? No estem accentuant les desigualtats a nivell d’estímul de l’activitat econòmica entre barris en la mesura en que justament atenem a les zones que ja gaudeixen de millors eines per atreure gent?

La substitució de la Ciutat per la imatge d’un indret d’aquesta, el qual a més és dels menys habitats de la ciutat, bloqueja l’oportunitat que ens brinda el patrimoni per promocionar un desenvolupament més equitatiu de la ciutat. Per què no s’obre el Temps de Flors de manera decidida a la resta de la ciutat? No seria una bona oportunitat per anar consolidant una imatge més àmplia de la ciutat, a integrar espais que poden sentir-se desplaçats? No seria una bona opció per convidar als mateixos ciutadans de Girona a conèixer altres barris? No seria una bona iniciativa per incrementar el consum i l’activitat en espais on els comerços, per diversos factors, sobreviuen amb marges escassos? 

I així podríem seguir amb els diversos espectacles i festivals. Organitzar esdeveniments culturals de qualitat en diversos espais de la ciutat no permetria incentivar una imatge i un procés de cohesió de la ciutat més extens? Entenc que hi ha infraestructures com Teatres i Auditoris que són on són, i tenen els recursos tècnics imprescindibles per certes activitats. Però això no justifica que cada vegada que s’aixeca un escenari al carrer hagi de ser en espais cèntrics. Per què renunciar a aquestes propostes per sumar-hi una valor de promoció de la CIUTAT, d’inclusió i d’estímul d’una imatge de la ciutat que s’adeqüi a la seva realitat humana?

Ja podem anar aixecant persianes, mentre seguim embotint a la gent cap al centre seguirem concentrant els recursos propiciats pel patrimoni històric de la ciutat en un sol espai. Seguirem essent, addictes al Centre.

l’Optimista

Turistes Beware

A través del col·lectiu Marea Roja / Marea Roja Girona m’arriba una proposta reivindicativa ben interessant a la qual tots els que en volgueu formar part hi podreu participar el Dissabte 27 de Juliol: Turistes Beware. “«Turistes Beware» és una acció pensada per a ser realitzada en zones de frontera, aeroports, estacions de tren i terminals portuàries.”

marearojaIVa

Aprofitant un dels moments àlgids de la temporada estival i la gran arribada de turistes per terra, aire i mar a les terres del nostre país, aquest col·lectiu pretén fer arribar a turistes algunes de les informacions relacionades amb el maltractament constant de la cultura des de les administracions públiques. Així doncs, a través de diversos cartells i altres materials informatius es vol transmetre als turistes el malestar que es viu en aquest sector, i que de ben segur els sorprendrà(negativament) i contrastarà amb la placidesa que viuran la seva estada.

Davant la voluntat clara i expressa de l’Estat de limitar i dificultar l’accés a les diferents disciplines culturals i artístiques, així com la seva producció a nivell nacional, resulta necessari difondre i no deixar de clamar amb força la situació que s’està vivint a Espanya.

Qui sap si de campanyes d’aquest tipus s’aconseguirà cridar suficientment l’atenció de la ciutadania d’altres països per tal que emprenguin algun tipus d’activitat de suport. Qui sap si ens trobem a les portes de la constitució d’ONG’s vàries a nivell internacional de recolzament i cooperació amb l’estat espanyol. Qui sap si en un temps no gaire llunyà trobarem als vagons dels metros i ferrocarrils de les capitals europees fotografies de catalans amb cara de pena amb un eslògans de l’ordre: Apadrina un Artista.

marearoja1

Cinismes a part, aquesta campanya no deixa de ser un altre mostra més del camí que els diferents sectors de la nostra societat ja ha decidit emprendre i al que ja no es renunciarà: cooperació, suport mutu i mobilització. Ja no hi ha temps per seguir esperant. Només queda reactivar les neurones, estimular la creativat i sortir a canviar aquesta realitat tan perniciosa.

Reiterant un cop més aquella màxima del Maig del ’68, La Imaginació al Poder!

l’Optimista

Un any més, Temps de Flors.

Un any més, Girona esdevé un dels centres mundials d’atracció turística gràcies al Temps de Flors . Un cop més, i quasi de manera unànime, totes les institucions de la ciutat no dubten en clamar les bondats d’aquesta iniciativa. Tots s’omplen la boca de satisfacció i d’orgull i presumeixen de la imatge de Girona i, sobretot, d’aquesta substància psicotròpica a la que el país està engantxat des de fa molt de temps i tot i la crisis es segueix considerant que ha de tenir un paper important: el turisme.

Verborrea. Llocs de treball, ingressos, presumir de vitalitat empresarial… Seria interessant que algun dia ens expliquessin si a part del tema identitari, si a més de sentir-se reconfortats per comprovar que centenars de milers de persones volen conèixer la nostra ciutat, hi ha algun benefici tangible per la ciutat.

logo2013

M’agradaria pensar que sí, encara que no tinc prou informació per jutjar si és així o al contrari. No sé si el volum de visitants de la ciutat genera algun ingrés especial a les arques municipals, si aquest ingrés compensa el sobresforç que s’ha de fer per mantenir els carrers i els espais públics en condicions davant la sobreutilització d’aquests. M’interessaria saber quin tipus d’establiments s’enriqueixen amb aquest negoci, en quines condicions tenen els seus treballadors, si compleixen les regulacions o practiquen la contractació irregular i “d’usar i tirar” (també coneguda com contracte temporal o període de proba). M’encantaria saber si aquests que no deixen d’exprimir un recurs que ens pertany a tots(el centre de la ciutat) i el qual és emprat per tenir uns preus desorbitats, contribueixen d’alguna manera a la millorar de les condicions socials i ambientals d’aquesta.

A l’altra riba de l’Onyar, la setmana de l’11 al 19 de Maig passa i passarà sense masses novetats.  Seguirà sent una ciutat que demostra a diari la capacitat de conviure en un context crispat, continuarà oferint espais de lleure, producció i consum que s’adapten a la necessitats dels seus veïns i, per descomptat, seguirà albergant a la gran majoria d’habitants de la ciutat que un cop acabi el Temps de Flors hauran de pagar per accedir o simplement no tenir-ne l’opció a espais emblemàtics com la Catedral, els Banys Àrabs o Sant Pere Galligants, els quals ara s’obren de manera gratuïta als qui puguin dedicar el matí a fer cues.

Sense cap mena de dubte el Temps de Flors genera una gran quantitat de beneficis, tan de bo algun es quedi a la ciutat.

l’Optimista